La Fiscalia sol·licita 61 anys de presó per a un exsegundo entrenador d’un club de bàsquet, jutjat en l’Audiència Provincial d’Alacant, per 19 delictes d’agressió sexual contra jugadores d’entre 14 i 17 anys. Segons l’acusació, el cas inclou peticions d’imatges íntimes per WhatsApp, besos, abraços i tocaments durant els entrenaments. L’acusat nega la intencionalitat sexual d’eixos gestos, encara que admet que va contactar amb dos de les seues jugadores per a demanar-los fotografies dels seus pits.
El processament sosté que els abraços eren una forma de suport davant el descoratjament que, afirma, patien pel tracte del primer entrenador. També reconeix que les alçava a vegades, a mode de joc, carregant-les ‘a cavall’ o com si foren ‘un sac’, una conducta que definix com a habitual en dinàmiques d’equip. Sobre els missatges, assegura que demanar imatges va ser una decisió maldestra vinculada al seu desig d’integrar-se i de demostrar la seua masculinitat, al·ludint a problemes d’integració arrossegats des de la infància per la seua tartamudesa.
Conductes en entrenaments i en xarxes
Per a la Fiscalia, els fets van ocórrer entre 2021 i 2022 i van afectar almenys 14 jugadores del club, totes menors d’edat. En eixe període, l’acusat les hauria besades, abraçat i tocat en la cintura, els malucs, les cuixes i el gluti durant les sessions, generant-los incomoditat i aclaparament. El relat de l’acusació descriu un patró continuat amb finalitat sexual que, al seu juí, es va desenrotllar tant en la pista com en la comunicació privada.
Fora de l’àmbit esportiu, el ministeri públic sosté que el tècnic mantenia converses privades per xarxes socials en les quals proposava quedar tot sol i enviava la imatge d’un pit nu, alhora que demanava que li remeteren fotos de les seues parts íntimes. Algunes jugadores han declarat que l’entrenador s’oferia a portar-les als entrenaments si els seus pares no podien i que va arribar a presentar-se com a comercial de roba interior per a oferir sostenidors esportius si li deien la seua talla, acostaments que, amb el temps, els van fer sentir major desconfiança.
La reacció del club i els testimoniatges
La situació va arribar a la directiva quan diversos progenitors van traslladar les seues queixes al president del club. Després de parlar amb l’acusat, este va admetre que havia presumit davant companys de mantindre una relació amb una jugadora, extrem que va qualificar de fals. Després de conéixer el contingut dels missatges i el seu abast, el president va presentar una denúncia davant la Guàrdia Civil, la qual cosa va donar inici al procediment judicial.
En el juí van declarar diverses de les afectades. Van coincidir que l’entrenador es va guanyar la seua confiança i que, al principi, percebien el seu tracte com a afectuós i pròxim. No obstant això, a mesura que van aflorar els missatges i es van compartir experiències entre companyes, algunes van reinterpretar els abraços i el contacte físic, i van expressar la incomoditat que els generava, que van dir haver-li comunicat.
Per part seua, el coordinador del club i el primer entrenador van afirmar que no van percebre intencionalitat estranya en els abraços, encara que van recalcar que l’aconsellable era evitar el contacte físic amb les jugadores i que així li ho havien indicat a l’acusat. Estes versions, juntament amb el testimoniatge de les menors i els missatges aportats, dibuixen un escenari en el qual gestos aparentment quotidians van adquirir un altre significat quan es van conéixer les comunicacions privades i les peticions d’imatges.
La petició de 61 anys de presó es correspon amb els 19 delictes que se li atribuïxen. El tribunal haurà de valorar si les conductes descrites per l’acusació, dins i fora dels entrenaments, van tindre una finalitat sexual i si els missatges i oferiments constituïxen agressió sexual segons els tipus imputats. La resolució judicial determinarà si preval el relat de l’acusat o el sostingut per la Fiscalia.
