Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
“Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

Tres dones majors ferides en un atropellament a Torreblanca per un cotxe en sentit contrari

Tres dones d’avançada edat han resultat ferides a Torreblanca després de ser atropellades quan estaven assegudes a la vorera. El conductor circulava en sentit contrari i es va negar a fer-se la prova d’alcoholèmia.

Les penyes de Bous al Carrer porten al TSJCV el nou reglament de festejos taurins

La Federació de Penyes de Bous al Carrer ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del TSJCV contra el nou reglament autonòmic de festejos taurins, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2027, sobretot per la major intervenció dels ajuntaments i el cost de les inspeccions tècniques.

Estabilitat i cels clars demà divendres, amb calor forta en punts del Mediterrani

L’anticicló mantindrà demà divendres un oratge estable, sense pluges i amb cels en general rasos. A la Comunitat Valenciana les temperatures es mantindran, amb lleuger repunt de les màximes a l’interior de València.

La Universitat de València marca noves regles per a usar la IA de manera responsable

La Universitat de València ha aprovat unes noves directrius per a l’ús responsable de la intel·ligència artificial i ha iniciat un pla estratègic amb infraestructures pròpies, convenis amb proveïdors i formació per a tota la comunitat universitària.

El còctel ‘Puig d’Amaltea’ triomfa com a còctel de l’any a Benidorm

El còctel 'Puig d'Amaltea', que combina ron, vermut a l'oli d'oliva, formatge de cabra i mel cítrica, ha sigut distingit com el millor còctel de 2026 en un concurs organitzat per l'associació de bars, restaurants i cafeteries de Benidorm.

Pérez Llorca defensarà en Les Corts la ‘normalitat’ i la reconstrucció després de la dana

Juanfran Pérez Llorca defensarà dilluns en Les Corts les polítiques del Consell per recuperar la normalitat del debat públic, l’estabilitat institucional i l’eficàcia de la reconstrucció després de la dana. El debat de política general servirà també per repassar la gestió d’esta legislatura i avançar els principals reptes i mesures de futur per a la Comunitat Valenciana.

La fàbrica de Ford Almussafes es consolida com a pol mundial d’innovació amb quatre premis en tres anys

La planta de Ford Almussafes ha encadenat quatre Henry Ford Technology Award entre 2023 i 2025 gràcies a projectes d’intel·ligència artificial aplicats a qualitat, pintura, ferramentes i producció.

L’Alzheimer ja es pot detectar prompte, però l’accés no és igual per a tots

La neurobiòloga Mara Dierssen alerta a Alfara del Patriarca que el diagnòstic precoç de l’Alzheimer ja és possible, però el Sistema Nacional de Salut encara no el garantix de manera homogènia i equitativa. També reclama abordar els dilemes legals i ètics que genera esta malaltia devastadora i creixent.