Balanç d’una gota freda devastadora amb rècords en el sud-est d’Espanya

Els efectes de les greus inundacions han estat catastròfics

Els efectes de les greus inundacions han sigut catastròfics | EFE

 

El sud-est de la península Ibèrica es va recuperant poc a poc dels greus danys provocats per l’extraordinària gota freda de la setmana passada que ha deixat rècords absoluts i un paisatge devastat que costarà molt recuperar, a més d’un tràgic balanç de sis morts. El territori valencià, Múrcia, l’est de Castella-la Manxa i d’Andalusia són, sense dubte, les zones més afectades per un temporal històric.

 

Encara amb el riu Segura amenaçant amb el trencament de murs de contenció entre Alacant i Múrcia dies després dels arruixons, molts municipis estan fent balanç dels danys amb l’ajuda de més de 100 perits i demanen al govern espanyol la declaració de zona catastròfica, ja que encara hi ha camps, carrers o carreteres baix de l’aigua, les proteccions dels rius han quedat afectades i més de 4.000 persones van haver de ser evacuades.

 

 

I és que costa tornar a la normalitat després d’uns arruixons torrencials que, en poques hores, van deixar la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a caure en un any sencer. Alguns valors es mouen entre els 400 i 600 l/m², una autèntica barbaritat, mentres que en ciutats com Almeria o Múrcia no havia plogut mai tant en un sol dia.

 

Les pitjors inundacions en més de 30 anys

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres a Alacant

Mapa de registres de pluja durant el temporal de la setmana passada: més de 400 litres en Alacant | @CRBALLESTEROS

 

Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), només el divendres van caure 99,3 l/m² en l’aeroport d’Almeria, la dada més elevada que es recorda en este observatori que va entrar en funcionament en l’any 1968. També en Múrcia, amb els seus 169 l/m², es va batre el rècord dels últims 35 anys.

 

Altres dades històriques són els vora 500 litres que es van acumular en 48 hores en Beniarrés (Alacant), 425,4 en Orihuela (Alacant) i els 339,2 litres en Ontinyent (València). Aemet destaca, a més, que en San Javier (Múrcia) van caure en 2 hores 144 litres, la mitat del que plou en un any en esta zona. Un altre registre extraordinari són els 260 litres del dijous en Orihuela, quan la seua mitjana anual és de 280. Els registres de pluja en Ontinyent del dijous superen la precipitació total de Madrid de 1954, 2005, 1938, 2017, 1983 i 2015.

 

El riu que més ha patit les conseqüències és el Clariano, a on l’aigua baixava amb tanta força que es va endur per davant un pont de 500 anys d’antiguitat, va desbordar el Segura en molts punts però principalment al seu pas per Orihuela i en poblacions de Múrcia i ha inundat municipis sencers. Tot i les pèrdues materials, la notícia més trista és la mort de sis persones en Alacant (2), Albacete, Granada i Almeria, la desaparició d’un home holandés en Alacant i el rescat de desenes de persones atrapades en l’aigua.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imprudències i especulació urbanística: era evitable la tragèdia?

Experts en climatologia de l’Aemet en el territori valencià han fet balanç de les pluges i asseguren que, en la zona del Baix Segura, en Alacant, probablement estem parlant dels arruixons més catastròfics dels últims 140 anys i es creu que la violència del temporal pot ser causat pel canvi climàtic, mentres que la imprudència humana i l’especulació urbanística haurien fet la resta.

 

Segons declaracions de Jorge Olcina, catedràtic de Geografia, i Antonio Prieto, geògraf expert en ordenació del territori, al diari ‘Ara’, des de l’última gran inundació del Segura en l’any 1987, la superfície urbanitzada no ha parat d’augmentar. La construcció massificada i sense límits de tota la zona litoral valenciana pot ser un dels factors que ha contribuït a que tanta gent haja patit les conseqüències dels arruixons.

