Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia d’assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol després que una veïna presentara una denúncia per assetjament sexual davant la Policia Nacional.

Rescaten a tres banyistes atrapats pels corrents en els penya-segats de Peníscola

Tres hòmens que nadaven en la zona de penya-segats del castell de Peníscola han sigut rescatats després de quedar atrapats pels corrents. Van ser trets per terra i només presentaven arraps lleus.

L’alcalde d’Elx destituïx el pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx ha destituït de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després que una dona presentara una denúncia per assetjament sexual contra ell.

La Generalitat reclama al Govern comprar les parcel·les agrícoles afectades per la nova zona de domini hidràulic

La Generalitat exigix que el Ministeri per a la Transició Ecològica valore i adquirisca les parcel·les agrícoles afectades per una possible nova delimitació del domini públic hidràulic i complisca el seu compromís de reposar els terrenys danyats per la dana.

El Consell destina 1,9 milions a frenar la malaltia de Newcastle en granges avícoles

El Consell declara l'emergència sanitària i aprova actuacions per 1,9 milions d'euros per a previndre i controlar la malaltia de Newcastle en explotacions avícoles en un termini màxim de tres mesos.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a aplicar la jornada setmanal de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària i al compliment de les regles de gasto estatals i europees.

El Consell dona llum verda a tres grans contractes sanitaris per més de 1.100 milions

El Consell autoritza tres grans contractes sanitaris per 1.106,8 milions per a neteja de centres, compra de medicaments i analítiques clíniques en La Fe, a més d'adaptar la normativa d'establiments de productes sanitaris.

El Consell obri la negociació per a aplicar la jornada de 35 hores a partir de 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a implantar la jornada de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària. Sindicats com a CCOO i UGT reclamen concreció, homogeneïtat i més rapidesa en Sanitat.