Ángel Piqueras es va emportar un triomf d’ofici i sang freda en el Gran Premi de Catalunya de Moto3. El valencià va esperar el seu moment per a llançar l’avançament definitiu en l’última volta i batre per tot just 81 mil·lèsimes a José Antonio Rueda, líder del campionat, en una carrera molt tàctica i atapeïda en la qual la gestió de pneumàtics i el joc de rebufs van resultar determinants.
Penalitzacions i ritme contingut
La prova va arrancar amb David Almansa defenent la seua pole sense titubejos, seguit per Joel Kelso i David Muñoz, mentres Rueda perdia algunes places i Piqueras, que partia tercer, també cedia posicions fins a situar-se octau. El dia venia carregat de sancions: Ryusei Yamanaka va haver d’eixir des del fons de la graella per reincidència després de molestar a Scott Ogden en classificació; Rueda va carregar amb una volta llarga per entorpir a Màxim Quiles en la pràctica oficial, i Nicola Carraro va rebre la mateixa penalització per provocar una caiguda en la qual es va veure involucrat Ogden.
Rueda va complir la seua volta llarga en la tercera volta. El peatge va ser alt: de quint a quinzé, just al final del nodrit grup davanter. A partir d’ací va començar la seua remuntada, calculada i sense errors. Per davant, Almansa marcava el pas amb un ritme controlat. La degradació de les gomes apuntava prompte, així que ningú va voler trencar la carrera massa prompte i el grup es va mantindre compacte, amb canvis de posició en les frenades fortes de final de recta i constants aprofitaments del rebuf.
Remuntada de Rueda i desenllaç a l’esprint
La progressió de Rueda va ser ferma: va superar a Rossi, Foggia i Carraro per a entrar en el top-10 i, volta a volta, es va pegar als de cap. En el gir 11 es va col·locar líder per primera vegada, amb Almansa en actitud més conservadora per a llegir als seus rivals. En eixe paquet davanter es mesclaven tots els favorits de la categoria i un error de Quiles en la primera corba li va relegar fins al catorzé lloc, senyal del delicat que estava l’equilibri entre atacar i no maltractar el pneumàtic.
L’empenyiment del líder va obrir un xicotet buit pròxim al mig segon a quatre voltes del final. Semblava el tall definitiu, però Piqueras va calcular bé: va eliminar el desavantatge a base de ritme i oportunisme, al mateix temps que havia de defendre’s de Taiyo Furusato, Adrián Fernández i el mateix Almansa. Ningú va tirar la tovallola en eixe tram, amb un marcatge constant entre els aspirants al podi.
L’última volta va ser un intercanvi a ganivet. Piqueras va atacar d’eixida, Furusato també va passar a Rueda i el líder va respondre pegant-se de nou als dos. El valencià no va deixar escletxes en les traçades decisives i va creuar primer amb 81 mil·lèsimes de renda sobre Rueda i 156 respecte a Furusato, que va completar el podi.
Més enllà del triomf, la classificació general manté a Rueda al capdavant amb 270 punts i 64 d’avantatge sobre Piqueras. La victòria reforça la candidatura del pilot d’Ayora i premia la seua lectura de carrera, però el marge del líder continua sent ampli de cara al tram final del curs.
Després del podi, el top-10 el van completar, per este orde, David Almansa, Adrián Fernández, Guido Pini, Joel Kelso, David Muñoz, Ryusei Yamanaka i Valentín Perrone.
