Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Comunitat Valenciana
5 minutde lectura
Per València Diari
Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Economia

CaixaBank guanya 3.203 milions fins a juny per l’impuls del negoci bancari

0
CaixaBank ha tancat el primer semestre amb un benefici de 3.203 milions d’euros, un 8,5 % més, gràcies al creixement del negoci bancari i dels ingressos per servicis, amb la morositat i la solvència sota control.
Successos

L’incendi de la Vall d’Uixó continua descontrolat però amb menys confinaments

0
L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó enceta este dimecres la cinquena jornada sense control, amb 10.000 hectàrees calcinades i 10.000 persones desallotjades, encara que s’han alçat alguns confinaments.
Successos

L’incendi de la Vall d’Uixó ja arrasa 10.000 hectàrees i es relaxa el confinament en tres pobles

2
L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb 10.000 hectàrees calcinades, 10.000 persones evacuades i un confinament parcialment alçat en La Vilavella, Betxí i Onda.
Successos

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 10.000 hectàrees i es relaxa el confinament en tres pobles

1
L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control després de cremar unes 10.000 hectàrees, mentres es lleva parcialment el confinament a la Vilavella, Betxí i Onda i es mantenen 10.000 persones desallotjades.
Esports

Danjuma lidera la remuntada del València davant el Derby County en St. George’s Park

1
El València CF ha remuntat i s’ha imposat 1-2 al Derby County FC amb dos gols d’Arnaut Danjuma en un amistós de pretemporada jugat a porta tancada a St. George’s Park.
Educació

Educació reclama ajornar la Conferència d’Universitats per l’emergència d’incendis

1
La Conselleria d’Educació ha sol·licitat a la ministra Diana Morant que suspenga la Conferència General de Política Universitària prevista per a dimecres per la situació d’emergència pels incendis, especialment el de la Vall d’Uixó. També ha demanat ajornar la Conferència Sectorial d’Educació.
Successos

La mare de Violeta Mangriñán, jubilada i al front de l’incendi de la Vall d’Uixó

6
La mare d’Elvira Mangriñán, veïna d’Aín i ja jubilada, s’ha incorporat al dispositiu contra l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha arrasat 8.500 hectàrees, i la seua filla li ho ha agraït públicament en xarxes socials.
Successos

Els veïns de la Vilavella tornen a casa però seguixen confinats i només ixen per menjar i aigua

1
Els aproximadament 3.000 veïns de la Vilavella han tornat a les seues vivendes després del desallotjament per lincendi de la Vall dUixó, però continuen sota confinament domiciliari i només poden eixir per a comprar menjar i arreplegar aigua.
FILMOTECA D'ESTIU