La Generalitat reafirma que la seua aposta per l’anomenada palanca universitària és inamovible, fins i tot si disminuïxen els ingressos, i la situa en el nucli de les seues polítiques socials. Amb la firma d’un acord amb els rectors de les cinc universitats públiques, el Consell fixa un marc plurianual de programació i finançament que abastarà de 2026 a 2029 i compromet recursos estables orientats a resultats.
Carlos Mazón va subratllar que el coneixement continua sent el recurs més valuós i que les universitats són el cor d’eixe procés. El nou esquema pressupostari els proporciona previsibilitat i la tranquil·litat de comptar amb fons per a planificar les seues prioritats docents, investigadores i de transferència.
Els rectors van celebrar un acord que, segons van destacar, aporta estabilitat al sistema universitari públic i un marc d’enteniment per a continuar millorant-lo. Van reclamar, a més, que el finançament siga sostingut en el temps i servisca per a avançar en l’equitat, un objectiu que requerix certitud per a escometre reformes i enfortir els servicis.
Un pla 2026-2029 amb tres eixos
El pla s’articula en tres eixos complementaris. El primer, el finançament estructural, garantix la prestació d’un servici públic de qualitat en cobrir els gastos essencials: personal, béns i servicis, inversions reals, investigació estructural i sostenibilitat mediambiental. Amb això s’assegura el funcionament quotidià dels campus i el manteniment de les seues infraestructures.
El segon eix atén noves necessitats singulars, reconeixent les particularitats de cada institució. Este enfocament permet ajustar el finançament a realitats distintes i donar resposta a reptes específics sense forçar solucions uniformes.
El tercer eix, el finançament per objectius, està orientat a millorar la qualitat universitària i s’alinea amb prioritats estratègiques pactades entre la Generalitat i el sistema universitari. Suposa vincular part dels recursos al compliment de metes de millora, reforçant l’orientació a resultats i la rendició de comptes.
Este impuls es completa amb el reforç de la relació entre sanitat i universitat. Per primera vegada, tots els hospitals públics del sistema de salut són universitaris, la qual cosa amplia la capacitat formativa i pràctica dels futurs professionals. A més, hi haurà formació universitària en centres de salut per a dotar d’especialització i experiència en atenció primària.
Més recursos i estabilitat financera
La firma de l’acord tindrà un reflex immediat en els comptes de 2026: la partida destinada al finançament de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana superarà els 1.103 milions d’euros. En paral·lel, les transferències corrents del pròxim any ascendiran a 1.034,5 milions, enfront dels 876,8 previs, amb l’objectiu de garantir la suficiència financera per a complir els seus fins i els estàndards de qualitat.
En els comptes de 2025 ja figuren 1.054 milions d’euros, que inclouen transferències corrents, compensacions per normativa estatal i autonòmica, el fons de transició al nou model de finançament, la compensació per la reducció de preus públics i assignacions per a programes d’incorporació de talent docent i investigador, com el María Goyri. Tot això facilita el relleu generacional i aferma l’atracció i retenció de personal qualificat.
Els rectors van recordar que el sistema universitari valencià és el tercer d’Espanya i que este marc els permetrà planificar amb major solvència, abordar temps de canvi i convergir cap a un finançament més igualitari sense perdre el nivell d’excel·lència.
Amb este acord, les universitats queden posicionades com a agents clau per a una societat més equitativa, innovadora i resilient. La palanca universitària es consolida com un vector de progrés per al conjunt de la Comunitat, en oferir estabilitat i orientar-se a prioritats consensuades.
