Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Espanyol i Llevant marxen al descans amb empat sense gols a Cornellà

Espanyol i Llevant tanquen la primera part amb 0-0 en el RCDE Stadium després d'un tram inicial intens dels porters i un lleuger domini blanc-i-blau.

La nova planta d’Edwards Lifesciences a Moncada estarà operativa en 2027 i arribarà a 1.200 ocupacions en 2030

La futura planta d'Edwards Lifesciences a Moncada, especialitzada en vàlvules cardíaques, estarà operativa en 2027 i preveu aconseguir els 1.200 treballadors en 2030, amb un procés de selecció ja en marxa.

Múrcia i Comunitat Valenciana reclamen un pacte nacional de l’aigua i rebutgen el nacionalisme hídric

Els presidents de Múrcia i la Comunitat Valenciana reclamen un pacte nacional de l'aigua, defenen el transvasament Tajo-Segura i rebutgen el nacionalisme hídric com a resposta a l'escassetat.

Els bombers intervenen en un incendi en un descampat al costat de la A-3 a Mislata

Un incendi en una campa abandonada al costat de l'autovia A-3, a l'altura de Mislata, ha obligat a mobilitzar diverses dotacions de bombers després de nombroses anomenades al 112.

Els Gai Games València superen els 9.000 participants de 76 països per a 2026

Els Gai Games València 2026 esperen més de 9.000 esportistes i participants LGTBI de 76 països i aspiren a aconseguir els 9.500 inscrits, amb 39 disciplines i àmplia oferta cultural.

Dos accidents provoquen onze quilòmetres de retencions en la CV-35 i l’A-35 a València

Dos accidents de trànsit en la CV-35, a l'altura de l'Eliana, i en l'A-35, entre Vallada i Moixent, provoquen onze quilòmetres de retencions en sentit Ademuz i València.

Els hotels d’Alacant freguen el ple en el Pont de Maig amb un 87% d’ocupació prevista

La patronal hotelera d'Alacant preveu una ocupació mitjana del 87,03% a la província per al Pont de Maig, amb la capital per damunt del 95% i la Platja de Sant Joan en ple tècnic.

Detingut a València per apunyalar a un conegut que va haver de fer-se un torniquet

La Policia Local de València deté a un home acusat d'apunyalar a la cama a un conegut en l'avinguda Blasco Ibáñez. La víctima, de 25 anys, es va fer un torniquet amb una samarreta abans de ser traslladada a l'hospital.