La llana d’ovelles i cabres de la Comunitat Valenciana, fins ara un residu sense tot just valor comercial i amb un cost afegit de retirada per a les explotacions, tindrà una nova eixida com a fertilitzant agrícola després de l’autorització de la Generalitat per al seu tractament i ús agronòmic.
La Conselleria d’Agricultura autoritza el seu tractament i ús agronòmic
La Conselleria d’Agricultura ha resolt que la llana, una vegada tractada, podrà utilitzar-se sola o mesclada amb fem per a nodrir els sòls agraris, seguint criteris agronòmics adequats i sota condicions que garantisquen la protecció de la salut pública, la sanitat animal i el medi ambient. Amb esta decisió, la Comunitat s’alinea amb altres autonomies com Castella-la Manxa i Aragó, que ja havien fet este pas per a aprofitar un subproducte que s’acumulava sense eixida.
Fins ara, xollar la llana de les ovelles suposava un cost aproximat de 1,5 euros per animal a l’any, un gasto fix per als ramaders que no es compensava amb ingressos, ja que la llana ha deixat de ser un producte demandat per la indústria tèxtil per a convertir-se en un subproducte pràcticament invendible. Esta falta de mercat provoca que cada campanya s’acumule més material en les granges, especialment en les explotacions extensives i en races autòctones com l’ovella guirra, que el seu vellón és de gran qualitat però manca d’una via real de valorització.
L’acumulació continuada de llana en les instal·lacions ramaderes genera, a més d’un problema econòmic, un risc higiènic si no es gestiona de manera adequada. L’escassa demanda en la indústria tèxtil i l’absència d’una regulació tècnica clara per a altres usos han afavorit un emmagatzematge descontrolat d’este material, amb possibles conseqüències negatives per a la salubritat de les explotacions.
200 tones de llana a l’any
Segons el director general de la Indústria i Cadena Agroalimentària, Ernesto Fernández, en les granges de la Comunitat s’acumulen prop de 200 tones de llana a l’any, enfront d’unes 20.670 tones estimades en el conjunt d’Espanya. L’ovella autòctona guirra, especialment productora de llana, agreuja este escenari, ja que genera més volum de fibra en explotacions que no troben un destí rendible per a ella.
Amb l’autorització del seu ús com a fertilitzant, la Generalitat pretén en primer lloc alleujar els costos econòmics dels ramaders, que fins ara havien de pagar a empreses especialitzades i certificades per a retirar i gestionar este material. Al mateix temps, es dona resposta a un problema d’higiene derivat de l’emmagatzematge prolongat de la llana i s’obri una via per a valorar-la dins de la lògica de l’economia circular, transformant un residu en un recurs útil per a l’agricultura.
La llana actua com a millorant del sòl i pot utilitzar-se en diferents tipus de terrenys pel seu efecte esponja, capaç de retindre la humitat. La seua estructura afavorix la ventilació del substrat i funciona com a encoixinament, ajudant a reduir l’evaporació i a mantindre una major estabilitat de la humitat en l’entorn radicular dels cultius. A més, a l’ésser un material biodegradable que es mineraliza lentament, aporta nutrients de manera progressiva al sòl.
Quan la llana s’incorpora a processos de compostatge juntament amb fems o altres matèries orgàniques, s’obté un abonament amb característiques millorades, combinant la capacitat de retenció d’aigua de la fibra amb la riquesa nutritiva dels residus ramaders. D’esta manera, es potencia la fertilitat del sòl i s’aprofiten millor els recursos ja presents en les explotacions.
Com es tracta la llana per al seu ús agronòmic
Abans d’aplicar-se en sòls agrícoles, la llana ha de sotmetre’s a un tractament que reduïsca la seua càrrega microbiològica, estabilitze el material i facilite el seu maneig. Estos tractaments poden ser higienitzants, mitjançant rentada amb aigua, assecat tèrmic o una combinació dels dos; mecànics, com el triturat o desfibrado acompanyats d’assecat o reducció d’humitat; o biològics, per exemple a través del compostatge amb altres materials orgànics. També es podran admetre altres processos sempre que queden validats i garantisquen un nivell adequat de seguretat.
Segons el director general, alguns d’estos tractaments, especialment els higienitzants més simples, tenen costos reduïts i resulten notablement més econòmics que la retirada convencional per part d’empreses gestores. Esta diferència de costos pot animar a part del sector a implantar solucions de tractament en origen o en xicotets centres de transformació, sempre que la normativa i els requisits tècnics siguen assumibles.
La utilització agronòmica de la llana haurà de complir una sèrie de requisits relatius a l’origen del material, el seu maneig i la seua traçabilitat, així com a les condicions d’emmagatzematge, transport i aplicació al sòl. L’objectiu és minimitzar qualsevol risc sanitari residual i assegurar que l’ús d’este subproducte es realitze de manera segura i respectuosa amb el medi ambient, integrant-lo en pràctiques agrícoles més sostenibles.
Agricultura reconeix el problema per a les explotacions
Segons dades de cens, actualment hi ha 237.250 ovelles repartides en 1.266 explotacions i 67.413 cabres en 1.240 explotacions de la Comunitat. L’organització agrària La Va unir valora l’autorització de l’ús agronòmic de la llana ovina i caprina com un primer reconeixement institucional d’un problema real i creixent per a moltes ramaderies: la desaparició quasi total del valor comercial de la llana.
Esta nova via pot contribuir a alleujar parcialment els problemes d’acumulació i a transformar un residu en un input agrícola, però l’organització advertix que la mesura, per si sola, no resol el conjunt de dificultats. La Va unir subratlla que no es crea un sistema econòmic estable ni s’incorporen ajudes directes, tampoc es financen els tractaments necessaris ni s’articula una xarxa logística que facilite la recollida, transformació i utilització de la llana a escala territorial.
El tractament previ suposa costos addicionals que poden fer inviable l’opció per a nombroses explotacions, especialment les de menor dimensió, que disposen de menys recursos per a invertir en equips o servicis de tractament. A més, la pròpia naturalesa del material planteja reptes: la llana és voluminosa, difícil de transportar i complexa de manipular. Sense centres comarcals de recollida, operadors intermedis o sistemes col·lectius de gestió, moltes ramaderies seguiran sense una eixida pràctica i econòmicament assumible per a este subproducte, malgrat el nou ús autoritzat.
