La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Ferit el conductor d’una camioneta en xocar amb un tramvia a València

Un conductor de 55 anys va resultar ferit en col·lidir la seua camioneta frigorífica amb un tramvia en el barri de Benimaclet, a València, després de realitzar una maniobra prohibida.

La investigació de l’incendi a l’Hospital de Torrevieja descarta una fallada tècnica i se centra en el factor humà

La investigació de l'incendi en la segona planta de l'Hospital de Torrevieja descarta un origen tècnic i s'orienta cap a una possible fallada humana, amb un pacient ingressat en l'UCI per inhalació de fum.

Detingut a València un menor de 16 anys per la violacion d’una jove en La Marina

La Policia Nacional ha detingut a València a un menor de 16 anys acusat de violar a una jove de 18 anys en els accessos a l'aparcament de La Marina. L'arrestat ha passat ja a disposicion de la Fiscalia de Menors.

Reoberta l’A-35 a Xàtiva després de dos hores tallada per un accident amb un ferit

L'A-35 ha romàs tallada unes dos hores a Xàtiva, sentit València, després d'un accident d'un turisme que ha deixat un home de 60 anys ferit i traslladat a l'hospital.

Desallotgen un càmping per un incendi forestal a Rugat ja controlat

Un incendi forestal declarat a Rugat va obligar a desallotjar de manera preventiva un càmping pròxim, encara que el foc va quedar controlat en menys d'una hora i els allotjats van poder preparar el seu retorn.

Atenes vibra amb la Final Four de l’Eurolliga i el somni de la corona europea

Atenes recupera la Final Four de l'Eurolliga dènou anys després i s'ompli d'aficionats de Reial Madrid, València Basket, Fenerbahce i Olympiacos que somien amb la corona europea.

La Nova Muixeranga d’Algemesí retrà homenatge a Catarroja a les víctimes de la dana de 2024

La Nova Muixeranga d'Algemesí celebrarà este dissabte en el Parc dels Barraques de Catarroja un acte d'homenatge a les víctimes mortals i persones afectades per la dana de 2024, amb figures humanes, ofrena floral i lliurament de fons solidaris.

La Diputació de València reunix la poesia completa de Max Aub en 825 referències

La Diputació de València publica Poesia completa 1925-1972 de Max Aub, un volum que reunix 825 composicions, més de 500 d'elles inèdites, i consolida el seu llegat poètic.