14 C
València
Dilluns, 12 gener, 2026

La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Li demanen 17 anys i mig per quasi deu incendis en horts i zones rurals d’Elx

La fiscalia sol·licita 17 anys i mig de presó per a un acusat de provocar prop d'una desena d'incendis a Elx en la nit del 29 de juny de 2019. El juí se celebrarà el 13 de gener en la Secció Sèptima de l'Audiència Provincial amb seu a la ciutat.

Ajornen el lliurament del Premi Convivència de la Fundació Broseta a Edmundo González per un viatge

La Fundació Manuel Broseta ha ajornat el lliurament del Premi Convivència a Edmundo González prevista en el Palau de la Generalitat per un viatge de l'opositor. La cerimònia es reprogramarà i es manté l'ofrena floral del 15 de gener.

Pradas subratlla que Mazón no responia i Cuenca nega frenar avisos de confinament

Pradas afirma que no va aconseguir contactar amb Mazón quan es valorava un possible confinament durant la DANA. Cuenca nega frenar avisos i demana criteri jurídic.

Més del 82% dels docents valencians denuncien falta de suport a l’educació pública

Un 82,9% percep escàs suport institucional i un 78,3% veu recursos insuficients. L'estudi de STEs assenyala a més ràtios altes, més burocràcia i un clima d'aula més tibant.

Víctimes de la dana reben a Pradas i Cuenca amb crits de ‘assassins’ en el jutjat

Diverses desenes d'afectats per la dana s'han concentrat davant el jutjat de Catarroja i han increpat a Salomé Pradas i José Manuel Cuenca abans del seu acarament. La jutgessa va acordar la diligència per a aclarir contradiccions sobre la gestió de l'emergència.

Pradas i l’excap de gabinet de Mazón confronten les seues versions davant la jutgessa per la gestió de la dana

La jutgessa celebra este dilluns un acarament entre Salomé Pradas i José Manuel Cuenca per a aclarir contradiccions sobre el confinament durant la dana. Un informe de l'Advocacia, que va avalar eixa mesura, xoca amb la versió de l'excap de gabinet.

Víctimes de la DANA increpen a Pradas i Cuenca en el jutjat amb crits de ‘assassins’

Diverses desenes de membres d'associacions de víctimes de la DANA s'han concentrat en el jutjat de Catarroja i han rebut a Salomé Pradas i José Manuel Cuenca amb crits de 'assassins'. La protesta ha precedit a l'acarament entre els dos, acordat per la jutgessa per a aclarir contradiccions sobre la gestió de l'emergència.

Associacions de víctimes reben a Pradas i Cuenca amb crits de ‘assassins’ en el jutjat de Catarroja

Diverses desenes d'afectats per la dana s'han concentrat davant el jutjat de Catarroja i han increpat a Salomé Pradas i José Manuel Cuenca abans de l'acarament.