Les comunitats governades pel PP carreguen contra el Pla Estatal de Vivenda 2026-2030
Les comunitats governades pel PP han carregat contra el Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 que presenta el Ministeri de Vivenda en la Conferència Sectorial, encara que han avançat que voten a favor del repartiment territorial dels fons perquè les ajudes arriben als seus territoris.
En nom dels consellers autonòmics del PP, el responsable de Vivenda, Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, Jorge Rodrigo, ha assegurat que el pla s’ha elaborat a esquena de les comunitats autònomes i que estes l’han conegut directament a través del Boletín Oficial del Estado, sense un treball previ en la Conferència Sectorial.
Rodrigo ha defés que un instrument d’abast estatal com este hauria d’haver-se debatut i aprovat amb total transparència en eixe òrgan de cooperació entre el Govern central i les autonomies. Al seu juí, el Ministeri ha optat per imposar la seua agenda ideològica i unes polítiques de vivenda que qualifica de nefastes, en lloc de consensuar criteris i objectius amb els executors directes de les ajudes.
El conseller madrileny ha afegit que el nou pla estatal de vivenda 2026-2030 arriba tard i malament. Segons ha explicat, quan puga començar a aplicar-se s’haurà perdut l’any 2026, ja que després de la reunió sectorial ha de tornar al Consell de Ministres, tornar de nou a la Conferència Sectorial i tancar-se després convenis bilaterals amb cada comunitat autònoma. Eixe encadenat de tràmits, advertix, retarda la posada en marxa efectiva de les ajudes i genera incertesa en beneficiaris i administracions.
Xoc per competències i vivenda pública
Rodrigo també ha denunciat el que considera el poc tarannà democràtic del Ministeri de Vivenda i del seu titular, en intentar fixar la protecció permanent de la vivenda pública. Ha recordat que esta qüestió ja va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional, després de recursos presentats, entre altres, per Andalusia i Madrid, en entendre que suposava una invasió de competències autonòmiques.
Segons el conseller madrileny, el tribunal va donar la raó a les comunitats en eixe conflicte competencial i, malgrat això, el departament que dirigix la ministra intenta recuperar la mateixa figura per la porta de darrere, recorrent ara a un reial decret que desenrotlla el nou pla estatal.
Des d’Andalusia, la consellera de Foment, Articulació del Territori i Vivenda en funcions, Rocío Díaz, ha criticat que el disseny financer del pla multiplica per sis la inversió prevista per la Junta d’Andalusia mentres que només multiplica per dos l’aportació del Govern central. Amb eixa comparació ha volgut remarcar que, al seu juí, l’esforç pressupostari recau de manera desproporcionada en la comunitat autònoma.
Díaz ha avançat que el gabinet jurídic andalús està revisant absolutament tot el contingut del Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 i que la Junta es reserva l’opció d’acudir al Tribunal Suprem si detecta vulneració de competències o aspectes que considere contraris a la normativa vigent.
A Balears, el conseller de Vivenda, José Luis Mateo, ha justificat el suport de la seua comunitat al repartiment dels fons per responsabilitat, en considerar que els ciutadans de Balears no poden esperar més per a accedir a ajudes i programes de vivenda. Malgrat les crítiques al contingut del pla, ha recalcat la necessitat de no bloquejar uns recursos que poden alleujar la situació de moltes famílies.
Mateo ha subratllat a més que, almenys, el nou pla estatal reconeix per primera vegada que el problema de la vivenda a Espanya està estretament vinculat a la falta d’oferta, encara que ha lamentat que hagen hagut de transcórrer set anys perquè el Govern central assumira eixe diagnòstic. A partir d’ací, les comunitats reclamen que les mesures s’orienten a augmentar el parc disponible i a facilitar la promoció i posada en el mercat de noves vivendes.
Per part seua, el conseller de Medi Ambient, Vivenda i Ordenació del Territori de Castella i Lleó, Juan Carlos Suárez-Quiñones, ha retret al Ministeri que haja tractat a les comunitats autònomes durant l’elaboració del pla com a un agent immobiliari més. Amb esta crítica ha volgut denunciar que, segons sosté, les autonomies no han sigut considerades socis institucionals imprescindibles en el disseny d’una política pública que són elles els qui gestionen sobre el terreny.
En conjunt, els governs autonòmics del PP sostenen que el Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 naix sense diàleg real i amb un repartiment de càrregues que consideren desequilibrat, encara que opten per recolzar el repartiment dels fons amb la finalitat de garantir que les ajudes arriben als seus ciutadans mentres estudien possibles recursos jurídics contra diferents aspectes del text.
