El Consell de Ministres hi ha aprovat hui la llei trans i de drets de les persones LGTBI. El text, que ha sigut aprovat en segona volta, passarà a la fase de tramitació en el Congrés. L’avantprojecte de llei ha generat un fort debat sobre l’autodeterminació de gènere que inclou per a les persones trans i que va generar les desavinences entre els dos partits socis en el Govern. A més, el text genera un gran rebuig en un sector del feminisme que considera que atempta contra els drets de les dones.
El Consell d’Estat va aprovar dijous passat el seu informe de l’avantprojecte, que es farà públic quan a la llei s’envie a les Corts; a més Igualtat compta des de finals d’abril amb el del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va demanar elevar a 18 anys la possibilitat de canviar de sexe en el Registre sense aval judicial.
En aquest sentit, l’òrgan de govern dels jutges va considerar lloable la finalitat de la llei, evitar la discriminació dels col·lectius trans i LGTBI, però va alertar que, si no es precisava, les dones podrien eixir perjudicades en uns certs àmbits, com l’esportiu o les proves físiques per a accedir a determinades professions.
També va demanar garanties per a evitar situacions fraudulentes i que ningú es canvie de sexe per a eludir responsabilitats enfront de víctimes de violència de gènere.
El text permet iniciar el canvi de sexe registral des dels 12 anys, però a aquesta edat i fins als 14, es necessita permís d’un jutge.
En concret, el text permet fer un canvi de sexe en el Registre Civil sense que siga necessari que la persona dispose, com s’exigeix ara, d’un informe mèdic o psicològic clínic que acredite “disfòria de gènere”. Bastarà amb sol·licitar el canvi per escrit, sense necessitat de presentar proves ni testimonis, i que es ratifique en un termini de tres mesos.
El text d’Igualtat estableix que aquest canvi de sexe registral es podrà realitzar a partir dels 12 anys: entre 12 i 14 anys es necessitarà aprovació judicial; entre 14 i 16, l’assistència de pares o tutors; i a partir dels 16 no hi haurà cap limitació. L’avantprojecte preveu la “reversibilitat” de la decisió. Passats sis mesos des de la modificació del DNI es podrà recuperar l’esment inicial, però sol·licitant-lo per via judicial.
Així, la voluntat de la persona serà l’únic requisit per al canvi, acabant així amb els informes mèdics i la necessitat de tuteles mèdiques i legals. A més, prohibeix les teràpies de conversió, aversió o contra condicionament destinades a modificar l’orientació, identitat o expressió sexual.
D’altra banda, la llei també modifica el Codi Civil perquè les dones lesbianes i bisexuals puguen procedir a la filiació dels seus fills sense necessitat d’estar casades i, entre altres coses, contempla un règim d’infraccions i sancions que inverteix les regles relatives a la càrrega de la prova quan es tracte de discriminació al col·lectiu LGTBI.
