El president de l’Associació de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, Carlos Fornes, planteja una agenda de reformes per al sistema: reconéixer la sanitat com a professió de risc, garantir finançament real a la Llei ELA, actualitzar i unificar els protocols d’emergència, reforçar la salut mental dels professionals, combatre les pseudoteràpies i endurir les penes per agressions. Estes qüestions centraran el VIII Congrés de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, que se celebrarà a Alacant els dies 18 i 19 de setembre amb huit taules de debat i més d’una trentena d’experts.
Fornes fonamenta la petició de considerar la sanitat com a professió de risc en l’elevada exposició a situacions límit, la pressió assistencial i l’augment d’agressions. Sosté que este reconeixement permetria mesures específiques de prevenció, suport psicològic i protecció jurídica, amb impacte directe en la seguretat de pacients i professionals.
Sobre la salut mental, fa balanç del primer any dels plans impulsats des del Ministeri i diferents comunitats i aprecia avanços per a pacients i famílies, però denúncia la falta de mesures específiques per al personal sanitari. Recorda que un de cada quatre professionals presenta algun problema de salut mental i alerta de jornades i guàrdies que els piquen, amb risc per a la qualitat assistencial. Després de la vaga nacional de juny, creu que el col·lectiu ha d’adoptar accions més contundents per a defendre els seus drets laborals.
Llei ELA, una prioritat pendent
Fornes subratlla que la Llei ELA, aprovada a l’octubre de 2024, seguix paralitzada i sense dotació suficient. No s’ha iniciat la formació de cuidadors i el pla de xoc anunciat, de 10 milions d’euros, resulta insuficient. Reclama habilitar partides d’on siga necessari perquè es tracta d’una prioritat absoluta.
Avisa que, sense recursos humans i econòmics, les autonomies no podran complir l’articulat de la norma. Entre les mesures que el text busca garantir figuren l’agilitació de tràmits, la millora de l’atenció, un servici de cuidadors 24 hores, el reconeixement de la discapacitat i beneficis fiscals i econòmics per a pacients i cuidadors. Donada la ràpida evolució de la malaltia, cada retard es traduïx en pèrdua de suports efectius per als afectats.
pseudoteràpies i protocols d’emergència
Fornes advertix que substituir un tractament mèdic per una pseudoteràpia és una bomba de rellotgeria. Assenyala que el seu rastreig és complex, que les sancions actuals són baixes i que també hi ha responsabilitat en els qui acudixen a estes pràctiques sense comprovar la titulació de qui les oferix. Advoca per més informació, vigilància i conseqüències penals proporcionals al mal potencial.
El president de l’entitat insistix que les agressions al personal sanitari, inclòs l’àmbit farmacèutic, no deixen de créixer i moltes no es denuncien. Critica que les penes, tant de presó com de multa, siguen lleus i que, mentres en la sanitat pública el metge és considerat autoritat, no succeïx igual en la privada. Demana un enduriment de les condemnes i un reconeixement homogeni que desincentive estes conductes.
En matèria d’emergències, proposa revisar i actualitzar els protocols per a assegurar respostes immediates i coordinades. Defén simplificar o unificar la normativa per a evitar 52 legislacions distintes i garantir que la mobilització de recursos humans i tècnics no depenga de criteris polítics o territorials. Les últimes catàstrofes evidencien la necessitat de preparació, claredat competencial i temps de resposta més curts.
El congrés d’Alacant, amb huit taules i més de trenta especialistes, servirà per a debatre estes reformes legals i organitzatives. En eixe marc s’entregarà el quint Premi de Dret Sanitari a Alacant Gastronòmica Solidària, un projecte impulsat per la Cambra de Comerç d’Alacant per la seua labor durant la pandèmia i el seu suport en la dana d’octubre, cuinant i distribuint menús diaris.