10.8 C
València
Dijous, 11 desembre, 2025

Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

El Congrés suspén a Ábalos de drets i deures com a diputat després de l’acte ferm del Suprem

La Mesa del Congrés ha acordat la suspensió de José Luis Ábalos després que el Tribunal Suprem haja confirmat el seu processament. La mesura aplica l'article 21.2 del Reglament i implica la pèrdua de prerrogatives i percepcions econòmiques.

L’Ajuntament d’Alacant ha aprovat l’ajuda de 300 euros per cada fill nascut en 2025

Alacant ha aprovat la resolució provisional de les ajudes per naixement de 2025: 300 euros per fill i 100.000 euros de dotació. 332 famílies ja assignades i la resta es pagarà amb càrrec a 2026 si complix les bases.

Camps demana a Pérez Llorca la data del congrés regional del PPCV

El expresident ha demanat al secretari general del PPCV que concrete el calendari del congrés regional i explique per què no s'ha convocat. També reclama garanties perquè els aspirants puguen dirigir-se a la militància.

L’acusació readmesa en la causa de la DANA demana anul·lar la instrucció des de setembre

L'Audiència de València va estimar el recurs i va readmetre a l'acusació particular. Després d'això, ha demanat anul·lar l'actuat entre el 4 de setembre i el 10 de desembre o repetir les diligències.

El PSPV demana el nom del funcionari que suposadament va esborrar missatges del mòbil de Conca

El PSPV-PSOE ha anunciat que sol·licitarà identificar al funcionari que va fer el canvi de mòbil de José Manuel Cuenca, després del qual es van perdre mesos de missatges. Reclama també l'acte administratiu i el llistat de crides per a aclarir decisions durant la DANA.

Lorenzo Silva, Premi Alacant Noir 2025 per la seua trajectòria en la ficció policial

Lorenzo Silva rebrà el Premi Alacant Noir 2025 en reconeixement a la seua trajectòria en la ficció policial. El lliurament està previst el 18 de desembre a casa Mediterrani.

Ha mort un conductor de 24 anys després de ser atropellat en eixir del seu cotxe en l’AP-7 a Dénia

Un jove de 24 anys ha mort en ser atropellat després de baixar-se del seu cotxe en l'AP-7 a l'altura de Dénia. El succés, en el km 602 sentit València, ha provocat retencions.

Terra Nullius inaugura Fragments amb una mirada crítica a les infraestructures energètiques

Terra Nullius, d'Andreu Esteban, obri la quinta edició de Fragments amb una anàlisi visual sobre com el desplegament energètic reconfigura el paisatge valencià. La mostra s'inaugura l'11 de desembre i podrà visitar-se fins al 8 de febrer a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset.