Salvador Illa va cridar a superar desconfiances entre Catalunya i la Comunitat Valenciana i a no viure d’esquena. Va defendre una relació estable que transcendisca els colors polítics i pose per davant els interessos compartits dels dos territoris.
Ponts i agenda comuna
El missatge el va llançar en un desdejuni a València organitzat per Premsa Ibèrica sota el títol ‘Prosperitat compartida‘, presentat per la ministra de Ciència i secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, qui va destacar la seua obstinació a recompondre ponts. Per a Illa, resulta absurd que la política pose traves a la realitat catalano-valenciana, teixida diàriament per milers de persones, empreses i entitats amb total normalitat; per això va apel·lar a acostar postures i a construir consensos que donen estabilitat als projectes comuns.
Va assenyalar el finançament autonòmic, el Corredor Mediterrani i una Europa més federal com a oportunitats per a enfortir l’Espanya plural, amb Catalunya i la Comunitat implicades i agermanades. Va reivindicar l’orgull per la cultura pròpia i una manera d’entendre la vida que, va recordar, ja subratllava Vicent Andrés Estellés. Va proposar un model de prosperitat compartida que reduïsca desigualtats i atenga les preocupacions reals de la ciutadania, per damunt del soroll polític excessiu.
Deute i finançament autonòmic
Sobre la condonació del deute autonòmic proposat pel Govern, la va qualificar d’acte de justícia, un pas necessari i solidari per a garantir la prosperitat compartida en tot el país. Va admetre que l’acord es va vincular a la investidura amb ERC i el va defendre amb una pregunta retòrica: ‘i què?‘, per a emfatitzar que el determinant és que el pacte siga bo per a l’interés general.
Va detallar que, en termes absoluts, el territori més beneficiat és Andalusia; en percentatge, Canàries; i, en reducció de deute per habitant ajustat, la Comunitat Valenciana. Va criticar als qui rebutgen la mesura mentres rebaixen impostos en el seu àmbit, i va contraposar dos models: el de prosperitat compartida enfront de l’acumulació insolidària, amb una fiscalitat justa i distributiva enfront de l’egoisme fiscal.
Morant va sostindre que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, no té dret a renunciar a 12.000 milions d’euros que corresponen als valencians, i va considerar inassumible que prioritze consignes de partit per damunt dels interessos de la Comunitat.
Per a reformar el model de finançament, Illa va defendre el debat seré i la mirada llarga. ‘No es resoldrà a base de tuits‘, va advertir, ni amb discursos que confonen. Va proposar que la Comunitat i Catalunya trenquen el cercle viciós de retrets i òbriguen un espai de diàleg constructiu. Va explicar que ha intentat parlar amb Mazón —va enviar un missatge i va realitzar una crida— i, encara que els seus projectes són distints, procura mantindre una relació educada i constructiva amb la resta de presidents autonòmics.
En relació amb l’oficialitat del valencià a la Unió Europea, va demanar sumar esforços i va apel·lar a Alberto Núñez Feijóo perquè done instruccions i ningú frene el reconeixement del català, el gallec i el basc com a llengües oficials. Morant va acusar a Mazón de voler reobrir debats ja tancats i va recordar que qui va retirar el valencià de la televisió pública i dels col·legis no pot demanar respecte a eixa llengua.
Sobre l’OPA del BBVA al Sabadell, Illa va afirmar que les decisions adoptades pel Consell de Ministres garantixen la protecció de l’interés general, siga el que siga el desenllaç.
