La Generalitat reforça la seua aposta per l’anomenada palanca universitària amb la firma d’un acord plurianual 2026-2029 que fixa un marc estable de programació i finançament per a les universitats públiques valencianes. El Consell ho presenta com una prioritat social que no es mourà fins i tot en escenaris de menors ingressos, en entendre que el coneixement és un recurs estratègic i que el sistema universitari és clau per a una societat més equitativa, innovadora i resilient.
Els rectors de les cinc universitats públiques celebren el pacte per l’estabilitat que aporta, perquè permet planificar amb horitzó i reduïx la incertesa pressupostària. Coincidixen que dotarà d’un marc d’enteniment per a continuar millorant el sistema, facilitarà el relleu generacional en les plantilles i ajudarà a avançar en equitat, objectius que ja estaven implícits en les necessitats del sistema i que requerixen previsibilitat financera.
Un marc plurianual amb tres eixos
El pla s’articula en tres eixos complementaris. El primer és el finançament estructural, pensada per a sostindre el servici públic de qualitat i cobrir gastos essencials com a personal, béns i servicis, inversions reals, investigació estructural i mesures de sostenibilitat ambiental. El segon reconeix necessitats singulars de cada universitat, atenent particularitats que no es resolen amb una fórmula uniforme. El tercer introduïx finançament per objectius, orientada a la millora de la qualitat i alineada amb prioritats estratègiques consensuades entre la Generalitat i el sistema universitari.
Este enfocament híbrid combina estabilitat de base amb incentius a la millora, i permet que l’assignació responga tant al manteniment del servici com a reptes específics i metes mesurables. Amb això, les universitats guanyen marge per a ordenar inversions, reorganitzar plantilles i prioritzar projectes d’investigació i innovació amb impacte.
El Consell emmarca a més l’acord en una major integració entre sanitat i universitat. Per primera vegada, tots els hospitals públics del sistema valencià es consideren universitaris, la qual cosa amplia la capacitat docent i la pràctica clínica dels qui es formaran per a atendre la ciutadania. També es preveu formació universitària en centres de salut, un moviment que reforça l’especialització en atenció primària i acurta la distància entre la teoria i la pràctica assistencial.
Més recursos per a planificació i qualitat
Amb la firma de l’acord, el pressupost de la Generalitat destinat al finançament de les universitats públiques en 2026 superarà els 1.103 milions d’euros. A més, les transferències corrents ascendiran a 1.034,5 milions enfront dels 876,8 de l’exercici anterior, un salt que busca assegurar la suficiència financera per a complir fins acadèmics i objectius de qualitat.
En els comptes de 2025 ja consten 1.054 milions destinats al sistema universitari, que inclouen transferències corrents, compensacions per normativa estatal i autonòmica, un fons de transició cap al nou model, la compensació per reducció de preus públics i programes d’incorporació de talent docent i investigador com el ‘María Goyri‘. Este punt de partida permet enfocar 2026 amb major certitud i alinear el desplegament del nou marc amb compromisos previs.
Des de la Conselleria d’Educació se subratlla que el pla expressa una voluntat compartida: enfortir les universitats, garantir estabilitat i avançar en investigació i formació de talent. En la pràctica, això es traduïx en una gestió més previsible, capacitat per a programar iniciatives a mitjà termini i una convergència cap a un finançament més igualitari dins del sistema valencià, mantenint el nivell d’excel·lència aconseguit.
La Generalitat insistix que la política universitària forma part d’un nucli de prioritats socials que no es negocien. En blindar el finançament amb un full de ruta 2026-2029 i paràmetres clars de qualitat, l’Executiu autonòmic busca que les universitats treballen amb horitzó, mesuren resultats i contribuïsquen de manera sostinguda a la cohesió social i al desenrotllament econòmic de la Comunitat Valenciana.
