Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Cau un clan familiar que distribuïa cocaïna i marihuana des d’una vivenda a Dolores

La Guàrdia Civil desarticula a Dolores un punt de venda de cocaïna i una plantació de marihuana en una vivenda familiar, amb quatre detinguts acusats de tràfic de drogues i frau elèctric.

Detinguda a València una cuidadora per robar 40.000 euros a l’anciana a la qual atenia

La Guàrdia Civil deté a València a una dona de 43 anys acusada d'aprofitar el seu treball com a cuidadora per a traure de forma continuada uns 40.000 euros del compte bancari d'una anciana dependent.

Isaac, de l’aula i Google al somni de crear una startup d’impacte social

Isaac Tormo, jove valencià amb expedient excel·lent, experiència internacional i treball en Google, vol llançar una startup d'impacte social dins de l'ecosistema de Llançadora.

Dos de cada tres valencians fa exercici de forma regular en el seu temps lliure

Quasi el 67% dels habitants de València practica activitat física saludable en el seu temps lliure, mentres que un terç seguix sense fer exercici, segons el Baròmetre Municipal.

La UPV restaura el mural de Dons de Ciència vandalitzat amb una pintada contra Oltra

La UPV ha restaurat el mural dedicat a la biofísica Eva Nogales en l'IES El Cabanyal després de ser vandalitzat amb una pintada contra Oltra, utilitzant tècniques específiques per a eliminar la inscripció sense danyar l'obra.

Cap de setmana de cels buidats i pujada de temperatures en la Comunitat Valenciana

El cap de setmana es presenta estable en la Comunitat Valenciana, amb cels buidats, pujada de temperatures i vent fluix després de les ratxes fortes en el nord de Castelló.

Mor un menor de 16 anys després de ser rescatat de la mar en una platja de Benicàssim

Un menor de 16 anys va morir després de ser rescatat de la mar entre les platges de Els Terrers i Torre S. Vicent, a Benicàssim, malgrat els esforços dels servicis d'emergència per reanimar-ho.

Els avisos per vent fort a Castelló conclouen este divendres a les 8 del matí

Aemet confirma que este dijous serà l'últim dia de vent fort a la província de Castelló, on s'han registrat ratxes de fins a 110 km/h, i que els avisos acabaran el divendres a les 8 del matí.