La batalla de l’accent i el linxament d’un gramàtic

Fa una trentena d’anys els valencians ja vam assistir al linxament públic, mediàtic, polític i acadèmic del millor sociolingüista que hi ha hagut, fundador mateix de la sociolingüística com a ciència: el valencià (per cert) Lluís V. Aracil. Ara no entraré en detalls, els teniu en el capítol 4 (“La degradació de la sociolingüística”) del meu llibre Reconstruir les mortes vivents: Gramàtica i Sociolingüística (Voliana, 2021). Sols diré que al cap de poc, Aracil va anar aïllant-se més i més, fins quedar totalment fora de joc, i la sociolingüística es va convertir en una etiqueta bastarda que amaga un garbuix de mites, confusions, impostura i propaganda.

Ara, 30 anys després, sembla que li ha tocat el torn al millor dels nostres gramàtics, Abelard Saragossà, que està rebent en xarxes i mitjans tota mena d’insults i desqualificacions, semblants a les que va rebre el pobre Aracil: traïdor, judes, blavero, secessionista, pepero, desertor, farsant, enemic de la llengua i del país, “ego ferit”… En fi, no cal ser un gran sociòleg per a captar que el xip caïnita continua desfent esta societat valenciana i que els il·lustrats que haurien d’unir-la són els primers impulsors de la desfeta i de la fractura social valenciana.

En esta ocasió el linxament ve a compte del ja famós accent: València o Valéncia? Ja fa tres dècades que Abelard va demostrar que la segona opció era la més adequada: les raons estan sobradament explicades en les seues obres  —i també han estat recordades pel propi Abelard i més gent en esta polèmica, no cal que jo les repetisca ací. Però clar, no es pot raonar amb qui no vol o no pot llegir i prefereix l’atac ad hominem. I a qui assenyala la lluna, li tallen el dit. Tal i com van fer amb el sociolingüista, fan amb el gramàtic.

En la Batalla de València, durant la Transició (de la qual ja fa quasi mig segle) el principal punt era el nom de la llengua: l’esquerra es va deixar arrossegar per mites com el del “nom científic” i el de la falsa equació “Llengua = Nació”, així com per consignes fusterianes com “El PV serà d’esquerres o no serà” i “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser catalans”. Jo hi era, i aleshores creia fermament en tot això, i en els Països Catalans com a nació. Ara, en canvi, crec que abans de tot caldria una sobirania valenciana, una República Valenciana, a partir de la qual es podria votar o decidir tal o tal aliança.

Però després de mig segle, cal reconéixer que no s’ha avançat molt per este camí. No cal fer grans enquestes per a deduir que els valencians nacionalment catalans no arriben ni a l’1% per cent de la població. És a dir, que més del 99% no se’n senten… Però a qui posa els mites i les consignes per damunt de l’anàlisi i la raó, això li té igual. En aquella Batalla de València li vam regalar a la dreta antivalenciana el monopoli del nom “llengua valenciana” i el paper de “defensors” de la llengua i de la nostra identitat, com també li deixàrem el monopoli de les senyeres amb blau. I així passàrem de ser un dels llocs més esquerrans de l’Estat (al principi de la Transició) a convertir-nos en el ranxo o finca de la dreta antivalenciana durant dècades, i la cosa continua…

Ara, en esta Batalla de l’Accent, assistim a una re-edició en miniatura del mateix embull, i sembla que torna a faltar-nos intel·ligència i creativitat per a no deixar que esta dreta coenta se’n torne a eixir amb la seua i, amb l’excusa de l’accent, debilite encara més l’ús del valencià (com està fent a l’escola) i els drets dels qui el parlem. I damunt, en esta ocasió, inclús li deixem el paper de l’argumentació filològica i gramatical, que segons ha demostrat Abelard, s’inclina clarament per l’accent tancat. Doncs no res, a vore si dins de 30 anys algú torna a argumentar a favor d’una autèntica sobirania valenciana (també en qüestions de llengua) i esdevé el nou boc expiatori dels il·lustrats, si és que aleshores encara en queda algun, d’il·lustrat —o de valencianoparlant. Hem passat de “país perplex” a “país auto-caníbal”, un país que envia a la foguera els seus millors defensors.

I al final no serà València ni Valéncia, sinó Valencia.

Últimes notícies

Les sol·licituds d’asil cauen un 12,6 % a la Comunitat Valenciana fins a les 6.976

Les peticions d’asil a la Comunitat Valenciana han baixat d’un any a l’altre de 7.981 a 6.976, un 12,6 % menys, sobretot per l’enduriment de polítiques migratòries i normatives com el Reglament d’Estrangeria.

La visita de l’ambaixador xinés obri noves oportunitats comercials i culturals per a la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca ha rebut l’ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya per a reforçar les inversions, el comerç i els intercanvis culturals amb la Comunitat Valenciana.

Així serà la rebaixa de l’IRPF valencià que el Consell vol portar prompte a Les Corts

La nova llei d’Acompanyament dels comptes de la Generalitat per a 2026 preveu una rebaixa dels tipus autonòmics de l’IRPF en pràcticament tots els trams, amb especial impacte en les rendes mitjanes i baixes, i canvis en successions i donacions per a afavorir el relleu en l’empresa familiar.

Les persones amb discapacitat guanyen drets a la Comunitat Valenciana amb les últimes lleis del Consell

El Consell reforça la protecció de les persones amb discapacitat, especialment sordcegues, amb noves lleis sobre gossos d assistència i accessibilitat universal consensuades amb ONCE i CERMI.

Condemnat a més de 23 anys de presó per maltractar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi

Un home de 56 anys ha acceptat 23 anys, 6 mesos i un dia de presó per maltractar, amenaçar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi. La sentència també condemna un amic seu per encobriment i fixa altes indemnitzacions per a la família de la víctima.

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.