El sacerdot alacantí Francisco José Vegara ha denunciat que el decret del papa León XIV que l’expulsa de l’estat clerical és, al seu juí, injust i que l’ha deixat sense defensa. Vegara ha assegurat que no s’han contestat els arguments doctrinals que va presentar abans que es prenguera esta decisió.
Segons ha informat la Diòcesi d’Orihuela-Alicante, León XIV ha decretat el 30 d’abril la reducció a l’estat laïcal d’este capellà. El motiu és el seu rebuig reiterat a reconéixer i a sotmetre’s al papa Francisco, ja difunt, i ara també a l’actual pontífex. Esta postura, segons la diòcesi, s’ha manifestat de forma pública i notòria en diversos mitjans de comunicació.
Un qüestionari del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe
Vegara ha detallat que el passat 2 de març va rebre un qüestionari del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. Hi havia cinc preguntes sobre si reconeixia com a papes a Francisco i a León XIV, si acceptava els seus respectius magisteris i si acatava el magisteri de l’Església.
El sacerdot ha explicat que només va respondre afirmativament a la qüestió sobre el magisteri de l’Església. A la resta de preguntes va contestar de manera negativa. No obstant això, ha insistit que ho va fer amb condicions, pendent que li demostraren que el seu argumentari doctrinal era erroni.
Vegara ha afirmat: ‘Si se’m demostrava que jo estava equivocat, no tenia cap problema a retractar-me i acceptar el que fera falta’. Ha remarcat que la seua actitud era, segons ell, oberta a una rectificació si rebia una refutació fonamentada.
El passat 20 de juny, l’obisbe d’Orihuela-Alicante, José Ignacio Munilla, el va citar per a comunicar-li el contingut del decret signat per León XIV. En este document es confirma la seua expulsió de l’estat clerical per ‘contumàcia’, és a dir, per persistir en la seua posició.
Crítiques a l’acusació de contumàcia i manca de defensa
Vegara ha rebutjat de ple esta qualificació de contumàcia. L’ha definida com ‘falsa i calumniosa’, perquè considera que la seua resposta al Dicasteri no va ser contundent ni tancada. Segons ha defensat, va quedar oberta a canviar de parer si es rebatria el seu plantejament doctrinal.
‘No sols no se’m va contestar, sinó que es va ignorar el meu argumentari i se’m va tractar com si haguera contestat de manera contundent’, ha manifestat. A partir d’això, ha conclòs que, al seu entendre, el decret és ‘injust’ i que se li ha llevat ‘tot dret de defensa’.
Vegara també ha explicat que el decret és definitiu i no admet recurs dins de l’ordenament canònic. Per això ha assegurat que no ha tingut cap via per a defensar-se formalment de l’acusació de contumàcia formulada des de Roma.
El nucli de la discrepància doctrinal
Sobre el fons del conflicte, Vegara ha assenyalat que, segons ell, no pot acceptar alhora el magisteri dogmàtic de l’Església i el que denomina quatre ‘heretgies magisterials’. Ha atribuït tres d’estes suposades heretgies al pontificat de Francisco i una al de León XIV.
Entre els punts que rebutja ha citat la interpretació aprovada per Francisco sobre l’accés aos sagraments de persones divorciades tornades a casar civilment. També ha mencionat la declaració ‘fiducia supplicans’ relativa a les benediccions a parelles en situació irregular.
Igualment, ha criticat l’afirmació d’una ‘dignitat infinita’ de la persona humana. A parer seu, esta expressió contradiria la doctrina tradicional de l’Església sobre la condició humana.
Pel que fa a León XIV, Vegara ha qüestionat una afirmació del pontífex sobre la relació entre humanització i divinització. Segons la seua interpretació, esta idea desvirtua ‘el caràcter gratuït de la gràcia sobrenatural’.
Preguntat per la seua situació a partir d’ara, Vegara ha assenyalat que no reconeix l’autoritat de la qual emana el decret. Malgrat la seua reducció a l’estat laïcal, ha anunciat que continuarà vivint, segons diu, el seu sacerdoci i vocació ‘en vida d’oració i sagraments’, d’acord amb el que entenga que Déu li demana.
