La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

El Fertiberia Port de Sagunt ascendix a Asobal després d’un agònic 18-17 davant Agustins

El Fertiberia Port de Sagunt torna a la Lliga Asobal dos anys després en imposar-se per 18-17 a la Fundació Agustins Alacant en una final igualada marcada per les parades decisives de Dani Martínez.

Els sindicats ultimen un document per a desbloquejar la vaga del professorat

Els sindicats docents STEPV, CCOO i UGT elaboren un document de proposta d'acord per a la Conselleria d'Educació i mantenen les concentracions convocades en plena vaga indefinida del professorat.

Diego López el seu lesiona el lligament creuat i s’acomiada de l’inici de la pròxima temporada

Diego López patix una lesió en el lligament creuat anterior del genoll dret i el València perdrà al seu davanter per a l'inici de la pròxima temporada.

Un tribunal d’Indonèsia dictarà el dilluns sentencia pel naufragi del KM Putri Sakinah

Un tribunal indonesi fixarà este dilluns la sentència contra el capità i el cap de màquines del KM Putri Sakinah, afonat en Komodo, on van morir quatre membres d'una família valenciana i només van sobreviure una mare i la seua filla.

Rescaten a dos persones després de caure el seu cotxe al riu Millars a Vila-real

Dos persones han sigut rescatades del llit del riu Millars a Vila-real després d'eixir-se de la via el seu vehicle en el Camí Vora Riu. Els dos van ser evacuats a l'Hospital de la Plana.

Compromís denuncia més de dos anys de retard en la restauració del tritó de Ponzanelli

Compromís acusa el govern municipal de València de mantindre bloquejada des de fa més de dos anys la restauració del tritó de Ponzanelli i les dos rèpliques previstes.

La biotecnologia obri una nova via per a controlar el cotonet de Sud-àfrica en cítrics

Un estudi de l'IVIA i el IBMCP-CSIC demostra que la tecnologia RNAi pot silenciar gens essencials del cotonet de Sud-àfrica i reduir de manera notable la seua supervivència en cítrics.

La UMH impulsa a Uganda nous ingressos agrícoles amb residus de platanera

La Universitat Miguel Hernández i l'ONG Rafiki Àfrica transformen troncs de platanera en fibra per a artesania, creant una font d'ingressos extra per a més de cent famílies ugandeses.