Un equip internacional d'investigadors de diferents universitats europees han presentat l'època en què definitivament van morir els últims exemplars de mamut. Abans es creia que l'espècie s'havia extingit en Alaska fa uns 5.600 anys, i les noves restes trobades en una recòndita illa de l'Àrtic certificarien que este animal hauria sobreviscut quasi 2.000 anys més.
L’estudi publicat en ‘Quaternary Science Reviews’ senyala l'illa de Wrangel, al nord de Sibèria, com el lloc on els mamuts van viure fins fa només 4.000 anys, en una època contemporània al màxim esplendor dels faraons egipcis. Tot i això, una sèrie d’episodis climàtics extrems i la pressió de l'home prehistòric haurien aniquilat ràpidament estos antics gegants.
Fins fa 15.000 anys vivien en molts llocs de l'hemisferi nord, fins i tot en Espanya, però aleshores un canvi climàtic els va fer emigrar i van quedar reduïts durant 7.000 anys en illes al nord de Sibèria i Alaska, aïllats del continent per l'augment del nivell del mar.
A partir de l'anàlisi de diferents elements que hi ha en les restes dels mamuts trobats, els investigadors han publicat que les condicions ambientals en esta zona eren òptimes per a la vida d'esta espècie fins fa menys temps del que es creia. Fa només 5.000 anys va passar alguna cosa que va canviar l'hàbitat i la dieta dels mamuts i els va condemnar a extingir-se.
A diferència dels seus companys continentals, que van desaparéixer fa un poc més de 10.000 anys, en esta zona van aguantar 7.000 anys més, amb algunes característiques diferents dels predecessors. Eren més lleugers, perquè amb temperatures més suaus no necessitaven reserves de greix tan importants.
Els experts van descobrir minerals com el sofre i l’estronci a les seues dents, el que indica que el seu final podria ser provocat per un canvi de la qualitat de l'aigua potable.
Els investigadors sospiten que van morir a causa d'un ràpid canvi. Un episodi extrem de pluja gèlida podria haver cobert el terra en una grossa capa de gel, evitant que els animals trobaren prou menjar.
«És fàcil imaginar que la població, potser ja dèbil pel deteriorament genètic i els problemes de qualitat de l'aigua potable, s’haurien rendit després d'un event climàtic extrem», diu el professor Hervé Bocherens, del Centre Senckenberg per l'Evolució Humana i el Paleoambient de la Universitat de Tübingen, coautor de l'estudi.
Un altre possible factor podria haver sigut l'expansió dels humans. La primera prova arqueològica de la seua existencia a l'illa Wrangel data d'uns pocs centenars d'anys després de l'os de mamut més recent. Encara que és poc probable que els humans van caçar mamuts en esta illa, no es pot descartar l’influència humana en l'extinció.
Els resultats de l'estudi ens ensenyen que les xicotetes poblacions aïllades de grans mamífers estan especialment en risc d'extinció a causa dels fenòmens ambientals extrems i la presència humana, de manera que són les que més cal protegir.
Una tortuga marina pon 100 ous esta matinada en la platja de Castelló
Així combaten el fred els animals de Bioparc: amb caldos calents, brasers o radiadors
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!