Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

Ejemplo de shortcode con estilo
Segons The Guardian, un innovador procediment que impedeix el desenvolupament de malalties hereditàries incurables, ha permés el naixement del primer bebé ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
“Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

Elena Albalat deixa la Conselleria després de ser candidata del PP

El DOGV ha publicat el cessament, a petició pròpia, d’Elena Albalat com a consellera de Servicis Socials, Família i Infància. La decisió arriba després de la seua candidatura al Congrés per Castelló.

Alaquàs recorda les víctimes de la dana i els dos desapareguts

La societat valenciana ha homenatjat les víctimes de la dana del 29 d’octubre de 2024 en un acte a Alaquàs. Dos persones continuen desaparegudes.

El Elche sale del descenso y Lemar pide mantener la mentalidad

El Elche ha salido de los puestos de descenso tras ganar al Rayo Vallecano en Vallecas. Thomas Lemar reclama continuidad y destaca la defensa del equipo.

El descarrilament d’un tramvia interromp la Línia 4 a València

Un tramvia ha descarrilat este diumenge abans de les 10 hores i ha interromput la Línia 4 entre Pont de Fusta i Empalme. No hi ha ferits i els tècnics treballen per a restablir el servici.

Natzaret tindrà un tanc de tempestes de més de 3.000 m³

El futur depòsit de Natzaret tindrà una capacitat superior a 3.000 metres cúbics i costarà 12 milions d’euros. Retindrà temporalment l’aigua més contaminada quan ploga i la conduirà a la depuradora de Pinedo.

Laura Luengo bat el rècord d’Espanya de mig marató a València

Laura Luengo ha batut a València el rècord d’Espanya de mig marató amb 1h08:28, dos segons menys que l’anterior marca. L’atleta ha qualificat el resultat d’increïble després d’un any complicat.

Torrent reclama más obras preventivas dos años después de la dana

Amparo Folgado alerta de las actuacions pendents al barranc de l’Horteta i reclama més agilitat en les obres de reconstrucció després de la dana de 2024.

Laura Luengo recupera el rècord d’Espanya al mig marató de València

Sheila Chepkirui ha guanyat el mig marató de València amb 1h03:51. Laura Luengo ha sigut vintena i ha batut el rècord estatal amb 1h08:28.