La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Troben un catxalot mort i en avançat estat de descomposició en una platja d’Oliva

Un catxalot ha aparegut mort a la platja de Pau Pi, a Oliva, en avançat estat de descomposició, la qual cosa ha activat un ampli dispositiu per a la seua retirada segura.

Les màximes s’acosten als 30 graus en la Comunitat Valenciana amb 29,2 a Xàtiva

Les màximes d'este dissabte han fregat els 30 graus en diversos municipis valencians, amb 29,2 a Xàtiva i ascensos generalitzats en les capitals de província.

Les màximes en la Comunitat Valenciana es queden a les portes dels 30 graus amb 29,2 a Xàtiva

Les temperatures màximes han fregat els 30 graus en diversos municipis valencians, amb 29,2 a Xàtiva, en una jornada poc nuvolosa i de lleuger ascens tèrmic.

La XI Mostra Parcs Naturals impulsa el producte local i sostenible a Castelló de la Plana

La XI Mostra de la marca Parcs Naturals reunix a Castelló de la Plana a una vintena d'empreses certificades per a promocionar productes locals i sostenibles i reforçar l'economia rural vinculada als parcs naturals de la Comunitat Valenciana.

Camarero destaca el compromís social de Tyrius i el seu defensa dels drets en la Comunitat

Susana Camarero ressalta la labor de l'associació Tyrius en la Comunitat Valenciana, amb més de 50 anys de trajectòria, més de 100.000 afiliades i presència en més de 220 municipis.

Dansa València tanca la seua edició amb una reflexió sobre el temps i el llegat de Mal Pèl

Dansa València conclou amb la peça de Mal Pèl inspirada en John Berger i una jornada final que explora el temps, el llegat i la identitat amb propostes en diversos teatres i espais públics.

Pérez Llorca reclama que Hisenda retorne als afectats per la dana el pagat en la renda de 2024

Juanfran Pérez Llorca reclama a Hisenda que els afectats per la dana recuperen el pagat en la renda 2024 i critica el retard a aplicar deduccions autonòmiques en la Comunitat Valenciana.

El Sevilla domina les seues visites de lliga al Llevant en el Ciutat de València

El Sevilla acumula el doble de triomfs que el Llevant en els seus enfrontaments de Lliga en el Ciutat de València i no cau allí des de 2018. En les seues quatre últimes visites va sumar tres victòries i un empat.