El Centre del Carme Cultura Contemporània acull fins al 4 d’octubre l’exposició col·lectiva ‘Memorias del suelo’, que revisa com l’obra de l’artista alacantina Juana Francés ha influït en la creació contemporània a través del treball de diversos artistes actuals.
La mostra utilitza quatre peces de Juana Francés com a fil conductor per a mostrar la seua evolució creativa. Al voltant d’estes obres, els artistes Esther Gatón, Elena Lavellés, Menhir, Daniel Ortega, Miguel Sbastida, Julia Varela i Laia Ventayol presenten treballs inspirats en les morfologies del sòl i en les seues problemàtiques.
La secretaria autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat este divendres l’exposició. L’han acompanyada el director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, la comissària de la mostra, Núria Montclús, i alguns dels artistes participants.
Durant la presentació, Alonso ha recordat que Juana Francés, nascuda a Alacant en 1924 i morta a Madrid en 1990, ‘no va ser només l’única dona integrant del grup El Paso (en 1957), com se la coneix habitualment, al qual va pertànyer junt amb Manolo Miralles, Antoni Tàpies o Antonio Saura, sinó una de les artistes espanyoles més importants del segle XX, qui va participar de les cites artístiques internacionals més rellevants del moment’.
Segons ha afegit la secretaria autonòmica, ‘una de les millors formes de retre homenatge als nostres artistes és observar la influència que la seua obra ha tingut en les generacions de creadors i creadores actuals i eixe és el fonament d’esta exposició’. Estes declaracions consten en un comunicat de la Generalitat.
Alonso ha subratllat també que ‘Memorias del suelo’ ‘permet establir un pont entre l’art de la segona mitat del segle XX a Espanya i la creació contemporània, a més de reconéixer com la preocupació pel nostre entorn ambiental, que ja formava part de l’estètica de l’artista alacantina, continua vigent en l’actualitat amb les tècniques i els llenguatges de la contemporaneïtat’.
Diàleg entre èpoques i noves mirades sobre el sòl
La proposta expositiva planteja un diàleg entre l’evolució de la pràctica artística de Juana Francés i les obres de diferents creadors actuals. L’objectiu és oferir un anàlisi comparat de les estètiques i dels relats que naixen del sòl contemporani i de tot allò que s’hi acumula.
Segons ha explicat la comissària, ‘les obres reunides prenen com a punt de partida les morfologies del sòl, les seues problemàtiques i les possibilitats oferides pels components que el configuren: minerals, fòssils, residus i plastiglomerats, per a construir i deconstruir identitats i narratives del present, del futur i del passat’. Estes paraules resumixen la línia conceptual que articula el recorregut.
L’exposició se centra en com els artistes participants interpreten estes capes del sòl, tant físiques com simbòliques. A través dels materials, indaguen en allò que es troba baix la superfície, en les restes de l’activitat humana i en les conseqüències mediambientals de l’extractivisme.
Juana Francés com a referent
La trajectòria pictòrica de Juana Francés marca l’inici i el final de ‘Memorias del suelo’. A partir d’ella s’ordenen les diferents propostes contemporànies, que reflexionen sobre l’explotació intensiva de recursos, els seus impactes socials i polítics i la idea de residu contemporani. Algunes obres també imaginen nous escenaris de reconciliació amb el planeta.
El recorregut s’obri amb les peces ‘Composición nº2’ (1960) i ‘Sin título’ (c.1960), representatives del moment en què Francés incorpora la superfície terrestre al llenç mitjançant l’ús d’arena. Estes obres mostren com la pintora trenca amb el pla tradicional del quadre i integra directament la textura del sòl.
Des d’eixe punt inicial, la mostra convida el públic a observar com altres artistes actuals reprenen eixa exploració material del terreny. Cada proposta establix un diàleg diferent com les obres de Francés, bé siga a partir dels materials utilitzats, bé a través de les temàtiques mediambientals i socials que aborden.
La peça ‘Tierra de Campos’ introduïx els visitants en la segona sala de l’exposició. En esta fase del recorregut, la terra deixa pas a la incorporació en l’obra de fragments de diversos materials de construcció. Açò mostra un pas més en l’experimentació de l’artista amb elements procedents del paisatge i del desenvolupament urbà.
A partir d’esta obra, la resta de treballs contemporanis continuen aprofundint en els components que formen el sòl actual, marcat per les restes industrials i urbanes. D’esta manera, ‘Memorias del suelo’ convida a pensar en el territori com un arxiu viu, on es registren tant la història com les tensions del present i les expectatives de futur.
