El registre horari obligatori entra en vigor este diumenge per a totes les empreses i els sindicats confien que ajudarà a fer «aflorar l’economia submergida» d’hores extra i allargaments de jornada laboral que es fan «sense remunerar i sense compensar». «Hi ha moltes empreses temoroses per això», assegura a Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de l’UGT.
Des de la patronal han demanat una «moratòria» per al registre i admeten «inquietud» entre els empresaris, especialment de les xicotetes i mitjanes empreses. «Els empresaris ho viuen, per les consultes que he tingut, com un problema, però també com una oportunitat per a anar ordenant casa», explica Tino Pérez, assessor de l’empresa Timenet, que ha creat una aplicació per al registre horari i que, en les últimes setmanes, admet un augment de la demanda.
En vigor a partir de diumenge
A partir de diumenge, i segons un decret del govern espanyol, les empreses han de registrar «de manera veraç i eficaç» les entrades i eixides dels treballadors de l’empresa i sumar el temps efectiu de treball, explica Pérez. Han de mantindre els registres durant quatre anys i, en cas d’incompliment, es poden imposar sancions de fins a 6.000 euros.
Per a Gilgado, d’UGT, el registre és «l’única manera» de garantir que els treballadors són remunerats per les hores que treballen davant del que consideren un augment preocupant de les hores extra submergides. «Del total d’extres que es fan en Espanya, prop del 50% no es paguen, ni es remuneren ni es donen descansos», lamenta. De fet, segons els sindicats, amb les hores extra i allargaments de jornada, es podrien crear 16.000 llocs de treball.
Però les empreses i la patronal consideren que el decret és poc clar i que hi ha poca «certesa jurídica» sobre el que han de fer. «És especialment complex en el sector del ‘retail’, on els centres de treball estan dispersos», assegura Joan Carles Calbet, president de Retail.cat. Des d’esta organització, demanen «flexibilitat» per a garantir l’eficiència de les empreses.
«Hem de garantir els drets dels treballadors amb mentalitat del segle XXI», afirma, que creu que davant de la tendència del teletreball i la flexibilització de la jornada, els registres també s’han d’adaptar. «És de veres que el decret s’ha quedat curt i és un poc ambigu en alguns casos; per exemple, no determina com s’ha de fer el registre o quins són els mitjans idonis per a fer-lo», admet Gilgado des de la UGT.
Noves formes de fitxar
En eixe sentit, sindicats i empresaris coincidixen en què no és igual treballar per a una indústria on tot el món està dins del mateix recinte, o el cas dels comerciants o de determinats sectors on els treballadors es mouen. «Ací no servix la targeta de fitxar, s’han de buscar altres fórmules, com una aplicació mòbil… N’hi ha moltes, en l’era de la tecnologia», diu Gilgado.
El gerent de Micrològic, empresa propietària de Timenet, una companyia especialitzada en el registre d’hores, explica que el model «té molts avantatges». «No hem d’instal·lar res, tampoc en els dispositius, i permet mobilitat, els treballadors fora de l’empresa ho poden marcar», explica Toni Valle, afirmant que només necessiten «connexió a Internet».
La idea els va sorgir fa uns deu anys, quan van crear una aplicació per a ells, i després alguns clients els van demanar que els la instal·laren en l’ordinador. A poc a poc, van vore els beneficis del sistema i van decidir posar l’aplicació en el ‘núvol’. Ara, tenen clients de tot de l’Estat. «Amb el canvi que hi ha hagut hi ha molta demanda, perquè és una aplicació molt econòmica, que no requerix infraestructura, és molt fàcil i intuïtiva», exposa Valle.
Des dels sindicats, i arran de les crítiques d’algunes patronals o empreses per la imposició del registre, destaquen que es tracta de buscar «la millor fórmula per complir amb la normativa i amb els drets dels treballadors sense un gran cost per a l’empresa». De fet, segons Gilgado, la preocupació patronal no és «el cost del sistema del registre sinó el cost que tindrà per a l’empresa pagar les hores extra que ara no està pagant».
