La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

L’Acadèmia de Gastronomia reivindica el producte local i el talent jove en els seus premis

Més de 400 persones abrigallen a Castelló la gala de l'Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana, que estrena premis al producte local i reforça el suport al talent jove.

El xofer de Mazón s’acull a la seua declaració judicial i evita respondre en la comissió del Congrés sobre la dana

El conductor de Carlos Mazón durant la dana de València es nega a respondre en la comissió del Congrés i es limita a remetre les seues explicacions a la declaració que ja va prestar davant el jutjat de Catarroja.

Bernabé defén les obres en Rodalia malgrat els problemes puntuals en la C2

Pilar Bernabé reivindica la inversió en Rodalia i admet incidències com el caos en la línia C2, que atribuïx a les obres per a millorar la xarxa ferroviària.

Ampli desfasament en el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana

Sanitat situa el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana en el 7,43%, mentres que el sindicat CESMCV l'eleva fins al 90%, amb fortes diferències per províncies i condicionades pels servicis mínims.

Boies marines que convertixen dades del Mediterrani en art digital viu

El projecte Coneixement flotant transforma en temps real les dades de boies marines enfront d'Oropesa en art digital i escultures que conviden a reflexionar sobre el patrimoni natural i els anomenats temps liquidos.

Justícia i Fiscalia pacten 200 noves places de fiscals, 20 per a la Comunitat Valenciana

El Ministeri de Justícia i la Fiscalia General de l'Estat acorden el repartiment territorial de 200 noves places de fiscal. La Comunitat Valenciana suma 20 llocs i Madrid, Catalunya i Andalusia concentren el major reforç percentual i en números absoluts.

El Llevant es juga la permanència davant tres rivals europeus i dos finals en el Ciutat

El Llevant tancarà la temporada amb tres eixides davant equips en lluita per Europa i dos dols directes a casa que poden decidir la permanència en LaLiga.

El València es juga la salvació davant quatre equips del top 10 en un maig decisiu

El València encara un mes de maig clau per la permanència amb cinc partits, quatre d'ells davant rivals situats entre els deu primers de LaLiga. El marge amb el descens és de només cinc punts.