Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.