Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

CSIF reclama un gran pacte valencià per l’educació i un pla urgent de climatització als col·legis

CSIF proposa un pacte valencià per l’educació i exigix un pla director de climatització per a tots els centres, arran de les altes temperatures i els mals resultats de l’informe PISA.

Morant replica Mompó: planta cara al masclisme i rebutja que es normalitze

La líder del PSPV-PSOE, Diana Morant, replica Vicent Mompó i assegura que no està plorant sinó denunciant un masclisme que considera intolerable, també en la política valenciana.

Set sindicats mèdics preparen una gran vaga indefinida per canviar l’estatut

Set sindicats mèdics, que diuen representar el 54 % dels facultatius, han impulsat la Unió Mèdica i Facultativa i han anunciat una gran vaga indefinida a mitjan octubre per forçar un nou estatut mèdic estatal.

Protesta al nou IES Patacona per obrir el centre amb obres i sense condicions

Famílies i professorat del nou IES Patacona d'Alboraia s'han concentrat a l'inici de curs per denunciar que el centre ha obert amb les obres sense acabar, instal·lacions per muntar i serveis bàsics com la llum i internet sense regularitzar.

Avís taronja per pluges de 40 l/m² al nord d’Alacant fins dijous de matinada

L’Aemet manté este dimecres i fins a les 6 hores de dijous l’avís taronja per pluges intenses al litoral nord d’Alacant, amb tempestes fortes també al sud de la província i avisos grocs a València i interior.

Els CLER denuncien greus deficiències en molts col·legis de la zona zero de la dana

Els CLER denuncien que prop de 3.000 alumnes continuen en barracons quasi dos anys després de la dana de 2024 i alerten de greus deficiències i risc d’inundacions en col·legis de Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja.

Alicant tanca parcs i el castell de Santa Bàrbara per l’alerta taronja per pluges

L’Ajuntament d’Alacant tancarà este dimecres de vesprada els parcs municipals i el castell de Santa Bàrbara per l’alerta taronja per pluges, i activa mesures especials d’emergència i atenció social. El Campello també clausura espais públics a partir de les 14.00 hores.

Obliguen una gestant subrogada de Mèxic a pagar 150 euros al mes pel fill que va tindre

Un jutge d’Alacant ha fixat una pensió d’aliments de 150 euros al mes a una gestant subrogada de Mèxic pel xiquet de dos anys que va tindre per a un veí de la província. El pare manté la guarda individual i l’exercici exclusiu de la pàtria potestat, mentre que la mare no tindrà règim de visites ni comunicacions.