La Comunitat Valenciana ha registrat 10.347 infraccions penals per atemptat contra l’autoritat en els últims cinc anys. En 2025, mancant tancar l’últim trimestre, s’havien conegut 1.684 entre gener i setembre, un ritme que manté a l’autonomia en el quart lloc per volum de casos.
En el conjunt del país, el Ministeri de l’Interior ha comptabilitzat més de 44.600 infraccions d’este tipus en el mateix període, la majoria per agressions a agents de les forces de seguretat. L’evolució s’ha mantingut estable: s’ha passat de 15.397 delictes en 2021 a 16.878 en 2024 (últim any tancat), la qual cosa suposa un augment del 9,6 per cent en el quinquenni.
Mancant la comptabilitat de l’últim trimestre de 2025, l’any passat pot llançar xifres similars a les d’exercicis precedents (per damunt de 16.000). Entre gener i setembre s’havien conegut 12.645 infraccions per atemptat contra l’autoritat, agents o funcionaris públics, la qual cosa avança una tendència continuista.
Tendència estable i marc legal
Estos delictes estan arreplegats en el Codi Penal, en els articles 550 a 554. El 550 definix el tipus penal: ‘Són reus d’atemptat els que escometen a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o empren força contra ells, els intimiden greument o els facen resistència activa també greu, quan es troben executant les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles’. El 551 fixa les penes: ‘Els atemptats compresos en l’article anterior seran castigats amb les penes de presó de dos a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat fora contra autoritat i de presó d’un a tres anys en els altres casos’.
En la pràctica, la tipologia abasta des d’agressions físiques fins a la intimidació greu o la resistència activa quan els agents o autoritats exercixen les seues funcions. Este abast explica que el volum anual s’haja mantingut alt i relativament estable en els últims anys, amb variacions moderades entre exercicis.
Concentració territorial i pressió sindical
Una mica més del 65 per cent de les agressions i atemptats es perpetren en quatre autonomies: Andalusia, Catalunya, Madrid i Comunitat Valenciana. Amb els anys tancats (2021-2024), Madrid s’ha situat al capdavant amb més de 3.000 casos per exercici (quasi 3.300 en 2021), per davant d’Andalusia, que ha superat els 2.800, i de Catalunya, per damunt de 2.600. En 2025, mancant el tancament, Andalusia encapçalava la llista entre gener i setembre amb 2.223 casos, seguida de Catalunya (2.174), Madrid (2.147) i Comunitat Valenciana (1.684).
En l’extrem oposat, les xifres més baixes entre gener i setembre de 2025 s’havien registrat a Ceuta (38) i Melilla (24). Entre les comunitats, La Rioja acumulava 74, seguida per Cantàbria (106), Navarra (181), Extremadura (209) i Astúries (242). Este repartiment reflectix que la major pressió es concentra en territoris amb poblacions més elevades o amb entorns on el treball policial afronta major exposició.
Sindicats policials i associacions professionals de guàrdies civils demanden des de fa anys que la seua labor siga reconeguda com a professió d’alt risc, una reivindicació que han portat a l’àmbit europeu. Esta mateixa setmana ho van fer en el Parlament Europeu en la capital belga durant una reunió amb el PP. La vicesecretària de Regeneració Institucional d’eixe partit, Bufona Gamarra, es va comprometre a impulsar una directiva europea en eixe sentit i, respecte a les agressions, va advocar per considerar-les com ‘eurodelito‘ per a reforçar la protecció i la seguretat jurídica dels agents.
Ja al novembre de l’any passat, organitzacions com Jucil i Jupol es van concentrar davant el Ministeri de l’Interior per a denunciar l”escalada’ de violència contra els membres de les forces de seguretat. Entre els casos recents, van destacar l’agressió patida per un policia nacional a Vinalesa quan estava fora de servici, que va resultar ferit greu. Un bon nombre d’atacs es produïxen en el Camp de Gibraltar; entre ells, el del 6 de desembre contra guàrdies civils per part d’un conductor que alijaba tabac en el riu Palomares, en Els Barris (Cadis). Segons l’associació Jucil, la Guàrdia Civil patix una mitjana de cinc atacs diaris a Espanya.
En la Comunitat Valenciana, els 10.347 casos acumulats en l’últim lustre situen a l’autonomia entre els territoris amb major incidència. Mancant el tancament de 2025, les dades disponibles apunten al fet que el patró observat en els últims anys s’ha mantingut, amb variacions contingudes i un repartiment territorial molt concentrat.
