La ministra Sira Rego, l’exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra, l’eurodiputada Irene Montero i la primera dama del Brasil, Rosângela Janja da Silva, han reclamat la unió de les dones enfront de la violència política que s’exercix contra elles i han defés que la democràcia necessita de la participació femenina en tots els espais de decisió.
Les quatre dirigents, procedents de diferents partits i trajectòries, han participat en un acte celebrat al Jardí Botànic de la Universitat de València sota el títol ‘No a la guerra, no a la violència política, per un món ecofeminista’. Durant uns noranta minuts han compartit reflexions sobre com la violència política condiciona les seues vides, les seues carreres i els avanços del moviment feminista, i han subratllat la importància de respondre juntes, amb suport mutu i xarxes de solidaritat.
La trobada ha servit també per a escenificar la complicitat entre elles i per a llançar un missatge comú: la violència política contra les dones no és un assumpte individual, sinó una estratègia que busca frenar qualsevol transformació feminista i desincentivar que altres dones facen el pas a la vida pública.
Oltra, que ha reaparegut en un acte públic després d’anunciar que accepta ser candidata de Compromís a l’alcaldia de València després de quatre anys allunyada de la política institucional, ha descrit este retrobament amb el públic com a ‘balsàmic‘. Segons ha relatat, en els moments en els quals s’activa el que ha anomenat ‘la màquina de l’escabetxada’ resulta essencial no estar ni sentir-se sola, perquè es tracta d’un procés que viu com a despietat.
L’exvicepresidenta ha comparat eixa ofensiva amb una ‘bomba‘ dirigida a esbocinar a la persona triada com a objectiu. Davant eixa situació, ha compartit una reflexió que ha sigut rebuda amb aplaudiments: ‘Jo em vaig plantejar: ens rendim o ens alcem? Perquè ens alcem’. Amb esta idea ha volgut traslladar que la resposta a la violència política ha de ser la resistència col·lectiva, mantindre’s en peus i no cedir l’espai conquistat.
Oltra ha advocat per reivindicar la moral en la política i reforçar els mecanismes democràtics per a evitar abusos de poder. Ha defés que s’ha de debatre sobre la prohibició democràtica de la fabricació d’armes i sobre la forma en què s’accedix a la jerarquia judicial. Al seu juí, és necessari ‘obrir el meló’ no sols de com s’aconseguix eixa cúpula, sinó també de ‘com s’arriba a posar-se les punyetes’, una manera de reclamar que el poder judicial es democratitze i s’òbriga als fills i filles de la classe treballadora de manera massiva.
Lluita contra la violència política i defensa de la democràcia
La primera dama del Brasil ha insistit que la violència política contra les dones no pot naturalitzar-se ni fer-se invisible, perquè en fer-ho es perpetuen desigualtats incompatibles amb el tipus de món que volen construir. Ha apel·lat a mantindre’s juntes, amb coratge, fermesa i esperança, i ha subratllat el paper d’estos espais de debat per a imaginar i alçar un món més just.
Janja da Silva ha defés que no existix democràcia real sense diversitat ni sense la participació activa de les dones en les institucions i en tots els àmbits de decisió. Ha conclòs la seua intervenció amb un missatge de continuïtat i unitat: ‘Seguim juntes i amb cor’, reforçant la idea que la lluita contra la violència política és un camí llarg que requerix perseverança col·lectiva.
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha assenyalat que la violència política es manifesta de formes múltiples i molt visibles, des de les campanyes de desprestigi fins a la utilització d’estratègies jurídiques per a frenar projectes feministes. Com a antídots, ha proposat el reconeixement i la politització de la por, és a dir, entendre eixa por com una conseqüència lògica de la violència exercida i convertir-lo en una ferramenta per a organitzar-se i respondre políticament.
Rego ha defés el feminisme com a brúixola estratègica per a impugnar tots els mecanismes de poder que sostenen estes violències i ha lamentat la ‘visceralitat i brutalitat’ de la guerra política o lawfare contra les dones feministes que s’atrevixen a plantejar marcs diferents. Ha reivindicat que es retorne a la política la seua dimensió militant, entesa com a compromís sostingut en el temps, i ha recordat que molts processos polítics requerixen paciència i la capacitat de teixir llaços duradors.
L’eurodiputada de Podemos Irene Montero ha afirmat que a Oltra ‘encara no li han perdonat i la perseguiran fins al final’ per haver defés la desprivatización de la sanitat. En la seua anàlisi, el lawfare colpeja a una per a intentar frenar a totes, amb l’objectiu que cap una altra dona s’atrevisca a impulsar transformacions similars durant dècades. Per a Montero, eixa estratègia busca sembrar la por i deixar clar el cost personal de desafiar uns certs interessos.
L’exministra ha descrit esta situació com ‘la prova del cotó’: si hi ha transformació, ha dit, hi ha guerra bruta. Ha alertat que eixa violència no desapareixerà i per això ha demanat ‘no deixar-nos mai soles’ i ser hàbils i estar juntes per a sostindre’s en el temps i aconseguir victòries polítiques enfront dels qui impulsen eixes agressions. Montero ha anomenat a més a sentir-se orgulloses de ser feministes i d’esquerres.
Segons ha assenyalat, un programa polític detallat és important, però considera encara més decisiu mantindre viva l’esperança a canviar les coses i no permetre que les pressions facen renunciar a la possibilitat de lluitar juntes pels seus principis. Amb este missatge, les participants han tancat un acte que ha volgut mostrar que la violència política contra les dones és una realitat compartida i que la resposta passa per l’organització, la solidaritat i la defensa activa de la democràcia.







