Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.

Identificat un menor per agredir amb un bat de beisbol a una dona a Torrent

La Policia Nacional investiga l'agressió amb un bat de beisbol a una dona de 52 anys en el portal del seu edifici a Torrent i ha identificat a un menor de 17 anys com a presumpte autor.

Dos detinguts a Albatera després d’un control amb metamfetamina i haixix

Dos persones són detingudes a Albatera després de trobar-se metamfetamina, haixix, pastilles i diners en efectiu en un control de trànsit conjunt de Guàrdia Civil i Policia Local.

Detinguda a Alacant per injectar àcid hialurònic a una menor sense titulació ni permís patern

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a una dona de 40 anys per presumpte intrusisme laboral i lesions després d'injectar àcid hialurònic en els llavis d'una menor sense titulació mèdica ni consentiment dels seus progenitors.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València culminen hui amb la mascletà i la Cremà de prop de 760 monuments, en una edició marcada per l'auge turístic i els reptes de gestió per a pròxims anys.