La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’aventura agrícola de Vicente Blasco Ibáñez a l’Argentina centra una conferència a València

Una conferència a València recupera la poc coneguda etapa de Vicente Blasco Ibáñez com a empresari agrícola a l'Argentina, on va impulsar dos colònies que van marcar la seua vida.

Espanyol i Llevant es mesuren en un dol clau per la permanència

Espanyol i Llevant s'enfronten en el RCDE Stadium en un partit decisiu per la permanència, marcat per la mala ratxa blanc-i-blava i l'impuls recent del conjunt valencià.

Ivace+i impulsa un projecte per a convertir residus ceràmics en nous paviments d’alt valor

La Conselleria d'Indústria finança a través de Ivace+i Innovació el projecte INVICTE, que transforma residus de rajoles ceràmiques en tintes i esmalts per a paviments d'alt desgast, reduint l'impacte ambiental del sector.

Catalá llança en el Congrés una ofensiva per a reactivar el soterrament de Serradora

L'alcaldessa María José Catalá impulsa sis iniciatives en el Congrés per a desbloquejar el soterrament de les vies de Serradora i exigir explicacions al Ministeri de Transports per la paralització del projecte.

Demanen 7 anys i mig de presó a un assessor per quedar-se 1,7 milions en falsificar pagarés

La fiscalia sol·licita set anys i mig de presó per a un assessor fiscal acusat d'apropiació indeguda i falsedat mercantil per desviar 1,7 milions d'euros després de la mort de l'empresari al qual assessorava.

Esmorzaret, el receptari que reivindica l’esmorzar valencià a través de l’entrepà

El llibre Esmorzaret recopila 45 receptes d'entrepans i reivindica l'esmorzar valencià com a ritual propi, des del gasto inicial fins al cremaet final.

Mor una dona atropellada en la V-31 a l’altura de Beniparrell

Una dona de 49 anys ha mort després de ser atropellada en la V-31 a l'altura de Beniparrell. El succés va ocórrer de matinada i una altra persona va resultar il·lesa.

Més de 500 jóvens s’incorporen al camp valencià amb ajudes de la Generalitat

La Generalitat impulsa la incorporació de 548 jóvens i nous agricultors i ramaders al camp valencià amb una convocatòria rècord de més de 27 milions d'euros en ajudes.