La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

CSIF reclama un gran pacte valencià per l’educació i un pla urgent de climatització als col·legis

CSIF proposa un pacte valencià per l’educació i exigix un pla director de climatització per a tots els centres, arran de les altes temperatures i els mals resultats de l’informe PISA.

Morant replica Mompó: planta cara al masclisme i rebutja que es normalitze

La líder del PSPV-PSOE, Diana Morant, replica Vicent Mompó i assegura que no està plorant sinó denunciant un masclisme que considera intolerable, també en la política valenciana.

Set sindicats mèdics preparen una gran vaga indefinida per canviar l’estatut

Set sindicats mèdics, que diuen representar el 54 % dels facultatius, han impulsat la Unió Mèdica i Facultativa i han anunciat una gran vaga indefinida a mitjan octubre per forçar un nou estatut mèdic estatal.

Protesta al nou IES Patacona per obrir el centre amb obres i sense condicions

Famílies i professorat del nou IES Patacona d'Alboraia s'han concentrat a l'inici de curs per denunciar que el centre ha obert amb les obres sense acabar, instal·lacions per muntar i serveis bàsics com la llum i internet sense regularitzar.

Avís taronja per pluges de 40 l/m² al nord d’Alacant fins dijous de matinada

L’Aemet manté este dimecres i fins a les 6 hores de dijous l’avís taronja per pluges intenses al litoral nord d’Alacant, amb tempestes fortes també al sud de la província i avisos grocs a València i interior.

Els CLER denuncien greus deficiències en molts col·legis de la zona zero de la dana

Els CLER denuncien que prop de 3.000 alumnes continuen en barracons quasi dos anys després de la dana de 2024 i alerten de greus deficiències i risc d’inundacions en col·legis de Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja.

Alicant tanca parcs i el castell de Santa Bàrbara per l’alerta taronja per pluges

L’Ajuntament d’Alacant tancarà este dimecres de vesprada els parcs municipals i el castell de Santa Bàrbara per l’alerta taronja per pluges, i activa mesures especials d’emergència i atenció social. El Campello també clausura espais públics a partir de les 14.00 hores.

Obliguen una gestant subrogada de Mèxic a pagar 150 euros al mes pel fill que va tindre

Un jutge d’Alacant ha fixat una pensió d’aliments de 150 euros al mes a una gestant subrogada de Mèxic pel xiquet de dos anys que va tindre per a un veí de la província. El pare manté la guarda individual i l’exercici exclusiu de la pàtria potestat, mentre que la mare no tindrà règim de visites ni comunicacions.