2025 ha sigut l’any en què el maneig de la dana del 29 d’octubre de 2024, amb 230 víctimes mortals a la província de València, va arrossegar a Carlos Mazón fins a la seua dimissió. Durant mesos, l’exigència de responsabilitats polítiques i la crítica per la seua absència en les hores més crítiques de l’emergència han sigut constants, alimentades per noves revelacions judicials i per una mobilització social sostinguda.
Amb un ‘ja no puc més’, Mazón va anunciar el 3 de novembre la seua renúncia després de 27 mesos en el càrrec. Malgrat això, manté el seu escó autonòmic, continua com a president del PPCV i ja s’ha activat la seua Oficina com expresident, amb dos assessors i un conductor. Eixe desenllaç va condensar un desgast incubat des de la nit del temporal i amplificat amb cada fita judicial i polític de l’últim any.
La vesprada de la dana
L’avanç de la investigació que instruïx la jutgessa de Catarroja ha anat fixant la seqüència d’aquella vesprada. Segons les diligències, Mazón va menjar en el restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana durant quasi quatre hores i va arribar al Centre d’Emergències a les 20.28, quan ja s’havien produït la majoria de les morts. Romanen en blanc 37 minuts, entre les 18.57 i les 19.34, sobre la seua actuació. En eixe context, va respondre ‘collonut’ a un missatge de la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas, que li traslladava preocupació pel barranc de Poio, i no va contestar quan a les 14.11 ella li va advertir: ‘la cosa es complica a Utiel’.
També van transcendir els missatges entre el llavors cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i Pradas, en els quals ell va afirmar ‘de confinar res’ abans del Es-Alert enviat a les 20.11, un avís que la jutgessa va qualificar de tardà i de contingut erroni. Per al jutjat, va haver-hi una ‘inactivitat palesa’ de la Generalitat. Estes comunicacions van reavivar la polèmica pública, van obrir un debat sobre els protocols d’emergència i sobre la decisió de no confinar, i van ampliar la percepció de buit de lideratge en les hores decisives.
El 29 d’octubre, en el funeral d’Estat pel primer aniversari de la catàstrofe, el rebuig va ser explícit: davant les màximes autoritats i el líder del seu partit, les víctimes li van cridar ‘assassí’ i ‘covard’. Quatre dies després, Mazón va deixar el càrrec. Aquell episodi va evidenciar que la bretxa amb els afectats ja era irreparable i que la seua continuïtat estava políticament esgotada.
Mobilització i relleu polític
La protesta social es va activar 48 hores després de les inundacions amb el lema ‘Mazón dimissió’, que el 9 de novembre de 2024 va reunir 130.000 persones a València. Des de llavors, la mobilització va tornar al carrer cada mes amb el suport de més de 200 entitats i, una vegada constituïdes, amb les principals associacions de víctimes després d’una pancarta de capçalera amb la imatge de Mazón cap a baix. La constància d’eixes marxes va mantindre el focus sobre la seua gestió i va convertir la crisi en un tema recurrent de l’agenda pública.
Després de la dimissió, el lema va virar a ‘Mazón a presó’. Les associacions van reclamar que el expresident acceptara les invitacions de la jutgessa de Catarroja per a declarar voluntàriament, atés que no podia ser imputat en ser aforat. El manteniment de l’escó, que preserva eixe aforament, va reforçar la idea que la via judicial avançaria més a poc a poc. A més, no va arribar a reunir-se amb les principals associacions de víctimes, la qual cosa va acréixer el malestar.
En el seu comiat, Mazón va tornar a culpar a agències estatals de falta d’informació sobre la dana i dies després va comparéixer en les comissions d’investigació de Les Corts i del Congrés. Amb això va tractar de traslladar part de la responsabilitat al sistema d’alertes, però el desgast polític ja estava consolidat després d’un any d’esbroncs en actes públics, enquestes adverses i exigències d’eleccions per part de l’oposició.
Mentrestant, Vox va ser determinant per a l’elecció del seu substitut al capdavant de la Generalitat. El triat va ser Juanfran Pérez Llorca, la seua mà dreta en el partit i en Les Corts, les primeres paraules del qual van ser demanar perdó a les víctimes. Les seues primeres visites es van dirigir als pobles afectats per la dana, en un intent de recompondre la relació amb el territori colpejat per la tragèdia i marcar un canvi de to respecte a l’etapa anterior.
Queda per buidar el futur polític de Mazón. De moment conserva el seu escó —ara en l’última fila— i el relleu en la presidència del PPCV s’esperava abans de Nadal, amb l’expresident Francisco Camps movent-se per a optar al lideratge i a la candidatura a la Generalitat. El balanç, un any després, és que la gestió de la dana va condicionar la legislatura i continua marcant el rumb del PP valencià.
