La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després d'una denúncia d'una dona per presumpte assetjament sexual en la via pública.

La Policia investiga la desaparició d’una xiqueta de 12 anys a Sagunt

La Policia Nacional investiga la desaparició d'una xiqueta de 12 anys a Sagunt, mentres el Centre Nacional de Persones Desaparegudes ha emés una alerta per a recaptar la col·laboració ciutadana.

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia d’assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol després que una veïna presentara una denúncia per assetjament sexual davant la Policia Nacional.

Rescaten a tres banyistes atrapats pels corrents en els penya-segats de Peníscola

Tres hòmens que nadaven en la zona de penya-segats del castell de Peníscola han sigut rescatats després de quedar atrapats pels corrents. Van ser trets per terra i només presentaven arraps lleus.

L’alcalde d’Elx destituïx el pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx ha destituït de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després que una dona presentara una denúncia per assetjament sexual contra ell.

La Generalitat reclama al Govern comprar les parcel·les agrícoles afectades per la nova zona de domini hidràulic

La Generalitat exigix que el Ministeri per a la Transició Ecològica valore i adquirisca les parcel·les agrícoles afectades per una possible nova delimitació del domini públic hidràulic i complisca el seu compromís de reposar els terrenys danyats per la dana.

El Consell destina 1,9 milions a frenar la malaltia de Newcastle en granges avícoles

El Consell declara l'emergència sanitària i aprova actuacions per 1,9 milions d'euros per a previndre i controlar la malaltia de Newcastle en explotacions avícoles en un termini màxim de tres mesos.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a aplicar la jornada setmanal de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària i al compliment de les regles de gasto estatals i europees.