La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Igualtat portarà a la Fiscalia l’exclusió de dones en la confraria de Sagunt

El Ministeri d'Igualtat traslladarà a la Fiscalia la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a admetre dones, en considerar que vulnera drets fonamentals i manté una discriminació injustificada.

Camarero es disculpa per la seua frase sobre les prostitutes i l’atribuïx a un lapsus

Susana Camarero demana disculpes per afirmar en Les Corts que el Govern està 'ple de prostitutes', sosté que va ser un lapsus corregit al moment i acusa l'oposició de manipular les seues paraules.

Diana Morant rebutja les disculpes de Susana Camarero per dir prostitutes a les ministres

Diana Morant rebutja les disculpes de Susana Camarero per afirmar que el Govern d'Espanya estava ple de prostitutes i sosté que la vicepresidenta valenciana ha dit el que realment pensa.

Morant celebra el nomenament d’Arcadi España com a ministre d’Hisenda i reivindica més pes valencià en el Govern

Diana Morant recolza el salt d'Arcadi España al Ministeri d'Hisenda, destaca la seua gestió prèvia i reclama un Govern d'Espanya amb major representació valenciana.

Arcadi España, el ministre d’Hisenda que afronta el seu gran port de muntanya

Arcadi España, economista valencià i apassionat del ciclisme, arriba al Ministeri d'Hisenda després d'una llarga trajectòria en la Generalitat i en el Govern central, amb el repte d'encarar els grans desequilibris del finançament autonòmic i els nous comptes públics.

Morant reivindica a Arcadi España com a ministre i un Govern d’Espanya amb més pes valencià

Diana Morant celebra el nomenament d'Arcadi España com a ministre d'Hisenda, destaca la seua trajectòria i reclama un Govern d'Espanya amb major representació valenciana enfront del Consell del PP i Vox.

Dona espanyola i oci en grup: així és la enoturista típica en la Ruta del Vi d’Alacant

La Ruta del Vi d'Alacant atrau sobretot a dones espanyoles adultes que viatgen en parella, família o amb amics, combinen la visita al celler amb gastronomia local i solen realitzar compres.

Alacant reclama al Govern que declare The Ocean Race esdeveniment d’excepcional interés públic

L'Ajuntament d'Alacant ha aprovat per unanimitat demanar al Govern que declare l'eixida de The Ocean Race 2027 esdeveniment d'excepcional interés públic per a assegurar incentius fiscals i reforçar l'impacte econòmic i turístic.