Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Troben un catxalot mort i en avançat estat de descomposició en una platja d’Oliva

Un catxalot ha aparegut mort a la platja de Pau Pi, a Oliva, en avançat estat de descomposició, la qual cosa ha activat un ampli dispositiu per a la seua retirada segura.

Les màximes s’acosten als 30 graus en la Comunitat Valenciana amb 29,2 a Xàtiva

Les màximes d'este dissabte han fregat els 30 graus en diversos municipis valencians, amb 29,2 a Xàtiva i ascensos generalitzats en les capitals de província.

Les màximes en la Comunitat Valenciana es queden a les portes dels 30 graus amb 29,2 a Xàtiva

Les temperatures màximes han fregat els 30 graus en diversos municipis valencians, amb 29,2 a Xàtiva, en una jornada poc nuvolosa i de lleuger ascens tèrmic.

La XI Mostra Parcs Naturals impulsa el producte local i sostenible a Castelló de la Plana

La XI Mostra de la marca Parcs Naturals reunix a Castelló de la Plana a una vintena d'empreses certificades per a promocionar productes locals i sostenibles i reforçar l'economia rural vinculada als parcs naturals de la Comunitat Valenciana.

Camarero destaca el compromís social de Tyrius i el seu defensa dels drets en la Comunitat

Susana Camarero ressalta la labor de l'associació Tyrius en la Comunitat Valenciana, amb més de 50 anys de trajectòria, més de 100.000 afiliades i presència en més de 220 municipis.

Dansa València tanca la seua edició amb una reflexió sobre el temps i el llegat de Mal Pèl

Dansa València conclou amb la peça de Mal Pèl inspirada en John Berger i una jornada final que explora el temps, el llegat i la identitat amb propostes en diversos teatres i espais públics.

Pérez Llorca reclama que Hisenda retorne als afectats per la dana el pagat en la renda de 2024

Juanfran Pérez Llorca reclama a Hisenda que els afectats per la dana recuperen el pagat en la renda 2024 i critica el retard a aplicar deduccions autonòmiques en la Comunitat Valenciana.

El Sevilla domina les seues visites de lliga al Llevant en el Ciutat de València

El Sevilla acumula el doble de triomfs que el Llevant en els seus enfrontaments de Lliga en el Ciutat de València i no cau allí des de 2018. En les seues quatre últimes visites va sumar tres victòries i un empat.