La derrota davant el Real Oviedo va deixar una mica més que tres punts pel camí: Mestalla i la banqueta van assenyalar les causes. L’afició va tornar a xiular amb força i, per primera vegada, va centrar el seu enuig en el capità José Luis Gayà. Carlos Corberán, visiblement molest, va trencar amb l’ambigüitat habitual i va posar noms propis als errors que van precipitar el naufragi.
El tècnic va explicar que, a partir del minut 15, l’equip es va desordenar. Va assenyalar a Baptiste Santamaría per perdre la posició en el mig, a Javi Guerra per llançar-se com si fora lateral, a Foulquier per atacar com un volant i a Luis Rioja per comportar-se com un lateral més. El resultat va ser un València sense jerarquies clares, amb línies partides i sense ocupació d’espais per a manar en el joc. La idea inicial, que havia funcionat en els primers minuts, es va diluir al ritme dels dubtes i va deixar al rival créixer.
Desajustaments i pilota parada
Corberán va detallar que el primer gol naix en un córner que Santamaría no aconseguix buidar i que acaba regalant una situació favorable a l’adversari. La marca associada a Diego López es va perdre perquè el jugador ja pensava a eixir a l’atac. L’acció, mal defesa a pilota parada, va desembocar en l’empat; sense temps per a recompondre’s va arribar el segon tant en una altra jugada accidentada. La concatenació d’errors i la falta de reacció immediata van pesar com una llosa.
Mentrestant, la graderia va elevar el volum del seu veredicte. Els xiulets que ja havien sonat en l’anterior partit contra l’Athletic Club van tornar amb més força. Malgrat disputar-se en dia laborable a les 20.00 hores, 40.364 espectadors van acudir a Mestalla. En la segona part, cada pilota de Gayà va ser respost amb xiulades i el capità va arribar a retraure amb gestos al sector 5 el seu comportament, símptoma d’un clima de crispació que l’equip haurà de gestionar.
També va haver-hi senyals d’impaciència amb André Almeida. El migcampista, titular per primera vegada esta temporada després de la seua renovació fins a 2029, va tindre poca incidència i va ser substituït en el minut 55. Sense el pes específic d’altres companys, la seua actuació va quedar com un altre reflex d’un pla de partit que es va desfigurar massa prompte.
L’entrenador va convertir la roda de premsa en un exercici d’autocrítica en forma de preguntes: per què es va perdre la posició en el centre, per què no es van atacar els espais disponibles i per què es va abandonar una idea que funcionava. La lectura és clara i es desprén de la seua anàlisi: el València CF va mesclar rols, va perdre ajudes i va tornar a patir en accions d’estratègia.
Ara toca mirar al següent repte: visitar al Girona amb la primera victòria fora encara pendent. L’objectiu immediat és recuperar la disciplina posicional, ajustar la defensa a pilota parada i protegir els líders del vestuari per a reconnectar amb la graderia. Mestalla és termòmetre i motor; quan l’equip oferix senyals de millora, l’ambient espenta en la mateixa direcció.
