Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

La jutgessa de la DANA exigix a la Generalitat el detall dels bombers forestals mobilitzats

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA reclama a la Generalitat un llistat detallat de les unitats de bombers forestals mobilitzades i demana a À Punt missatges i vídeos sobre les alertes prèvies.

Els maquinistes eleven al 100% el seguiment de la vaga en Metrovalencia i TRAM enfront de la versió d’FGV

El sindicat de maquinistes SEMAF assegura que la vaga en Metrovalencia i TRAM ha tingut un seguiment del 100%, mentres FGV parla d'escassa participació i defén que el servici s'ha prestat amb normalitat gràcies a uns servicis mínims del 75% i el 80%.

El Consell presenta al·legacions al nou reglament de Costas per a blindar la seguretat jurídica

La Generalitat Valenciana presenta al·legacions a l'avantprojecte estatal de reforma del Reglament de Costas per a reforçar la seguretat jurídica, mantindre criteris tècnics consolidats i equilibrar la protecció del litoral amb l'activitat econòmica sostenible.

Les ONG reclamen calma als migrants davant els dubtes per la regularització expressa

Les entitats que treballen amb persones migrants en la Comunitat Valenciana demanen calma i prudència davant el procés exprés de regularització i reclamen instruccions clares a les administracions.

L’Audiència de València confirma que Francis Puig i Adell Bover aniran a juí per estafa i falsedat

L'Audiència de València rebutja els recursos de Francis Puig i Juan Enrique Adell Bover i ratifica l'orde de processament per presumpta estafa, falsedat documental i apropiació indeguda en subvencions per a la promoció del valencià.

Casa 47 encarrega el projecte de 30 vivendes de lloguer assequible a Utiel

Casa 47 ha adjudicat la redacció del projecte per a construir 30 vivendes de lloguer assequible a Utiel, en la zona residencial de La Celadilla, que s'incorporaran al parc estatal de vivenda assequible.

El PPCV acusa Hisenda de falta de voluntat pel retard en les noves deduccions en la renda

El PPCV denuncia que Hisenda ha tardat huit dies a habilitar les caselles per a aplicar les noves deduccions autonòmiques en la renda en la Comunitat Valenciana i assegura que este retard perjudica contribuents amb rendes baixes i mitjanes.

Mercadona obri el seu supermercat número 72 a Portugal amb una nova botiga en Covilhã

Mercadona reforça la seua expansió a Portugal amb l'obertura del seu supermercat número 72 en Covilhã, primera botiga en el districte de Castelo Branco i generadora de 65 ocupacions indefinides.