Planten 300 arbres en un estadi de futbol d’Àustria en defensa del medi ambient

Comunitat Valenciana
3 minutde lectura
Per València Diari
Imatge de l'estadi amb els 300 arbres plantats

Imatge de l’estadi amb els 300 arbres plantats | Twitter

 

Imatge increïble la que ens arriba des d’Àustria, a on un estadi de futbol s’ha convertit en un enorme bosc de 300 arbres de fins a 14 metres d’altura amb l’objectiu de reivindicar la naturalesa i defensar el medi ambient en un context de gran contaminació per part de l’home. Una barreja d’art i ecologia que es pot vore a la ciutat austríaca Klagenfurt en el Wörthersee Stadion, l’estadi amb capacitat per a 30.000 persones, que ha acollit esta faraònica obra d’art mai vista fins ara.

 

Amb el nom de ‘For Forest’, l’artista suís Klaus Littmann ha creat esta espectacular obra artística, la més gran feta mai en Àustria, basada en el curiós dibuix que l’artista austríac Max Peintner va crear l’any 1971 que, baix el nom de ‘La inquietant força d’atracció de la Natura’, mostra una gris metròpolis d’acer i pedra amb un estadi a on el públic, des de les grades, observa un bosc, com si es tractara d’un zoo. Estes són algunes de les impressionants imàtgens: 

 

 

Esta impressionant obra va ser presentada este dijous als mitjans de comunicació, però no serà fins a este diumenge, 8 de setembre, quan els visitants podran entrar de forma gratuïta a l’estadi de Klagenfurt per a observar-la fins al 27 d’octubre.

 

30 anys ideant com fer l’obra

Littmann ha sigut l’encarregat de fer realitat el dibuix de Peintner transportant els arbres fins al camp de futbol d’este estadi, un dels més moderns del país. En concret, el bosc que es pot trobar en la gespa del camp compta amb bedolls salzes, carpes, àlbers i aurons, entre altras espècies. «El contrast del metall, l’acer, el cristall i el bosc no podria ser millor», afirma el seu creador, que portava 30 anys ideant com podia fer realitat el dibuix.

 

I és que aquella idea sorgida fa prop de mig segle volia representar l’últim reducte de la naturalesa al món contemplada com un circ, idea que pren encara més sentit en l’actualitat amb la greu crisi climàtica i mediambiental que vivim. Segons el seu autor, l’estadi es pot interpretar com un mur de protecció de la natura.

 

Els arbres es poden contemplar només des de les grades

Els arbres es poden contemplar només des de les grades | Twitter

 

Peintner, present en l’estadi

Peintner també va estar present en la presentació de l’obra d’art, que tan sols pot ser visitada des de les grades, a on es poden tindre diferents impressions. A més, el fet que les fulles dels arbres vagen canviant per les condicions meteorològiques cada volta més desfavorables, asseguren que cada visita siga una nova experiència.

 

Una volta finalitze el període de visites del públic, el 27 d’octubre, els arbres seran replantats als afores de l’estadi com una «escultura viva» i es tornarà a posar la gespa de l’estadi a on juga un equip de la segona divisió austríaca. L’ajuntament no ha destinat ni un euro públic en esta obra d’art.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Esports

La inscripció de Buenavida amb les Lynx és una treta administrativa i jugarà la WNBA en 2027

0
La inscripció d’Elena Buenavida com a jugadora actual de Minnesota Lynx respon a una treta administrativa i no implica que jugue la WNBA en 2026, ja que el pla és que s’incorpore a la franquícia en 2027 i continue mentrestant al Valencia Basket.
Successos

250.000 euros en ajuda urgent de la Generalitat per a les víctimes del terratrémol de Colòmbia

1
La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància ha destinat 250.000 euros a ajuda humanitària urgent a Colòmbia després del terratrémol del 10 d’agost, amb especial atenció a la infància i a la cobertura de necessitats bàsiques. La Generalitat també ha impulsat un catàleg d’organitzacions fiables per a canalitzar les donacions de manera segura.
Oratge

Alerta taronja per calor extrema en onze comarques valencianes

1
Sanitat ha activat per a este dijous el nivell de risc taronja per calor en municipis d’onze comarques de València i Castelló, mentres Emergències manté el risc extrem d’incendis a l’interior.
Successos

Vint atesos pel dispositiu de l’eclipsi a la Comunitat Valenciana i dotze trasllats a hospitals

1
El dispositiu especial per l’eclipsi solar a la Comunitat Valenciana ha atés 20 persones per incidències lleus, dotze de les quals han sigut traslladades a hospitals i centres de salut. La jornada s’ha desenvolupat amb normalitat gràcies a la coordinació d’emergències i al comportament de la ciutadania.
Oratge

Aemet activa més avisos per tempestes i calor extrema a l’interior de València

1
Aemet ha ampliat per a esta vesprada l’avís groc per pluges intenses, tempestes amb granís i ratxes molt fortes de vent a l’interior nord de València, on també s’esperen fins a 38 graus. Les alertes s’estén al sud de València i a l’interior de Castelló, i continuaran demà divendres.
Esports

L’estrena d’Iñigo Pérez amb el Villarreal arriba després de dos inicis de Lliga guanyadors

1
Iñigo Pérez debuta en Lliga amb el Villarreal a El Sardinero després d’haver guanyat els seus dos anteriors inicis de campionat, tots dos fora de casa amb el Rayo Vallecano.
Successos

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa hàbitats protegits a la Serra d’Espadà

1
L’incendi declarat en juliol a la Vall d’Uixó ha cremat més de 9.500 hectàrees i ha afectat greument espais Red Natura 2000 i el Parc Natural de la Serra d’Espadà, segons SEO/BirdLife. L’entitat alerta del risc d’erosió, de la pèrdua d’hàbitats per a aus rapinyaires i forestals i reclama una recuperació basada en criteris científics.
Ciència i tecnologia

Un estudi de la UPV desvela quan va començar a cremar la ‘Porta de l’Infern’ de Darvaza

1
Un equip del grup LARS-IIAMA de la UPV ha reconstruit per primera vegada la història del cràter de gas de Darvaza, a Turkmenistan, i ha quantificat que ha emés més de 900.000 tones de metà en cinc dècades. El treball situa l’inici del foc entre setembre de 1987 i febrer de 1988 i destaca este punt com una de les fonts persistents de metà més importants detectades des de satèl·lit.