El curs 2025-2026 arranca de forma generalitzada amb al voltant de 8 milions d’estudiants en ensenyances no universitàries. La xifra total se sosté per damunt dels 8 milions, però manté una tendència a la baixa d’unes 13.000 matrícules per any, sobretot pel retrocés en el segon cicle d’Infantil. La caiguda de la natalitat dels últims anys està darrere d’este ajust i ja deixa empremta en etapes posteriors. En els primers dies, els centres apliquen horaris d’entrada escalonats, especialment en els cursos inicials de Primària, per a facilitar l’adaptació després de les vacacions.
El calendari s’escalona per territoris: este dilluns comencen les classes en una desena de comunitats; el dia 9 ho faran Astúries, Canàries i La Rioja, a més de Ceuta i Melilla; el 10 s’incorporen Balears i Andalusia; i el 11, Extremadura. El desplegament per fases busca repartir fluxos i garantir que els servicis i els equips docents estiguen a ple rendiment des del primer dia efectiu de classe.
Caiguda en Infantil per la baixa natalitat
Les estadístiques del Ministeri d’Educació del curs 2024-2025 ja apuntaven la tendència: en una dècada s’han perdut més de 300.000 alumnes de 3 a 5 anys. El segon cicle d’Infantil va registrar 1,07 milions de xiquets enfront dels 1,47 milions de 2011-2012. Amb caigudes anuals de naixements superiors al 2,5%, l’ajust demogràfic es traduïx en grups més xicotets en Infantil i, de manera gradual, en una menor pressió sobre Primària i ESO en els pròxims cursos.
Les xifres autonòmiques confirmen el retrocés. Catalunya ha perdut 31.000 alumnes en ensenyances no universitàries enguany; País Basc, 13.000; Canàries, 6.000; i Galícia, 4.255. A Madrid s’incorporen quasi 1,3 milions d’estudiants, encara que les places del segon cicle d’Infantil cauen un 2,2%, les de Primària un 1,5% i les de l’ESO un altre 1,5%. Cantàbria inicia el curs amb 3.000 alumnes menys i amb una vaga anunciada per la junta de personal docent per la falta d’acord retributiu. La Comunitat Valenciana suma 1.789 alumnes menys que el curs anterior i registra 351 menys en el segon cicle d’Infantil, mentres que Aragó compta amb 281 menys. Castella-la Manxa comunica de manera provisional 3.038 estudiants menys en tots els cicles. Navarra perd 425 xiquets de segon cicle d’Infantil i a la Regió de Múrcia hi ha 600 matrícules menys entre 3 i 5 anys.
Empenyiment del 0 a 2 per les places gratuïtes
El primer cicle d’Infantil repunta allí on s’han ampliat places sense cost per a les famílies. A Madrid, les matrícules de 0 a 2 anys augmenten un 1,8%; a Canàries hi ha 267 xiquets més; a Castella i Lleó l’increment ronda el 2%; i a Andalusia se sumen 923 escolars. Segons les últimes dades disponibles, l’alumnat de 0 a 2 anys va créixer un 0,8% en 2024-2025 i la taxa d’escolarització va aconseguir el 49,2%, la més alta de la sèrie. Este empenyiment respon a una major oferta pública i al fet que moltes famílies avancen l’escolarització per a conciliar i estabilitzar rutines abans del salt a Infantil.
L’arrancada arriba amb canvis a l’aula i un clima laboral vigilant. Diverses comunitats limiten l’ús de tauletes per a prioritzar materials impresos en determinades etapes i reduir l’exposició a pantalles, alhora que homogeneïtzen recursos i costos. Els sindicats CC OO, UGT, ANPE, CSIF i STES-Intersindical advertixen que, sense avanços en l’Estatut Docent, podrien repetir-se les mobilitzacions del curs passat. A més, 49 col·legis d’Infantil i Primària en la Comunitat de Madrid impartiran primer i segon de l’ESO i s’establix la jornada partida com a norma general. A La Rioja entra en vigor un nou decret de convivència que reforça l’autoritat del professorat i aposta per la mediació per a previndre i resoldre conflictes.
