Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

‘Libre’, la comèdia romàntica que acosta l’univers de Nino Bravo a una nova generació

‘Libre’ és una comèdia romàntica de superació i tendresa que ret homenatge a Nino Bravo a través d’un jove perdut, la música i una història contemporània rodada a Alfafar, València, Madrid i Màlaga. El film, dirigit per David Serrano i amb Alberto San Juan com a ‘àngel de la guarda’, s’estrenarà en 2027.

Mor als 63 anys l’actor valencià i exagent local Paco Sarro

L’actor valencià Paco Sarro, conegut pel paper de Ferri en la sèrie 'L'Alqueria Blanca' i exagent de la Policia Local de València, ha mort als 63 anys.

Noves jornades de parada a Ford Almussafes en setembre i octubre

La comissio de seguiment de l ERTE-RED a Ford Almussafes ha fixat noves jornades de parada de la produccio en les plantes de motors i vehicles durant setembre i octubre. Sindicats i empresa tornaran a reunir-se per a negociar dimarts a la vesprada.

STEPV convoca per al 12 de setembre la primera manifestació educativa del curs 2026-27

El sindicat STEPV ha convocat per al dissabte 12 de setembre la primera manifestació educativa del curs 2026-27, amb marxes a Alacant, València i Castelló de la Plana com a continuïtat de les mobilitzacions del curs passat.

Presó per a un home que va maltractar i va tancar amb clau la seua nòvia menor a Manises

La Audiencia Provincial de Valencia ha imposat un any i nou mesos de presó a un home de 29 anys per maltractar, amenaçar i tancar amb clau la seua parella, una menor de 15 anys que vivia en un centre de menors. La jove, que va poder escapar una setmana després, pateix ara un síndrome ansioso depressiu i rep tractament psicològic i farmacològic.

Compromís exigeix saber quan es va avisar la Generalitat del risc de robatoris en museus

Àgueda Micó ha registrat al Congrés diverses preguntes per aclarir quan va rebre el Govern l alerta d Europol sobre robatoris en museus i quan la va traslladar a la Generalitat, arran del robatori del Tresor de Villena.

A presó un home per onze robatoris amb força a vaixells de la Marina de València

La Policia Nacional ha detingut un home de 31 anys acusat d’onze robatoris amb força en iats i velers de la Marina de València, alguns ocupats mentre els propietaris dormien. El jutge ha decretat el seu ingrés a la presó preventiva.

Morant reclama un Botànic 3 en un curs polític que veu decisiu per a la Comunitat Valenciana

Diana Morant ha obert el nou curs polític reclamant una aliança PSPV-Compromís per a un Botànic 3 i anunciant que estudiaran recórrer al Constitucional la nova inspecció educativa. També ha carregat contra el Consell per les seues polítiques en sanitat, educació, emergències i vivenda.