Després del pas de la dana per la zona valenciana, les consultes relacionades amb salut mental en Atenció Primària es van disparar un 63%. Este increment es presenta especialment en hòmens, amb un augment del 85%, enfront del 59% registrat en dones.
Les dades reflectixen un auge significatiu en els diagnòstics de trastorns d’ansietat, que van créixer un 60%, i sobretot en els casos d’estrés posttraumàtic greu, que es van elevar un 147%. Estes xifres es basen en una anàlisi detallada de les històries clíniques electròniques que abasten des de 2022 fins a sis mesos després de les inundacions.
Una situació històrica condicionada per la dana
Un aspecte destacat és que històricament esta àrea ha presentat taxes més elevades de consultes per trastorns mentals en comparació amb la resta del territori valencià. No obstant això, la dana ha marcat un abans i un després, posant la salut mental en primer pla després de la tragèdia viscuda.
Grups d’edat més afectats
Per grups d’edat, els més afectats són les persones entre 15 i 44 anys, amb un augment de fins al 73% en consultes, i entre 45 i 74 anys, amb un creixement del 64%. En este últim grup, el nombre d’hòmens afectats s’ha duplicat.
Estudi longitudinal en desenvolupament
S’espera que estes dades es complementen amb un estudi longitudinal en desenrotllament, que analitzarà a 600.000 residents dels 37 municipis afectats per les inundacions durant un seguiment de tres anys, amb informes de resultats anuals.
Objectius de l’estudi
L’objectiu principal d’este estudi és avaluar l’impacte a mitjà i llarg termini dels trastorns mentals derivats de la dana, a més d’establir recomanacions per a intervencions específiques en salut mental postdesastre. Així mateix, es pretén identificar els factors que afavorixen la recuperació psicològica.
Coordinació i resposta davant la crisi
La coordinació entre la Conselleria de Sanitat Universal de la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Sanitat va ser clau des de l’inici de la crisi, organitzant una resposta integrada i ràpida mitjançant un Grup de Coordinació per a afrontar l’emergència de salut pública.
Vigilància i control ambiental
Durant la XI Jornada sobre Vigilància en Salut Pública es va destacar també la vigilància i control de la qualitat de les aigües residuals i de l’aire, tant interior com exterior, un desafiament que els experts van qualificar com a intens donada la magnitud de la catàstrofe.
Desinformació i emocions a flor de pell
Els professionals sanitaris van enfrontar a més la dificultat de manejar la desinformació i les notícies falses que circulaven sobre la dana, elements que van contribuir a la politització del desastre i a l’activació d’emocions com la por i la ira, complicant la gestió de l’emergència.
Formació per a futurs desafiaments
Finalment, es va subratllar la necessitat de millorar la formació dels professionals de salut en riscos ambientals per a optimitzar futures respostes davant emergències similars.
Este panorama evidència com les catàstrofes naturals impacten no sols en el material, sinó també en el benestar mental de la població, impulsant a les autoritats a reforçar els sistemes d’atenció i prevenció en salut mental després d’esdeveniments catastròfics.
