La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Rebuig veïnal a Tavernes de la Valldigna per les agressions racistes a dos jóvens

Uns 200 veïns de Tavernes de la Valldigna s’han concentrat davant l’Ajuntament per condemnar dues agressions racistes del cap de setmana passat contra un jove magribí i un altre senegalés, que han sigut gravades i difoses a xarxes socials.

Un avió de Swiss Air aterra d’emergència a Manises i provoca 5 desviaments

Un avió A-320 de Swiss Air procedent de Zúrich ha aterrat d’emergència este divendres a l’aeroport de Manises i ha obligat a desviar cinc vols mentre la pista romania bloquejada. Aena ha confirmat que, resolta la incidència, l’aeroport ha représ la seua operativa amb normalitat.

Un jutjat d’Alacant obliga el Sabadell a tornar 6,5 milions a la Fundació Mediterráneo

Un tribunal d’Alacant ha condemnat el Banco Sabadell a restituir prop de 6,5 milions d’euros a la Fundació Mediterráneo per les quantitats abonades a afectats per les quotes participatives de la CAM, després de quasi 14 anys de litigi.

Cinc anys de presó per retindre i pegar a un menor que va aconseguir escapar i demanar ajuda

Dos hòmens han sigut condemnats a cinc anys de presó per segrestar i agredir un xic de 14 anys en un domicili de la Zona Nord d’Alacant. El menor va aprofitar que dormien per fugir, acudir a una tenda 24 hores i alertar la Policia.

Els Moros i Cristians d’Elda i Calp ja són Festa d’Interés Turístic Internacional

Indústria ha reconegut 16 noves festes d’interés turístic nacional i internacional, entre elles els Moros i Cristians d’Elda i de Calp. El ministeri destaca la participació ciutadana, la sostenibilitat i la diversitat cultural com a criteris clau.

El CCCC es transforma en el gran aparador de José Segrelles amb 155 obres úniques

El Centre del Carme Cultura Contemporània ha obert la major exposició dedicada a José Segrelles, amb 155 pintures originals de fantasia, 60 d’elles inèdites, oberta fins a gener de 2027. La mostra destaca la projecció internacional del pintor d’Albaida i el seu llegat en el cinema i la il·lustració actuals.

Tres viatges diaris tot l’any entre Tabarca i la península, en negociació amb les navilieres

La Generalitat i els ajuntaments d’Alacant i Santa Pola negocien amb huit navilieres per garantir tres connexions diàries tot l’any entre Tabarca i la península, a més de millores al port i a l’estació marítima.

La futura base logística de l’Exèrcit a Còrdova oferirà servicis a altres països aliats

La Base Logística de l’Exèrcit de Terra que es construïx a Còrdova es dissenya com un centre obert a països amb sistemes de defensa similars al d’Espanya i amb un alt component de digitalització i manteniment predictiu. Empresaris de la Comunitat Valenciana han conegut el projecte, que preveu ser operatiu en 2029 i generar 1.500 llocs de treball directes.