Un jaguar bate rècords al Brasil i obliga a repensar la protecció de grans felins

El jaguar Gaspar, un mascle adult monitoritzat per científics espanyols i brasilers, ha recorregut 2.122 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia brasilera, un desplaçament molt més llarg del que es pensava fins ara per a esta espècie i que posa en qüestió si els parcs i reserves actuals són suficients per a protegir grans carnívors.

Gaspar és un jaguar de huit anys i 92 quilos que l’11 de novembre de 2024 va iniciar un viatge de 2.122 quilòmetres. Ho va fer des de la regió d’Araguaia, en direcció sud-oest, travessant la frontera de l’Amazones fins al Cerrado Interior, al centre del Brasil.

Per a estudiar-lo, un equip internacional de les universitats del País Basc, Alacant, Dublín i Sao Paulo li ha col·locat un collar amb GPS. Este dispositiu ha registrat la seua ubicació cada 60 minuts i ha permés seguir el seu recorregut amb un detall inèdit.

El recorregut de Gaspar

El collar de seguiment ha acumulat més de 5.000 localitzacions de GPS entre l’11 de novembre de 2024 i el 27 de novembre de 2025, quan es va perdre la senyal del dispositiu. Durant tot este temps, el jaguar s’ha desplaçat una mitjana de 9,76 quilòmetres al dia, amb una velocitat mitjana de 0,407 km/h.

Els investigadors consideren que es tracta d’un episodi de dispersió inusualment llarg i sostingut. No és un moviment curt i intens, sinó un desplaçament prolongat en el temps que obliga a replantejar com es planifiquen les àrees de conservació.

Els resultats d’este estudi s’han publicat a la revista ‘Ecology’, editada per la Ecological Society of America. L’article l’han signat Jon Morant (Universidad del País Vasco, Álava / University College Dublin, Dublín), Esther Sebastián-González (Universitat d’Alacant), Leandro Reverberi Tambosi (Universidade de Sao Paulo) i els investigadors brasilers Francesca Belem Lopes Palmeira, Douglas dos Santos Silva, Tiago J. Silveira, Anah T.A. Jácomo i Leandro Silveira.

Més enllà del que es pensava sobre el jaguar

Fins ara es pensava que els jaguars eren animals aparentment territorials, amb moviments limitats i trajectes diaris relativament curts. El patró observat en Gaspar qüestiona esta visió tradicional.

Segons explica Jon Morant, del comportament de Gaspar es deduïx que les distàncies que poden cobrir estos felins no són tan reduïdes. Morant assenyala que, per tant, ‘els dissenys tradicionals de les àrees protegides poden ser insuficients per a espècies que exhibixen patrons de moviment tan extensos’.

L’estudi pretén aportar informació clau per a la conservació tant del jaguar com d’altres grans carnívors. Els autors defenen que cal anar més enllà dels actuals paradigmes de gestió espacial, basats sovint en dades molt limitades de l’àrea de distribució.

Estos dissenys tradicionals solen obviar els moviments de llarga distància. Però el cas de Gaspar demostra que eixos moviments poden ser fonamentals per a entendre com utilitzen el territori estes espècies i quins corredors necessiten per a sobreviure.

Cap a una conservació transnacional

A partir de la constatació que els corredors actuals per a estes comunitats d’animals són ‘vitals’, els científics demanen un canvi d’enfocament. Consideren que estos carnívors són capaços d’adaptar-se a paisatges transformats per l’activitat humana, com ara cultius o pasturatges.

Per això, proposen impulsar marcs de conservació ‘transnacionals’, que vagen més enllà de les fronteres administratives. Defenen que el paisatge modificat per l’ésser humà ha de ser ‘permeable’ per al pas segur dels individus que es troben en dispersió.

Els autors insistixen que cal evitar que estos animals siguen caçats o perseguits, o que es troben barreres artificials ‘insuperables’. Afigen que ‘els esforços han de centrar-se a reduir el risc de mortalitat, per exemple mitjançant programes de coexistència per a garantir la connectivitat’.

Entre estes mesures, l’estudi cita la necessitat de reduir les morts per represàlia davant d’atacs al bestiar, la caça directa, l’enverinament o, fins i tot, l’esgotament de les seues preses principals per la sobrecaça.

L’article també constata que els avanços legislatius recents al Brasil oferixen ‘cert optimisme’ per a mantindre les vies de connectivitat essencials per a moviments com els de Gaspar. Tot això es produïx en un context en què la massa forestal amazònica es reduïx de manera dràstica.

Els investigadors admeten que encara es desconeix què ha motivat exactament el desplaçament de Gaspar. Podrien influir factors ecològics com la distribució dels recursos, les oportunitats d’aparellament, les pertorbacions provocades per l’activitat humana o la pèrdua de territori per competència amb un altre jaguar.

Amb tot, sí que han constatat que el seu viatge suposa un ‘rècord’ pels quilòmetres recorreguts i per la duració del moviment. Este cas singular reforça la idea que la protecció dels grans felins requerix espais connectats molt més amplis del que s’havia assumit fins ara.

Últimes notícies

Un ciberpederasta enganya més de 20 menors durant una dècada fins a ser detingut a Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut a Alacant un ciberdepredador sexual en sèrie acusat de 36 delictes contra la llibertat sexual de més de vint menors de 16 anys al llarg d’una dècada, amb més de 200 dispositius d’emmagatzematge intervinguts.

Sis detinguts per una trentena de robatoris en gasolineres, comerços i vivendes a València i Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut sis persones vinculades a una trentena de robatoris amb força en gasolineres, comerços i vivendes a les províncies de València i Alacant, i quatre d'elles han ingressat en presó.

Com protegir els ulls davant l’eclipsi solar del 12 d’agost

Mirar directament l’eclipsi solar del 12 d’agost sense filtres homologats pot causar lesions irreversibles en la retina. Els òptics de la Comunitat Valenciana expliquen quines ulleres són segures i com utilitzar-les.

El viatge de més de 2.000 km d’un jaguar al Brasil qüestiona com es protegeix l’Amazònia

Un jaguar mascle monitorat amb GPS ha recorregut 2.122 km en 381 dies al Brasil, fet que porta científics bascos i alacantins a advertir que les actuals àrees protegides poden ser insuficients.

Quatre morts i sis ferits greus en un xoc múltiple nocturn a Benicàssim

Quatre persones han mort i sis hòmens han resultat ferits greus en un accident múltiple esta matinada a la N-340, al terme de Benicàssim, en sentit Castellón de la Plana.

València ompli el Ciutat en una inauguració multitudinària dels Gay Games 2026

Els Gay Games XII València 2026 han arrancat al Ciutat de València amb més de 10.200 esportistes de 81 països, una desfilada de delegacions i actuacions musicals i de folklore valencià davant 13.500 persones.

La sàtira social ‘Filipiñana’ triomfa com a millor llargmetratge en Cinema Jove

La pel·lícula 'Filipiñana', de Rafael Manuel, s'ha endut el Luna de València a millor llargmetratge de Cinema Jove i també el guardó del Jurat Jove, en una edició que ha repartit premis entre films i sèries internacionals i produccions amb presència valenciana.

Pluges intenses i tronades este diumenge en zones d’Alacant i València sota avís groc

Aemet ha activat per a este diumenge l’avís groc per pluges de fins a 20 litres per metre quadrat en una hora i tronades amb granís i ratxes molt fortes de vent en distintes zones d’Alacant i València.