El camp espanyol encadena un any d’extrems climàtics —pluges torrencials, inundacions, pedres, onades de calor i sequera— que ja es traduïxen en 604,33 milions d’euros en indemnitzacions, un 14,8% més que en el mateix període de l’any anterior, segons l’últim balanç de Agroseguro corresponent a agost. La pujada reflectix un empitjorament de la severitat dels danys malgrat que la superfície afectada s’ha reduït.
Entre gener i agost es van registrar danys en 1.300.835 hectàrees, un 5,7% menys que un any abans. Amb un nombre de sinistres similar i menys superfície sinistrada, el cost mitjà per hectàrea ha crescut, la qual cosa explica un volum de pagaments major tot i que l’àrea danyada és inferior. La combinació de sequera i colps de calor, seguida d’episodis de tempesta, ha concentrat pèrdues en moments crítics del cicle dels cultius.
La major part de les compensacions correspon a produccions agrícoles, amb més de 500 milions. Dins d’elles, els fruiters concentren 155 milions, seguits dels cultius herbacis amb 120,50 milions. Per darrere se situen el raïm de vi amb 69,43 milions, els cítrics amb 58,87 milions i les hortalisses amb 57,68 milions, un repartiment que evidencia la vulnerabilitat dels fruits en fases avançades de maduració i dels cultius extensius als fenòmens de pedra i calor extrema.
Danys creixents malgrat menys superfície
L’increment de la factura amb una menor extensió afectada indica que els episodis han sigut més intensos i han colpejat en moments de màxima exposició. La pedra va aconseguir a produccions en fase de recol·lecció, quan qualsevol impacte es traduïx en pèrdues directes de collita i en un valor assegurat més alt per estar el fruit llest per a la seua venda. La sequera prolongada i els colps de calor, a més, debiliten els cultius i agreugen els efectes de les tempestes posteriors, elevant el mal unitari i la necessitat de compensació.
En ramaderia, els episodis de grip aviària i llengua blava es reflectixen en 63,72 milions en indemnitzacions per retirada i destrucció, derivats de 883.720 sinistres. En el mateix tram de 2024 la sinistralitat per este motiu va ser lleugerament superior, amb 920.564 sinistres, encara que les compensacions es van situar en 62,14 milions. També mostra estabilitat el capítol d’accidents, malaltia i pastures, amb 68.400 sinistres i 40 milions en indemnitzacions, la qual cosa suggerix una afectació controlada però persistent en la cabanya.
Agost, el mes més advers
Agost va ser extremadament càlid en àmplies zones: interior de Galícia, la serralada Cantàbrica, els dos altiplans, el nord i centre d’Extremadura, el centre d’Andalusia i la Comunitat Valenciana. L’anomalia càlida entre els dies 3 i 18, acompanyada d’una onada de calor prolongada, va donar pas en la segona mitat del mes a tempestes generalitzades que van descarregar amb intensitat.
L’episodi més sever va arribar el 31 d’agost, amb precipitacions intenses, graníssol i ratxes de vent que van deixar acumulacions d’aigua rellevants i danys en àrees productores d’Aragó, Navarra, La Rioja i Catalunya. Estes condicions meteorològiques van impactar en el desenrotllament dels cultius i, especialment, la pedra va causar perjuís greus en fruiters, raïm de vinificació, hortalisses de primavera-estiu com a tomaca i pimentó, i dacsa, en coincidir amb fases clau de maduració i recol·lecció.
Els incendis associats a les altes temperatures van arrasar més de 30.000 hectàrees de cultiu, principalment olivars, vinyes i fruiteres, amb pèrdues significatives en estes plantacions llenyoses. A això es van sumar les constants pluges de primavera i les nombroses pedres de maig, que han marcat una campanya condicionada per esdeveniments extrems encadenats.
En conjunt, la successió de calor extrema, sequera, graníssol, tempestes i incendis explica el repunt de la sinistralitat i situa l’exercici amb un balanç de danys elevat en el camp, malgrat la reducció de la superfície afectada. El resultat és un augment del pagament per sinistre i una major pressió sobre les línies de segur agrari.
