La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Arcadi España insta el PP a revisar la jurisprudència del Suprem sobre l’expulsió de menors

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha instat el PP a llegir la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre expulsions de menors després del recurs presentat pels populars pel plant dels ministres al Senat. Ha defensat que el Govern actuarà dins de l’Estat de dret amb criteris humanitaris davant la crisi migratòria de Ceuta.

El Villarreal afronta l’Atlético pendent de la cessió de Kambwala i amb la baixa de Diatta

El Villarreal prepara el partit de diumenge contra l’Atlético de Madrid amb la baixa per sanció d’Alassane Diatta i a l’espera de concretar la cessió de Willy Kambwala, amb Osasuna i el Como com a opcions.

Arcadi España defensa l’enviament de trens vells de Madrid a València com una millora necessària

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, defensa que l’enviament de trens de Madrid a València permetrà augmentar la capacitat de les línies de Cercanies, i qualifica les critiques d’altres partits de ‘conflicte i soroll’.

Mestalla enceta la seua última temporada com a casa del València CF

Mestalla viu esta temporada 2026-27 la seua última campanya com a estadi del València CF, abans del trasllat definitiu al Nou Mestalla previst per a l’estiu de 2027.

L’aeroport de Castelló bat rècord d’operacions fins juliol amb una pujada del 14 %

L’aeroport de Castelló ha registrat 8.535 operacions entre gener i juliol, un 14 % més que fa un any, i marca també xifres rècord de passatgers.

Segona rèplica de l’incendi de la Vall d’Uixó obliga a mobilitzar mitjans a Tales

Mitjans aeris i terrestres s’han desplegat a Tales per una possible reproducció de l’incendi originat en la Vall d’Uixó en juliol, que ja va arrasar més de 9.500 hectàrees i va obligar a desallotjar 15.000 persones.

València tanca parcs i jardins per l’avís taronja per pluges i tempestes

L’Ajuntament de València ha activat el Cecopal, tanca parcs i jardins des de les 12 hores i reforça la vigilància al litoral per l’avís taronja per pluges i tempestes.

Olocau, Marines i Gàtova exigixen un tallafoc continu a la CV-25 per a protegir la Calderona

Els ajuntaments d’Olocau, Marines i Gàtova han registrat una petició conjunta a la Generalitat perquè execute íntegrament l’àrea tallafoc d’Orden 1 prevista al voltant de la carretera CV-25, clau per a la defensa de la Serra Calderona.