MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
Les autoritats de Rússia han informat que en la pròxima reunió del Consell de Seguretat de Nacions Unides plantejaran conversar sobre l'”atac terrorista” d’este dimarts a Moscou que s’ha cobrat la vida del cap de les Tropes de Defensa Radiològica, Química i Biològica de les Forces Armades russes, el tinent general Igor Kirillov.
“Definitivament, plantejarem la qüestió de l’atac terrorista contra Igor Kirillov en la reunió del Consell de Seguretat de l’ONU que sol·licitem per al 20 de desembre sobre el subministrament d’armes occidentals a Ucraïna i el seu impacte en les perspectives d’una solució pacífica a la crisi ucraïnesa”, ha dit el representant permanent adjunt de Rússia davant de l’ONU, Dmitri Polianski.
“Els responsables d’este crim han de rebre el càstig que mereixen i afrontar la condemna inequívoca de tota la comunitat internacional”, ha asseverat Polianski en el seu canal oficial de Telegram.
Els servicis especials d’Ucraïna han reivindicat este dimarts l’autoria de l’atemptat amb bomba a Moscou, segons fonts del Servici de Seguretat d’Ucraïna (SBU) citades per les agències ucraïneses de notícies Ukrinform i UNIAN.
Així, han recalcat que Kirillov “era un criminal de guerra i un objectiu totalment legítim” i han agregat que el mort “va donar ordre per a usar armes químiques prohibides contra l’Exèrcit ucraïnés”. “El càstig pels crims de guerra és inevitable”, han apuntat.
L’atac, que Moscou investiga com un cas de terrorisme, ha sigut executat un dia després que el SBU imputara a Kirillov per la seua suposada responsabilitat en l’ús d’armament químic en el país en el marc de la invasió, deslligada al febrer del 2022 per ordre del president rus, Vladimir Putin.
Kirillov, nascut el 1970, es va graduar en l’Acadèmia Militar de Defensa Radiològica, Química i Biològica i el 2009 va entrar a formar part de les Tropes de Defensa Radiològica, Química i Biològica, unitat que passaria a encapçalar a l’abril del 2017.
Estes tropes estan encarregades de la lluita contra els efectes de les armes nuclears, radiològiques, biològiques i químiques, conegudes en general com a armes de destrucció massiva, i també de les operacions de seguretat civil en cas d’accident nuclear, bacteriològic, químic o mediambiental.