La falta d’avisos durant la DANA que va afectar la Comunitat Valenciana el 29 d’octubre va ser generalitzada i va aconseguir no sols a la població sinó també a diferents nivells d’autoritats i forces de seguretat. Així ho ha assenyalat la jutgessa encarregada de la causa penal que investiga la gestió d’esta emergència.
En un acte recent, la instructora rebutja un recurs d’una acusació particular que sol·licitava la declaració com a testimonis de membres de les tripulacions de l’helicòpter Helimer 203 de Salvament Marítim, entre altres responsables implicats en la coordinació d’emergències. Esta petició pretenia esclarir per què va haver-hi una demora en la mobilització dels equips de rescat durant les inundacions que van afectar la regió.
Decisió judicial sobre les proves sol·licitades
La jutgessa subratlla que estes proves sol·licitades sobre les operacions de salvament aèries i terrestres excedeixen l’objecte de la investigació penal en curs. Destaca que l’absència d’avisos no es va limitar a la població general, sinó que també va impactar a autoritats locals, cossos policials i altres organismes implicats en la gestió de la crisi.
Implicacions de la decisió
Esta decisió implica que no es valorarà en este procediment cada operació concreta de rescat realitzada durant la DANA, atés que la problemàtica continua sent, en paraules de la jutgessa, una falla institucional més àmplia en la comunicació i avís d’emergències.
Deficiències en protocols d’alerta
El desastre natural que es va produir el 29 d’octubre va posar de manifest deficiències significatives en els protocols d’alerta primerenca i coordinació entre les diferents entitats responsables, la qual cosa és objecte d’anàlisi en la causa.
Focus de la investigació
Amb esta resolució, la justícia busca enfocar la investigació en els aspectes generals de la gestió de la DANA i descarta aprofundir en detalls operatius específics de Salvament Marítim o a la torre de control de l’aeroport de Manises, que van ser requerits per la part acusadora.
