Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Va unir Municipalista porta a les Corts més de 11.000 firmes per a rebaixar la barrera electoral del 5 al 3 per cent

Va unir Municipalista registra en Les Corts més de 11.000 firmes per a tramitar una iniciativa legislativa popular que rebaixe la barrera electoral del 5 al 3 per cent i compute els vots per província.

CCOO denuncia que l’Hospital de Sagunt va derivar en 2025 més de 14.000 proves diagnòstiques a la sanitat privada

CCOO assegura que el Departament de Salut de Sagunt va derivar en 2025 més de 14.000 proves diagnòstiques a la sanitat privada, mentres l'hospital defén que la mesura ha reduït les llistes d'espera.

Compromís tanca files amb Mónica Oltra i l’assenyala com a futura alcaldessa de València

Joan Baldoví i Papi Robles destaquen el consens intern en Compromís perquè Mónica Oltra encapçale la candidatura a l'Alcaldia de València i descarten una fractura en la coalició.

PSPV i Compromís reclamen que Barcala, Camarero, Mazón i Pérez Llorca declaren en la comissió de VPP d’Alacant

PSPV i Compromís registren en Les Corts un pla de treball que exigix la compareixença de Barcala, Camarero, Mazón i Pérez Llorca en la comissió sobre l'adjudicació irregular de VPP a Alacant.

València declara ZAS en Russafa i endurix les normes per a l’hostaleria i la neteja urbana

L'Ajuntament de València aprova la declaració de zona acústicament saturada en Russafa, amb límits a l'hostaleria i l'oci nocturn, i una nova ordenança que endurix les multes per embrutar la via pública.

Etta Eyong afronta un retorn amarg a la Ceràmica sense marcar des d’octubre

Etta Eyong torna a la Ceràmica com a davanter del Llevant en la seua pitjor ratxa golejadora, més de sis mesos sense veure porta en LaLiga després d'un inici explosiu amb Vila-real i Llevant. El seu paper actual, a l'ombra d'altres atacants, contrasta amb el protagonisme que va tindre al principi de la temporada.

Salva Gomar seguirà al capdavant de la FFCV fins a 2030 després de ser reelegit

Salva Gomar ha sigut reelegit president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana per al període 2026-2030, encadenant així el seu tercer mandat al capdavant de l'organisme federatiu.

El ple d’Alacant tomba les propostes de Vox i PP sobre prioritat nacional i immigració

L'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat les declaracions institucionals de Vox sobre prioritat nacional i la del PP que demanava una immigració legal, ordenada i segura, després d'un intens debat polític en el ple.