Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Comunitat Valenciana
5 minutde lectura
Per València Diari
Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Successos

L’incendi de Segorbe arrasa 633 hectàrees i manté desallotjades mil persones a Gàtova

1
L’incendi declarat dijous a Segorbe ha cremat 633 hectàrees, part a la Serra Calderona, i obliga a mantindre fora de casa un miler de veïns de Gàtova mentre 25 mitjans aeris i uns 350 efectius continuen les tasques d’extinció.
Oratge

Xàfecs en la mitat nord i descens suau de les màximes hui

1
L’Agència Estatal de Meteorologia preveu per a este dissabte xàfecs amb tronada en la mitat nord de la Comunitat Valenciana i una lleugera baixada de les temperatures màximes, sobretot a l’interior. El diumenge tendirà a estabilitzar-se l’oratge, amb més clarianes però encara amb ruixats puntuals.
Medi ambient

Els avistaments de meduses baixen un 20 % tot i un mar més càlid

1
Els avisos de meduses en les costes espanyoles han disminuït un 20 % en 2026, segons dades de l’app MedusApp, malgrat que la temperatura de la mar ha pujat unes dècimes. Un expert de la Universitat d’Alacant recorda que la calor de l’aigua no determina la seua presència a les platges.
Successos

El vent complica l’incendi de Sogorb amb ratxes de més de 30 km/h esta vesprada

2
Aemet preveu per a esta vesprada ratxes de vent de més de 30 km/h en l’incendi de Sogorb, després d’una nit meteorològicament tranquil·la però sense pluges.
Successos

Ordenen l’evacuació de Gàtova per l’avanç de l’incendi de Sogorb

7
La Generalitat ha ordenat l’evacuació de Gàtova per l’avanç de l’incendi de Sogorb i indica que la població isca per la CV-25 cap a Bétera i Olocau.
Oratge

Aemet activa avís groc per pluges i tronades al litoral de Castelló dissabte

1
Aemet ha activat per a dissabte l’avís groc al litoral de Castelló per pluges intenses de fins a 30 l/m2 en una hora i tronades amb possible granís i ratxes molt fortes de vent.
Successos

Pobles de la Ribera comencen a quantificar els danys de les fortes tronades

1
Diversos municipis de l’interior i la costa de València, sobretot a la Ribera, han començat a valorar els danys per les fortes tronades de dijous, amb ratxes de vent de fins a 146 km/h i greus afectacions materials.
Successos

Rescatats amb helicòpter dos joves senderistes deshidratats a la serra d’Orihuela

3
Dos joves senderistes amb símptomes d’esgotament i deshidratació han sigut rescatats amb helicòpter a la serra d’Orihuela, a Alacant. L’operatiu del Consorci Provincial de Bombers els ha evacuat fins al parc de San Vicente.