La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Alicant preveu 550 vivendes noves al PAU 2-La Torreta, la mitat protegides

L’Ajuntament d’Alacant ha encetat la tramitació del Pla Parcial 2 del PAU 2-La Torreta, que preveu unes 550 vivendes noves en 5,5 hectàrees, amb almenys la mitat de protecció pública.

Un espectacle de 150 drons il·luminarà el cel d’Alacant amb un viatge espacial dissabte a la nit

El port d’Alacant acollirà este dissabte a les 23.00 hores un espectacle nocturn de 150 drons que recrearan un viatge espacial amb motiu de les Fogueres de Sant Joan.

Mercadona, el supermercat més innovador en distribució a Espanya segons Fortune

La revista Fortune ha situat Mercadona com la companyia més innovadora en la distribució a Espanya i huitena en el rànquing europeu del sector, dins d’una llista de 300 grans empreses del continent.

Capturats a Callosa dos fugitius reclamats fa més de tres anys per una temptativa d’homicidi

Dos joves de 18 i 21 anys, reclamats per la justícia per una presumpta temptativa d’homicidi a Callosa de Segura, han sigut detinguts després de més de tres anys fugits. La Guàrdia Civil i la Policia Local els han localitzat gràcies a un dispositiu especial desplegat a una vivenda i a la serra de Callosa.

Ola de calor imminent en la Comunitat amb més de 40 °C i nits a 25 °C

L’Aemet ha avançat que la calor s’intensificarà des d’este cap de setmana en la Comunitat Valenciana, amb màximes que superaran els 40 graus en punts del prelitoral i nits tòrrides amb mínimes de fins a 25 graus.

Domingo, Arteta i Gandía encapçalaran una gran gala lírica del FiMuVin a Requena

El Teatre Principal de Requena acollirà el 23 d’agost una gala lírica del FiMuVin amb Plácido Domingo, Ainhoa Arteta i Antonio Gandía, acompanyats per l’Orquestra Filharmònica Fundació Ciutat de Requena, en l’any del seu vinté aniversari.

La Comunitat Valenciana ja supera els 3,3 milions de vivendes i acumula 62.632 pisos nous buits

La Comunitat Valenciana ha tancat 2025 amb 3.332.698 vivendes i 62.632 pisos nous sense vendre, l’1,8 % del parc total, en un context de demanda creixent i falta d’oferta assequible a tot l’Estat.

La química valenciana concentra quasi tot el negoci del sector amb 7.000 milions

Quimacova agrupa 261 empreses que concentren el 90% de la facturació del sector químic valencià, amb quasi 7.000 milions de negoci i una forta aposta per la innovació i l’ocupació.