La Diputació de València ha reunit en un sol volum la pràctica totalitat de l’obra poètica de Max Aub, amb un total de 825 referències, de les quals al voltant de mig miler romanien inèdites fins ara. El resultat és el volum Poesia completa 1925-1972, una edició ambiciosa que ordena i fa accessible la creació lírica d’un autor clau per a les lletres espanyoles i mexicanes.
La Institució Alfons el Magnànim és la responsable d’esta edició, que combina la poesia ja publicada amb un ampli bloc de textos que només es conservaven en manuscrits i folis mecanoscritos. Estos materials procedixen de la Fundació Max Aub de Segorbe i de la Biblioteca Daniel Cosío Villegas del Col·legi de Mèxic, dos institucions que han custodiat durant dècades el llegat de l’escriptor i que ara veuen bona part d’eixe material poètic incorporat a una obra de conjunt.
Intermitencia i recuperació de la poesia de Max Aub
El volum integra, d’una banda, els 325 poemes que s’havien difós en llibres, plaquettes i revistes i que ja van ser arreplegats en l’Obra poètica completa publicada en 2001 per la Biblioteca Valenciana i la pròpia Institució Alfons el Magnànim. Per un altre, suma més de 500 composicions inèdites, fins ara només descrites i localitzades en el Catàleg del corpus poètic inèdit de Max Aub, editat per la Diputació de Castelló en 2019, on es detallaven la procedència dels textos i les variants conegudes.
Esta nova recopilació convertix eixe treball previ de catalogació en una edició de lectura, de manera que el públic pot accedir directament a eixa poesia fins ara reservada a investigadors. El conjunt oferix una panoràmica descomunal de la trajectòria lírica de Aub, que s’estén des de mitjan dècada de 1920 fins als últims anys de la seua vida, i permet seguir l’evolució de la seua veu poètica en paral·lel als grans esdeveniments que van marcar la seua biografia.
Els vincles de Max Aub amb València es van forjar arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, quan la seua família es va traslladar a la ciutat i ell va cursar el Batxillerat. En l’Institut Lluís Vives va entaular relació amb figures com els germans Gaos, Juan Gil-Albert, Juan Chabás o Genaro Lahuerta, un entorn intel·lectual que va contribuir a la seua formació i que explica en part la presència de la ciutat i dels seus contemporanis en la seua obra.
Seguint l’ofici del seu pare, Aub va treballar com a representant de bijuteria de cavaller, una ocupació que ho va portar a recórrer gran part d’Espanya. Estos viatges li van permetre conéixer de primera mà diferents realitats socials i culturals del país, un rerefons que més tard afloraria en els seus textos, també en els poemes, on apareixen veus i escenaris molt diversos.
Durant la Guerra Civil es va alinear amb el bàndol republicà, una decisió que va marcar el seu destí i el va conduir a l’exili. A França va ser detingut en diverses ocasions i finalment deportat a camps de treball a Algèria. Del camp de Djelfa va aconseguir eixir al maig de 1942 i des d’allí va emprendre el camí a Mèxic, país en el qual es va establir definitivament, va desenrotllar bona part de la seua obra i on va acabar els seus dies.
Una veu poètica marcada per la seua experiència
La producció literària de Max Aub se sol emmarcar en la Generació del 27 i abasta pràcticament tots els gèneres: novel·la, conte, teatre, guions cinematogràfics, aforismes, diaris, assaig i poesia. Malgrat esta amplitud, el seu reconeixement públic s’ha centrat sobretot en la narrativa i el teatre, mentres que la seua faceta poètica ha quedat en un segon pla.
Segons el comunicat, eixa menor difusió s’explicaria, en part, per la intermitencia que es van publicar els seus llibres de poemes, la qual cosa va dificultar que el conjunt de la seua obra lírica es percebera com un corpus sòlid. La nova edició de Poesia completa 1925-1972 corregix eixa dispersió en oferir per primera vegada una visió continuada i ordenada de la seua poesia.
Del conjunt es desprén el domini d’una veu poètica profundament imaginativa i independent enfront dels temps convulsos que li va tocar viure, tant durant la guerra com en l’exili mexicà. Eixa experiència històrica es filtra en els seus versos a través de tons que van de la reflexió íntima a la crítica irònica.
Polifonia i tons per a nous lectors
La poesia de Aub es caracteritza també per una àmplia polifonia de veus que poblen els seus textos, amb registres que combinen el tràgic i l’irreverent. Eixa mescla de mirades i tons reforça l’atractiu de la seua obra, que esta edició de la Diputació de València aspira a posar a l’abast de nous lectors, situant la seua poesia en un lloc més visible dins del seu llegat literari.
