La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Cinc detinguts en una macrooperació contra el narcotràfic amb 4 tones d’haixix a València

Cinc persones han sigut detingudes en una operació policial contra el narcotràfic en què s’han intervingut quatre tones d’haixix en una nau industrial de Silla. La investigació continua oberta i sota secret de sumari, dirigida des de Madrid pel Tribunal Central d’Instància.

Un accident en la A-7 a Paterna col·lapsa la via amb 6 km d’aturades

Un accident de trànsit en la A-7 a l’altura de Paterna ha generat sis quilòmetres de retencions en sentit Barcelona esta vesprada de dilluns, després de tallar-se el carril dret al punt quilomètric 324,500.

José María Chiquillo assumirà una direcció en l’Ivace per decisió de Pérez Llorca

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha nomenat José María Chiquillo personal directiu de l’Ivace, segons el DOGV.

José María Chiquillo s’incorpora com a directiu a l’Ivace per decisió de Pérez Llorca

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha nomenat José María Chiquillo personal directiu de l’Ivace, segons publica el DOGV, després d’una trajectòria política i institucional vinculada a València i a l’àmbit internacional.

Mompó no descarta ser candidat del PP a la Generalitat: ‘No hi ha jugador de futbol que no vullga ser titular’

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, no s'ha descartat com a candidat del PP a la Generalitat i ha defés la gestió provincial en la DANA durant un esmorzar informatiu d'AMDComVal.

Un nou campus gratuït de programació arribarà a Alacant a partir de 2027

La Generalitat i la Fundació Telefónica posaran en marxa el campus 42 Alicante en l’antic edifici de Correus, amb formació gratuïta en programació, IA i ciberseguretat finançada amb 10,3 milions d’euros.

La pel·lícula valenciana ‘La violinista’ fa història en Annecy com a primer llargmetratge espanyol premiat

La consellera Carmen Ortí ha rebut a València la productora Paloma Mora per celebrar el Cristal a millor llargmetratge d’animació que ha aconseguit 'La violinista' en el Festival d’Annecy, el primer per a una pel·lícula espanyola en este certamen.

‘La violinista’, primera pel·líçula espanyola premiada a Annecy, triomfa amb segell valencià

La pel·lícula d’animació ‘La violinista’, amb participació de la productora valenciana TV ON Producciones i suport de l’Institut Valencià de Cultura, s’ha convertit en la primera cinta espanyola guanyadora del Cristal al millor llargmetratge al Festival d’Annecy. La consellera Carmen Ortí ha rebut la productora Paloma Mora i ha destacat el valor històric del reconeixement.