Els efectes de la dana de 2024 han deixat una profunda empremta en la literatura valenciana. Autors i autores com Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou han trobat en la tragèdia una font d’inspiració per a les seues creacions, abordant temes de sanació i responsabilitat com a artistes.
El 29 d’octubre de 2024, una devastadora dana es va abatre sobre la localitat de Benetússer, deixant a Miguel Ángel i Cristina en una situació compromesa, tant personalment com professional. Amb la seua casa i estudi danyats, decidiren començar a documentar la seua experiència, volent plasmar-la en un nou còmic que esperen ajude a reflexar les vivències d’aquells moments crítics. «Entre fang i fang», com ho descriuen, résumix el seu esforç per a convertir l’adversitat en art.
A mesura que passaven els dies, Miguel Ángel va començar a prendre notes, mentre Cristina optava per comunicar-se verbalment amb els veïns, en un intent de processar el que havia succeït. «Era com un casal d’idees que s’aglomeraven i havien de ser escrites», indica Durán, ressaltant el contrast entre la seua forma de fer front al trauma. La autora destaca que cada conversació al carrer amb veïns sobre les seues experiències aporta més testimonis que enriquiran el seu relat.
Durán, en un moment reflexiu, es pregunta com poden condensar tantes narratives en una obra que no sols explique el desastre, sinó que respongui a les expectatives de la comunitat. «La quantitat d’històries és tan vasta que seria impossible recollir-ho tot», afegeix, esmentant que volen evitar caure en l’anecdotari i centrar-se en les experiències més rellevants i representatives.
A més, Cristina i Miguel Ángel han participat en iniciatives com el còmic per a El País Setmanal i en el llibre col·lectiu ‘Renàixer del fang’, recollint fons per ajudar llibreries afectades, sumant així la seua veu a altres autors valencians com Paco Cerdà i Carmen Amoraga. Cerdà destaca la importància del relat com a eina per a congelar la memòria d’aquesta tragèdia immediata, la qual ha de ser documentada per a les generacions futures.
Amoraga, per la seva banda, afirmava que l’experiència de viure la dana en primera persona inevitablement afectarà la seva obra, tot i que no planeja escriure-hi directament. L’emoció d’haver perdut tant pot transformar la perspectiva d’un escriptor i influir en les seues futures narracions.
Els versos també busquen expressar el dolor generat. Carlos Aimeur ha escrit un poema, reconeixent que la poesia és la forma més connectada amb les seves emocions, marcant un moment singular en la història recent de València.
La creativitat de la literatura valenciana no sols sobreviu a la tragèdia; la transforma i s’alça en un testimoni de la resiliència, la responsabilitat social i la necessitat de compartir les experiències humanes en moments de dolor.
