Isabel Olmos, subdirectora de Levante-EMV, en l’edició del 29 de gener, es fa ressò, en un article molt substanciós i incisiu, de la decisió de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, de suprimir la plaça de Filologia Valenciana, tècnic/a de valencià i de promoció lingüística, i retirar l’Agència de Promoció del Valencià (AVIVA) es titula “La última persona que sabía hablar valenciano”, que comença amb una ficció:
“Conten els llibres que una vegada, fa molts anys i en el mateix lloc que ara habitem, es va parlar un idioma denominat valencià. El parlava la gent d’ací, els seus iaios, besiaios i també algunes persones sensibles vingudes d’altres terres i que s’havien animat a aprendre’l, com a símbol de respecte a la terra que els havia acollit. Diuen també que esta llengua servia per a coses tan senzilles i al mateix temps tan complexes com dir a algú que el volies, comprar el pa, cantar cançons, fer sumes i viatjar per països llunyans amb precioses històries imaginàries plasmades en llibres”.
I continua dient: “¿En quin moment pot algú pensar a restar abundància i a suprimir alguna cosa quan ja d’origen, regalat, tens més cultura, més riquesa, més possibilitats? ¿En quin moment pot algú pensar a restar abundància i a suprimir alguna cosa quan mantenint-ho i/o fomentant-ho mostres més respecte a la terra a on vius, d’on eres o a la qual has arribat?”.
L’Ajuntament d’Alacant, a proposta del seu alcalde, ja va plantejar fa un quants mesos retirar la capital alacantina de la relació de municipis de predomini lingüístic valencià, proposta finalment retirada.
Què li passa a Alacant, o millor dit, a la majoria del govern municipal de la ciutat de les Fogueres? Per història, “el valencià, com altres símbols, forma part d’una identitat col·lectiva com a poble que no és capritxosa, sinó que forma part de segles d’experiències, vivències i llaços compartits. I sí, també la llengua”, diu la subdirectora de Levante-EMV.
Esperem que, igual que va fer marxa arrere en la petició de no ser qualificada zona de predomini valencià, ara, i pels mateixos motius d’eixa rectificació, l’alcalde i la majoria de la corporació municipal alacantina també rectifiquen i que es cobrisca eixa plaça com toca i es mantinga l’Agència AVIVA.
Eixe lloc de treball de promoció del valencià el va crear el mateix ajuntament fa molts anys. I l’AVIVA, el servici de foment d’esta llengua, es va constituir quan la consellera de Cultura i Educació era l’actual alcaldessa de València, María José Català. Ja voldríem que les funcions pròpies d’eixa plaça un dia ja no feren falta, perquè els funcionaris d’eixe ajuntament i de tots dominaren la nostra llengua, la pròpia dels valencians. Però això, ara per ara, no està prop, i eixe lloc de treball i eixa agència fan un gran paper a efectes de l’ús i protecció del valencià, com prescriuen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de la CV.
Tenim una realitat sociolingüística de llengua minoritzada que va perdent percentatges de persones usuàries, producte de la seua marginació històrica i legal i no ser idioma d’estat, a banda d’una normativa en gran part artificiosa i estranya a la parla, en molts casos. I com qualsevol situació de discriminació, necessita protecció, com indiquen tant la Carta Magna com el nostre Estatut. Suprimir llocs de treball de promoció d’esta llengua és justament el contrari: és contribuir a la desaparició del primer senyal d’identitat valencià.
Per a no afeblir la protecció a este idioma, també espanyol, cal tornar a acordar un nou pacte lingüístic transversal, com se n’han fet altres, com l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i com la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El clima polític de gran polarització que tenim no facilita massa els possibles acords, però esta legislatura pot ser molt danyosa per al valencià, per l’actitud militant de l’extrema dreta contra la llengua dels valencians. I fa falta eixe acord de la dreta i l’esquerra, com els anomenats unes línies més amunt. Contràriament, la baixada de l’ús social d’esta llengua s’accelerà. Un pacte que continga, com anem dient en esta columneta i en altres mitjans i fòrums, propostes de canvis constitucionals o d’alt rang legal que situen el valencià i ‘les altres llengües espanyoles’, que diu la Constitució, com a llengües de l’Administració espanyola en el grau corresponent, que evite l’actual bandejament. L’anunciada Llei de Plurilingüisme pot ser un bon mitjà per a eixos objectius. I que es propose un model lingüístic assimilable i identificable per la immensa majoria de les i dels valencianoparlants i valencianoaprenents. I repetim, el valencià és de tots o no serà de ningú.



