La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

La Cova de les Dones opta als Premis +Historia de National Geographic

El santuari romà de la Cova de les Dones, a Millares, ha sigut nominat als Premis +Historia de National Geographic com a Millor Hallatge Històric Nacional i es pot votar fins al 12 d’octubre.

València encadena una de les jornades més caloroses d’Espanya amb més de 37 graus

Les màximes han arribat hui als 37,2 graus a l’aeroport de València, entre les més altes d’Espanya, i als 36,7 graus a la capital.

El receptor argentí Mauro Zelayeta reforça el Léleman Conqueridor per a la Superlliga

El Léleman Conqueridor ha incorporat el receptor argentí Mauro Zelayeta per a la temporada 2026-2027, després de proclamar-se campió de la Divisió d'Honor d'Argentina amb Ciudad Vóley. El jugador, amb experiència prèvia en la Superlliga, fixa com a objectiu arribar almenys a les semifinals de la lliga i de la Copa del Rei.

Oriol Rey compleix 100 partits amb el Llevant en El Sadar

El migcampista Oriol Rey ha complit els 100 partits oficials amb el Llevant en l’empat sense gols davant Osasuna en El Sadar, consolidant-se com una peça habitual del centre del camp granota.

El central del València Justin de Haas patix un esquinç al turmell dret

Justin de Haas, central neerlandés del València CF, ha patit un esquinç al turmell dret en el partit de Lliga a Mestalla contra el Celta i estarà de baixa mentre seguix tractament mèdic i rehabilitació.

El BBVA Open Internacional de València reunirà un top-5 mundial i nou espanyoles al quadre principal

La cinquena edició del BBVA Open Internacional de València, torneig WTA 125 en terra batuda del 13 al 20 de setembre, comptarà amb un top-5 de nivell internacional i nou jugadores espanyoles al quadre principal.

Torrent destinarà quasi 13 milions a reforçar 80 camins davant noves inundacions

L’Ajuntament de Torrent invertirà 12,8 milions d’euros en reparar i reforçar 80 camins afectats per la dana d’octubre de 2024, amb actuacions especials en sis vados i punts de pas per reduir el risc d’inundacions futures.

La calor sostinguda baixa l’aigua embassada al Segura i al Xúquer a poc més del 55%

La reserva d’aigua al Segura ha baixat fins al 53,7 % i la del Xúquer al 55,3 %, en un context de calor sostinguda i d’un descens general de l’aigua embassada a Espanya fins al 64,9 % de la seua capacitat.