Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La Comunitat encapçala les temperatures d’Espanya amb quasi 40 graus a Xàtiva

La Comunitat Valenciana registra este dijous les temperatures màximes més altes d’Espanya, amb fins a 38,2 graus a Xàtiva i valors molt elevats en el prelitoral valencià.

El Valencia Basket fitxa l’alera internacional Helena Pueyo per a dos temporades

El Valencia Basket, vigent campió de Lliga i Copa de la Reina, incorpora l’alera internacional Helena Pueyo per a les pròximes dues temporades després de destacar al Casademont Zaragoza i amb la selecció espanyola.

Rovira defensa els pressupostos de 2026 com a útils i justos i reclama ajuda a Pedro Sánchez

El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, defensa que els pressupostos de la Generalitat per a 2026, de 33.305 milions, són útils i justos per als valencians i exigeix al Govern un fons de nivellació i el pagament del deute pendent en dependència i sanitat.

Detingut un home per la mort violenta d’un jove valencià a Casp

La Guàrdia Civil deté un home per la seua presumpta implicació en l’homicidi d’un jove valencià de 27 anys en una baralla a Casp (Saragossa), després d’un ampli dispositiu de busca per camins i zona de muntanya.

Una professora d’Alcoi agredida per impedir que un home sense autorització s’emportara un alumne

Una professora del CEIP El Romeral d’Alcoi ha sigut agredida presumptament per la parella de la mare d’un alumne en negar-se a entregar-li el xiquet sense l’autorització familiar requerida. El centre va activar el protocol d’agressió al professorat i el pla PREVI, i la comunitat educativa ha reaccionat amb una concentració de rebuig.

Hosbec alerta que pujar l’IVA turístic seria com posar-se aranzels a un mateix

La patronal hotelera Hosbec rebutja qualsevol pujada de l’IVA en allotjament i restauració, adverteix de la pèrdua de competitivitat internacional i subratlla l’impacte sobre ocupació i inversió a la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca alerta de danys irreparables al camp valencià pels retalls de la UE en la PAC

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, advertix a Brussel·les que els possibles retalls en els fons de la futura PAC podrien causar danys irreparables al camp valencià i reclama protecció per a joves, jubilats i sectors clau com la ceràmica.

Els sindicats reclamen a Educació el document final abans de tornar a negociar la vaga docent

STEPV, CCOO i UGT demanen a la Conselleria d'Educació que els remeta el text complet amb els huit punts de l'acord abans de la reunió d'este divendres a les 14.00 hores per a abordar la vaga indefinida del professorat públic.