Els valencians, els menys satisfets amb el servei dels seus centres de salut; els residents a Castella i Lleó, els que més.
Malgrat tot, un 48% dels enquestats continua confiant molt en el sistema públic de salut per a garantir una atenció de qualitat. En aquest sentit, OCU demanda un reforç de l’atenció primària.
Una enquesta realitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a 981 persones durant l’any passat revela l’enorme impacte que està tenint la pandèmia sobre l’atenció primària: començant pels llargs temps d’espera, passant per les dificultats per a ser atés de manera presencial i acabant amb les seues conseqüències de tot això sobre la salut.
Aquesta desatenció es va manifestar especialment en les dificultats per a acudir al centre de salut: quatre de cada sis consultes han hagut de ser telefòniques. I això després d’esperar diversos dies. De fet, el llarg temps d’espera és l’aspecte que genera major insatisfacció entre els enquestats, juntament amb les dificultats per a posar-se en contacte amb el seu metge de família.
Conseqüències? Un 44% dels enquestats que va requerir atenció mèdica en atenció primària afirma que no la va rebre de manera adequada, especialment les persones que pateixen alguna malaltia crònica o dolenta salut en general. De tots ells, el 28% considera que ha tingut un gran impacte sobre la seua salut, fins al punt d’acabar hospitalitzats o amb el risc de mort, tal com s’explica en la revista OCU Salut de febrer.
Aquesta desatenció ha llastrat la satisfacció dels enquestats amb el metge, però més si cap amb el centre de salut: el 51% dels enquestats estan menys satisfets amb el seu centre que abans de la pandèmia. Especialment, els valencians (li donen una nota de 4,8 sobre 10), bascos (5,1) i madrilenys (5,2), enfront de la bona valoració del castellà lleonès (7,5).
Malgrat tot, es manté la confiança en el sistema públic de salut. El 48% dels espanyols enquestats confia molt en ell a l’hora de garantir una atenció sanitària de qualitat i accessible a la població, especialment els majors de seixanta anys. Encara que també s’observen diferències entre comunitats autònomes: el grau de confiança és més alt entre bascos (7,4 sobre 10), castellà lleonès (6,8), castellà manxegos (6,8) i catalans (6,8) i una mica menor entre andalusos (6,6), valencians (6,4) i madrilenys (6,3).
OCU demanda de les autoritats sanitàries, centrals i autonòmiques, un reforç sostingut de l’atenció primària de salut i dels seus recursos humans. També és desitjable una reducció de les càrregues burocràtiques que assumeixen els mateixos metges i que en aquesta última onada s’han revelat com un dels principals obstacles al funcionament adequat de les consultes.
