Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

Ejemplo de shortcode con estilo
Segons The Guardian, un innovador procediment que impedeix el desenvolupament de malalties hereditàries incurables, ha permés el naixement del primer bebé ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
“Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

El torró de Xixona reivindica nous usos a Brussel·les

Una delegació de Xixona ha portat al Parlamento Europeo receptes amb torró i xocolate per a mostrar que poden anar més enllà del postre nadalenc. També ha demanat suport per a declarar el 7 de novembre dia mundial del torró.

Avaria a Metrovalencia: retards en quatre línies

Una avaria elèctrica ha causat retards en quatre línies de Metrovalencia, al centre de València. La incidència ja s’ha reparat, però encara hi ha demores.

El president d’Adif presenta la dimissió després de reunir-se amb Carlos Cuerpo en plena crisi ferroviària

L’eixida de Luis Pedro Marco de la Peña arriba un dia després de la dimissió d’Óscar Puente i amb la investigació de l’accident d’Urda oberta

Fallas 2027: horaris per als petards i zones lliures a València

Les normes per a les Fallas 2027 a València limitaran els petards de nit, establiran espais sense pirotècnia i prohibiran les parades de mojitos.

Alacant anuncia els Reis Mags i les Carteres Reials de 2027

Nacho Lloret, César Quintanilla i Javier Portillo representaran els Reis Mags en la cavalcada d’Alacant del 5 de gener de 2027. També s’han anunciat les tres Carteres Reials.

Alacant i Castelló, en avís groc per pluges intenses

L’avís groc afecta el litoral sud d’Alacant i el litoral nord de Castelló entre dimecres 4 i dijous 5 de novembre. Les pluges poden deixar fins a 30 litres per metre quadrat en una hora.

Xixona busca suport europeu per a protegir el torró

Xixona ha demanat suport europeu per a promocionar i protegir el torró. La reunió també ha abordat les dificultats dels xicotets productors i la falta d’ajudes per a la Fira de Nadal de 2026.

Xest recupera infraestructures amb més de 200 milions després de la dana

El Govern ha destinat més de 200 milions a reconstruir Xest després de la dana de 2024. La inversió també acompanya un projecte de vivenda protegida.