Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Comunitat Valenciana
5 minutde lectura
Per València Diari
Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Afegeix València Diari com a font preferida en Google

Últimes notícies

Successos

La investigació confirma indicis que l’incendi d’El Saler ha sigut provocat

0
Les primeres perquisicions sobre l’incendi al parc natural de la Devesa de El Saler descarten causes naturals i apunten a un origen intencionat, segons ha explicat la delegada del Govern, Pilar Bernabé.
Successos

Els desallotjaments a El Saler continuen mentre l’incendi seguix actiu

1
Els desallotjaments per l’incendi forestal d’El Saler, que ja ha cremat 37 hectàrees, continuaran fins que el foc es puga estabilitzar. En l’extinció treballen deu mitjans aeris, 40 terrestres i més de 270 professionals, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.
Successos

Continua la recerca d’un home desaparegut al pantà de Bellús

2
Els servicis d’emergència continuen buscant des de dijous de vesprada un home desaparegut al pantà de Bellús, a la comarca de la Vall d'Albaida. En l’operatiu participen brigades forestals, drons, mitjans aeris, Guàrdia Civil i voluntariat especialitzat.
Successos

L’incendi de la Devesa de El Saler es manté estable i el perímetre queda contés

1
Els mitjans aeris han représ este matí les tasques d’extinció a la Devesa de El Saler, on l’incendi forestal declarat dijous es manté estable i amb el perímetre contés. Fins anit s’havien cremat 31,38 hectàrees i els efectius terrestres han treballat sense parar durant tota la nit.
Societat

Naix en Bioparc una cria de duiker roig de Natal i reforça el seu paper clau en la protecció d’esta espècie

1
Bioparc València ha anunciat el naixement d’una nova cria de duiker roig de Natal, una femella, i consolida el parc com a referent europeu en la protecció d’este antílop amenaçat, amb 12 naixements des de la seua obertura.
Oratge

Descens de les màximes i ruixats dèbils al sud de la Comunitat este divendres

1
Este divendres s’espera cel poc nuvolós a la Comunitat Valenciana, amb ruixats dèbils possibles al sud i temperatures màximes en descens. El dissabte continuaran els cels tranquils, amb mínimes més baixes i canvis lleugers en les màximes segons la zona.
Successos

Més de 160 veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler passen la nit a la Fonteta

1
Un total de 161 persones desallotjades d’El Saler i dels càmpings pròxims han passat la nit al pavelló de la Fonteta, mentres continuen els treballs d’extinció i les principals carreteres de la zona seguixen tallades.
Successos

L’incendi de la Devesa de El Saler continua fora de control després de calcinar 31 hectàrees

8
L’incendi forestal declarat este dijous a la Devesa de El Saler continua actiu i sense control després de cremar 31,38 hectàrees. Més de 250 efectius, 12 mitjans aeris i 40 terrestres treballen en l’extinció, mentre s’han evacuat la pedania, càmpings i diversos recursos naturals.