 

Les greus inundacions es deuen en gran part que el litoral alacantí està edificat en zones inundables

Les greus inundacions es deuen en gran part a què el litoral alacantí està edificat en zones inundables | EFE

 

L’especulació urbanística ha portat a construir barris en zones d’alt risc d’inundació. A més, Olcina explica que, «en l’àmbit local, no existix la cartografia de risc, no hi ha tècnics especialitzats en la gestió del risc i cal un control més dur dels processos urbanístics». Segons els experts, les mesures preses per a contindre l’aigua en algunes zones urbanes fan que, quan s’evacua, baixa amb més energia i la seua capacitat destructiva és més gran.

 

En este sentit, els experts asseguren que si es respectaren els esculls naturals per a frenar i canalitzar l’aigua, com la vegetació en els rius o els forats dels llits dels rius, el grau de destrucció de les pluges seria menor. Per tant, la mà de l’home en el territori, la urbanització desmesurada i el canvi climàtic són una mescla explosiva davant d’uns arruixons torrencials tan extraordinaris com estos.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Oltra i Rufián reclamen unitat de l’esquerra a València: ‘És negligent no unir-nos’

Mónica Oltra i Gabriel Rufián han defensat a València que les forces d’esquerra han de ‘ser intel·ligents’ i superar les sigles per a unir-se, perquè ‘és negligent no unir-nos’. L’acte Espai de Trobada ha reunit centenars de persones al Parc de Capçalera.

El PP desvincula el cas González-Amador del Govern de la Comunitat de Madrid

Miguel Tellado ha defensat que la investigació sobre Alberto González-Amador és una qüestió privada i no implica cap administració, i ha aprofitat per atacar Pedro Sánchez i els casos de corrupció que afecten el Govern central.

La vaga de metges deixa més de 404.000 actes mèdics suspesos a la Comunitat Valenciana

Les jornades de vaga de metges i facultatius des de desembre han provocat la suspensió de més de 4.000 operacions i unes 340.000 consultes i proves a Hospitalària i Primària. CESM CV fa una pausa en estiu però adverteix que reprendrà les mobilitzacions en tardor si no hi ha acords ferms.

Dos menors armats irrompen en l’institut de Foios i ferixen una alumna de 13 anys

Dos menors de la localitat veïna d’Albalat dels Sorells han accedit armats a l’institut de Foios amb un matxet i un bat de beisbol i han ferit lleument una alumna de 13 anys. Un dels menors ha quedat detingut i l’altre, inimputable en tindre menys de 14 anys, ha sigut entregat als seus pares.

Educació i sindicats docents es tornaran a reunir el 23 de juny per la bretxa salarial

Educació i els sindicats de docents es veuran el 23 de juny en una nova mesa sectorial per a negociar la proposta sobre bretxa salarial, un dels punts més conflictius del mes de vaga indefinida.

A disposició judicial per agressió sexual l’home amb un cadàver dins la nevera a Castelló

L’home detingut després de trobar-se el cadàver d’un home dins d’una nevera en un pis de Castelló ha passat a disposició del jutjat de Violència sobre la Dona 2, arran de la denúncia per agressió sexual presentada per la seua assistenta.

La primera mascletà del concurs de Fogueres a Alacant queda fora per no arribar al temps mínim

La mascletà de Pirotecnia Crespo, dAlzira, que ha obert el concurs oficial de Fogueres a Alacant, ha sigut descalificada per quedar-se per davall dels 5 minuts exigits.

Milers de persones ompliran València en l’Orgull LGTBIAQ+ per defensar drets davant PP i Vox

Lambda ha convocat per a este dissabte la manifestació de l’Orgull LGTBIAQ+ 2026 al centre de València, amb el lema ‘Pels teus drets, ACTUA!’, per defensar drets que consideren amenaçats per PP i Vox i denunciar problemes de seguretat i accessibilitat en el recorregut.