La defensa de l’ex secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, ha reiterat davant la jutgessa que instruïx la causa penal per la dana la seua petició que declaren els guàrdies civils que van elaborar l’informe amb la cronologia dels fets. En el mateix escrit, impugna la possibilitat de sanció que la magistrada ha deixat oberta després de les al·lusions del lletrat a una suposada intervenció del marit de la instructora en diligències del procediment.
El recurs, de 29 pàgines, reclama que els agents compareguen per a ratificar o ampliar el seu informe i subratlla que l’eventual desacord de la instructora amb les seues conclusions no justifica rebutjar eixa prova. La defensa sosté que escoltar els autors permetria aclarir l’abast del document, buidar dubtes metodològics i contrastar-lo amb altres evidències del sumari. Com a part de la seua crítica, l’advocat assenyala que, a vegades, es diu a perits sense perícia suficient, la qual cosa al seu juí reforça la necessitat de sentir als qui sí han participat directament en l’elaboració de l’informe.
Xoc amb la instructora
La jutgessa va denunciar la setmana passada una campanya que qualifica de difamatòria i d’un masclisme atroç per part d’algunes defenses i mitjans, i va retraure en concret a l’advocat d’Argüeso la sol·licitud de diligències per a indagar una possible ingerència del seu marit, també jutge, en la causa. La defensa nega qualsevol fustigació i enquadra les seues peticions en la tutela de garanties processals: assegura que pretenen assegurar la transparència de la investigació i evitar qualsevol aparenca de conflicte, no qüestionar la imparcialitat de manera personal.
En el fons del debat, la cronologia de la dana és una peça clau: de la seua reconstrucció depenen la valoració de decisions adoptades durant l’emergència i l’atribució de responsabilitats. Per això la defensa entén que la ratificació dels agents és pertinent i útil, en permetre explicar criteris seguits, fonts utilitzades i limitacions del document. Eixe contrast, afig, no substituïx el criteri judicial, però aporta elements perquè les parts i el propi jutjat puguen avaluar millor les conclusions.
El recurs combat en dos fronts: d’una banda, busca que es revoque la negativa a citar als guàrdies civils; per un altre, demana que no s’adopte mesura sancionadora contra el lletrat per les seues manifestacions. Amb això, la defensa reivindica el seu dret a proposar i practicar proves i a qüestionar decisions processals sense que s’interprete com una desqualificació personal de la instructora. A l’espera de resolució, l’escrit deixa clara l’estratègia de la part: reforçar l’expedient probatori entorn de la cronologia i blindar l’exercici de la defensa enfront de retrets disciplinaris.
