El Consell de Ministres ha aprovat en la seua reunió d’aquest dimarts concedir l’indult parcial a Juana Rivas. Amb aquesta decisió, es rebaixa a la meitat la pena de presó de dos anys i mig imposada a la mare granadina que va ser condemnada per un delicte de sostracció de menors al no permetre que els seus fills tornaren a Itàlia amb el seu pare, de qui estava separat.
Treballs en benefici de la comunitat
L’indult parcial suposa la rebaixa de l’actual pena presó de 2 anys i 6 mesos a una pena de presó d’1 any i 3 mesos i la commutació de l’actual pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat per una pena de 180 dies de treballs en benefici de la comunitat.
El Tribunal Suprem es va oposar per unanimitat a la concessió d’un indult total a Rivas, en estimar que la condemna era «proporcionada en relació amb la gravetat dels fets jutjats», però no es va posar d’acord sobre l’indult parcial: huit magistrats ho avalaven i altres huit s’oposaven.
La Fiscalia havia donat suport a la concessió d’un indult parcial, rebaixant la pena de presó en sis mesos, fins als dos anys, i deixant la inhabilitació per a exercir la pàtria potestat en quatre anys, en comptes d’en sis.
Antecedents
Juana Rivas va ser condemnada en ferm a dos anys i mig de presó pel Tribunal Suprem. La veïna de Maracena (Granada) va desaparéixer amb els seus dos fills menors d’edat en l’estiu de 2017 per a no entregar-li’ls al seu pare,
Francesco Arcuri, condemnat per maltractament en 2009 i al qual llavors acusava de violència masclista. En un primer moment els tribunals andalusos li van imposar fins a cinc anys de presó però el Suprem va optar per imputar-li només un delicte de sostracció de menors.
El seu defensa va sol·licitar un indult després de la reducció de la seua condemna mentre ella esperava una decisió en el Centre d’Inserció Social ‘Matilde Cantos’ de Granada després de l’anul·lació del tercer grau penitenciari.
Tant la Fiscalia com el propi Suprem es van oposar a concedir un indult total però van deixar la porta oberta a una mesura de gràcia parcial que evitara el seu compliment entre reixes. En el cas de la sala penal del Suprem els jutges no van aconseguir adoptar una postura unitària.
