Als 91 anys, Juan Romero Alonso ha tancat la botiga amb la qual va instal·lar la primera fotocopiadora de València fa més de mig segle. Pioner dels apunts reprografiados, va convertir el seu negoci en una parada imprescindible per a generacions d’estudiants de Medicina, Dret, Econòmiques, Psicologia i altres carreres en la zona de les Universitats.
Del magnetòfon a la primera fotocopiadora
Fill de guàrdia civil i major de cinc germans, va créixer en la postguerra i va assumir responsabilitats des de xiquet després de la mort de la seua mare. Bon estudiant, va iniciar Medicina gràcies a l’ajuda d’un veí amb recursos, però va haver de deixar la carrera quan eixe suport es va truncar de manera sobtada. Així i tot, va continuar assistint a classe: cada dia anava d’Algemesí a la Facultat en ciclomotor, gravava les lliçons i, amb un impermeable que onejava com una capa, es va guanyar el sobrenom de ‘Diego Valor’ entre els seus companys, que el veien multiplicar-se per a estudiar i tirar avant a la seua família.
Treballava de zelador a les nits a l’hospital i pel dia gravava les classes amb un magnetòfon de cintes. En arribar a casa, la seua dona escoltava i transcrivia a mà, i a les vesprades ell passava els apunts a màquina. Amb una impremta de manovella tirava còpies rudimentàries que s’esgotaven a l’eixida de la Facultat: els seus companys ho esperaven perquè sabien que les lliçons eren clares i completes. ‘Molts van acabar la carrera de medicina gràcies als meus apunts’, assegura Juan, orgullós d’aquell esforç compartit.
Dels apunts al negoci familiar
El naixement de la seua quarta filla li va fer veure que no podria acabar Medicina sense descurar a la família. ‘Em vaig quedar a mitat de carrera però estic en l’orla i algun em va posar ‘don negocioni”, recorda amb humor. Abans d’obrir el local, va muntar a casa una xicoteta impremta i va teixir una xarxa d’estudiants que preparaven bons apunts per a intercanviar-los per noves còpies. Així va anar afinant contingut i mètode: com més útils eren els resums, més fàcil resultava finançar-los amb la seua pròpia venda.
A poc a poc va invertir en maquinària i, cap a 1973, va obrir Fotocòpies Valor, dit així pel seu sobrenom. Primer en Misser Mascó i després al carrer Arts Gràfiques, l’establiment va créixer al compàs del campus pròxim. Els seus fills engrapaven munts de folis i ajudaven a vendre, mentres les prestatgeries s’omplien de temaris de múltiples facultats. L’oferta responia a una necessitat evident: disposar d’apunts fiables, ordenats i llestos per a estudiar a un preu assequible i amb rapidesa.
La seua filla Amparo resumix el paper del seu pare amb una idea que compartixen en la família: va ser la punta de llança del negoci dels apunts reprografiados i el pioner de les fotocòpies a València. A mesura que el model es consolidava, van sorgir competidors, però el nom de Juan va quedar lligat a eixa primera onada de copisteries que van acostar el contingut de les aules al paper de manera immediata.
El tancament de la botiga, ja venuda, deixa un buit emocional en el barri. Juan era molt volgut per veïns i clients, que ho identificaven amb la imatge d’un emprenedor incansable. En els últims anys a penes acompanyava al seu fill al local i preparava hojitas amb articles religiosos que regalava o acostava a algunes parròquies, fidel al seu carinyo per la impressió i el paper.
La família considera que la seua història mereix ser coneguda com a exemple de constància i d’enginy en temps difícils. ‘Diego Valor ha de ser homenatjat d’alguna manera’, reivindiquen, i Amparo ho condensa en una frase que explica per què punts ho recorden amb afecte: ‘Crec que el meu pare era un heroi‘.
