La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Trobeu la documentació de la jove desapareguda a Sueca prop del cadàver localitzat a Llaurí

La Guàrdia Civil ha localitzat la documentació de la jove de 25 anys desapareguda a Sueca a escassa distància del cadàver trobat a Llaurí, encara pendent d’identificació oficial.

El calcer espanyol cau al 23é lloc mundial amb un 14,2 % menys de producció

El sector del calcer espanyol ha produït uns 60 milions de parells en 2025, un 14,2 % menys que en 2024, i baixa del 19é al 23é lloc del rànquing mundial, amb només el 0,24 % de la producció global.

Les compres de vivenda per estrangers es disparen un 31 % a la Comunitat Valenciana

La compravenda de vivendes per estrangers ha crescut un 31 % a la Comunitat Valenciana entre abril i juny, en un context de caiguda general del mercat i preus en màxims històrics a Espanya.

Mor ofegat un jove de 29 anys al riu Túria a Manises

Agents del GEO de la Policia Nacional han localitzat este matí el cos sense vida d’un home de 29 anys al riu Túria, al terme de Manises, després de desaparèixer ahir de vesprada quan es banyava en esta zona.

Ajudes de fins a 15.000 euros per a agricultors i ramaders afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

Els afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó rebran entre 4.000 i 6.000 euros per hectàrea agrícola, fins a 15.000 per explotació ramadera i compensacions per pèrdua d’animals i danys en equipament.

Porcelanosa redueix el benefici a 13 milions en 2025 per l’alça de l’Impost de Societats

Porcelanosa ha guanyat 13 milions d’euros en 2025, un 55 % menys que en 2024, per l’increment del tipus efectiu de l’Impost de Societats fins al 54 %. Tot i això, el grup ha mantingut la facturació entorn dels 863 milions i ha reforçat la seua expansió internacional.

André Almeida continua al marge mentre el València espera la seua decisió

André Almeida s ha tornat a entrenar dos dies seguits al marge del grup a Paterna mentre València CF i Swansea ja tenen un acord pel seu traspàs i esperen la decisió final del migcampista portugués.

CSIF exigix començar el curs amb totes les plantilles cobertes i aules condicionades

El sindicat CSIF insta Educació a garantir que l’1 de setembre tots els llocs docents estiguen coberts i que els centres educatius tinguen infraestructures i climatització en condicions adequades.
FILMOTECA D'ESTIU