Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Detingut per furtar les joies a una dona de 89 anys mentre estava ingressada a l’hospital

Un home de 39 anys ha sigut detingut per furtar diverses joies a una dona de 89 anys mentre estava ingressada a urgències del Hospital de la Marina Baixa, a la Vila Joiosa. La Guàrdia Civil ha recuperat quasi totes les peces venudes en establiments de compravenda d’or.

Morata renova al capdavant de Cambra València amb un nou ple orientat a la competitivitat empresarial

José Vicente Morata ha sigut reelegit per unanimitat president de Cambra València per al període 2026-2030, amb un nou Ple de 60 representants empresarials i un Comitè Executiu renovat orientat a reforçar la competitivitat de les empreses valencianes.

Jutgen un germà d’Antonio Anglés per un brutal segrest i agressió a València

Joaquín Martins, germà d’Antonio Anglés, s’asseu a la banqueta amb altres cinc hòmens acusats de segrestar i torturar un home en 2021. La Fiscalia demana per a ell 27 anys de presó.

Més de 78 milions en beques de menjador i transport escolar per al curs 2026-2027

Educació destina més de 78 milions d’euros a beques de menjador i ajudes individuals de transport escolar per al curs 2026-2027, amb especial atenció a zones rurals i famílies vulnerables.

Juny tanca amb 62 morts per calor a la Comunitat Valenciana, la pitjor xifra des de 2015

Les altes temperatures han provocat 62 morts per calor en juny a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència en la setmana del 22 al 28, i situen 2026 com el pitjor any des que hi ha registres del MoMo.

Requena, Ayora i Pego es disparen per damunt dels 38 graus l’1 de juliol

L’1 de juliol ha arrancat amb màximes de fins a 38,7 graus en punts d’interior i una sensació de calor elevada a València per la humitat.

Absòlts els rapers El Jincho i Osiris de l’acusació d’agressió sexual a una menor a Mislata

L’Audiència Provincial de València ha absolt els rapers El Jincho i Osiris, acusats d’agredir sexualment una menor després d’un concert a Mislata en 2023, en apreciar dubtes racionals sobre el relat de la víctima i els fets denunciats.

417 ajuntaments rebran quasi 8 milions per a prevenir incendis forestals en 2026

La Generalitat ha assignat 7,95 milions d’euros a 417 ajuntaments valencians per a actuacions de prevenció d’incendis i gestió forestal durant 2026, amb especial pes per als municipis de la província de València.