La baixa incidència del coronavirus a la Comunitat Valenciana, que actualment se situa en 34,92 i és la més baixa de l’estat espanyol, però, evitarà que esta nova onada siga tan «explosiva» com la tercera. Les dades del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (Momo) són clares. Entre l’1 de desembre i el 19 de febrer, coincidint amb la tercera onada, els registres civils valencians sumen prop de 16.000 morts per totes les causes, un 40% més del que era esperable (4.484 defuncions en termes absoluts). És la xifra més alta de totes les comunitats autònomes. I ningú no dubta que són morts que s’han d’atribuir directament o indirectament al coronavirus.
Vanaclocha ha assegurat que encara no es poden quantificar els efectes de les vacances de Pasqua, tot pot passar, però recorda que el repunt de contagis després de les festes de la Magdalena i Falles ha sigut molt lleuger. Tot i que ja s’hi aprecia un increment en el nombre d’infeccions, caldrà esperar «deu o catorze dies» per a poder mesurar l’impacte de la Setmana Santa.
Pel que fa a la davallada en el nombre de proves diagnòstiques realitzades, la subdirectora general d’Epidemiologia ha explicat que, d’acord amb l’estratègia consensuada a l’estat espanyol, únicament es fan als contactes de les persones contagiades. Així pues, existeix una correlació directa entre el nombre de proves i el nombre d’infeccions. Vanaclocha també observa que els dies festius de bon oratge disminueix la xifra de persones que acudeixen als serveis sanitaris amb símptomes.
Vanaclocha també s’ha mostrat escèptica amb l’alçament de l’estat d‘alarma el 9 de maig davant d’una situació tan «imprevisible», una opinió que comparteixen Salvador Peiró, especialista en medicina preventiva i director d’investigació de Fisabio, i Enric Álvarez, investigador de Biologia de la UPC. Tots tres posen l’accent en les dificultats a l’hora de preveure l’evolució de la pandèmia a causa de variables com ara la campanya de la vacunació o les variants del coronavirus.
