La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va ascendir en el tercer trimestre a 27.578 operacions, un 3,9% més que en el trimestre anterior. El ritme va superar en dos punts la mitjana nacional, que va avançar un 1,9% fins a 174.384 operacions. La dada reflectix un major dinamisme del mercat autonòmic, amb un pes notable en el conjunt del país.
El gruix de l’activitat es va concentrar en vivenda usada (22.863 operacions), enfront de 4.715 d’obra nova, segons l’Estadística Immobiliària del Col·legi de Registradors. En volum total, la Comunitat va ser la tercera autonomia per transaccions i va representar el 15,59% del mercat nacional, només per darrere d’Andalusia (34.601) i Catalunya (27.733), i per davant de Madrid. Entre estes quatre regions van sumar 109.993 vendes, el 63% del total a Espanya. Per províncies, Alacant va acumular 13.261 operacions, València 10.491 i Castelló 3.826, la qual cosa confirma la major tracció de la costa alacantina i el paper de la capital en el tancament d’operacions.
Preus i esforç de compra
Entre juliol i setembre, el preu mitjà a Espanya va créixer un 2,3% fins a 2.303 €/m², marcant un nou màxim històric. En la Comunitat Valenciana es va situar en 1.835 €/m², amb un repunt del 3,5%, més d’un punt per damunt de la mitjana. Per províncies, Alacant va aconseguir 2.120 €/m² (+4,6%), València 1.655 €/m² (+3%) i Castelló 1.304 €/m² (+6,1%). El mapa de preus va tornar a situar a Madrid, Balears, País Basc i Catalunya en la part alta, mentres Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Múrcia i La Rioja van registrar nivells més continguts.
L’encariment es va traslladar a l’esforç financer. La quota hipotecària mensual mitjana en la Comunitat es va situar en 620 euros, un 2,2% més que en el trimestre previ, i va suposar el 29,6% del cost salarial, quasi mig punt més. A Espanya, la quota mitjana va ascendir a 786 euros (+5,1%), amb un esforç del 33,6%. Encara que els tipus van començar a moderar-se, la combinació de preus a l’alça i major esforç va confirmar una deterioració de l’accessibilitat.
Demanda estrangera i finançament
La demanda estrangera va tindre un pes del 27% en la Comunitat Valenciana, el doble de la mitjana nacional (13,6%), la qual cosa la va col·locar com a segona autonomia després de Balears (29,5%). A continuació es van situar Canàries (25,3%), Murcia (21,9%), Catalunya (15,1%) i Andalusia (13%). Este suport exterior explica la fortalesa en zones costaneres i, en particular, el lideratge provincial d’Alacant, que va encapçalar el rànquing nacional amb una quota del 43,29%, per davant de Màlaga, Santa Cruz de Tenerife i Balears. A nivell estatal, huit comunitats van registrar avanços en compres d’estrangers i el volum total es va reduir lleugerament en termes percentuals i absoluts fins a 23.700 operacions.
En finançament, el 70,8% de les compravendes a Espanya es va formalitzar amb hipoteca. El nombre de préstecs sobre vivenda va descendir un 0,1% respecte al trimestre anterior, fins a 123.483. La Comunitat Valenciana va ser quarta per volum, amb 14.839 hipoteques i un retrocés trimestral del 0,3%. El tipus d’interés mitjà dels nous crèdits a la regió va ser del 3,12%, el segon més alt, i va enllaçar un sext trimestre de descensos després de caure 0,03 punts. Van predominar els préstecs a tipus fix, que van aconseguir el 62,56% i van augmentar un 3,36% en el trimestre. El termini mitjà de contractació va quedar en 24,83 anys, per davall dels 25,42 anys nacionals.
Com a indicador de tensió financera, la Comunitat va ocupar el tercer lloc en certificacions per execució hipotecària (434) i en dacions en pagament (32) entre juliol i setembre. Estos registres, encara continguts en termes absoluts, es van moure en un context de preus en alça i condicions de finançament exigents, malgrat la incipient millora dels tipus nominals.
