VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
La Ciutat de la Justícia de València ha estat testimoni d’un nou capítol en la polèmica gestió de la dana del passat 29 d’octubre. L’exconsellera de Justícia i Emergències, Salomé Pradas, ha arribat a les 9.17 hores a declarar davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, on ha estat citada per la seva gestió durant aquest fenomen meteorològic. Al seu costat, l’advocat Eduardo de Urbano ha compartit l’atenció mediàtica amb ella.
La seva arribada ha desencadenat un clima de tensió entre els manifestants presents, que han cridat ‘assassins’ i han exigit la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb pancartes que denunciaven la incompetència dels polítics. Familiars de les víctimes s’han unit a la protesta, reclamant justícia amb missatges com ‘Els nostres familiars han mort per la vostra incompetència’ i han portat samarretes que proclamaven ‘229 morts, 0 responsables’.
Pradas és considerada la figura clau en el procés d’adopció de mesures d’autoprotecció per part de la població el dia de la riuada. D’altra banda, actualment s’ha citat també al seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, destacant la seva importància en els esdeveniments rellevants que s’han produït. La jutgessa encarregada del cas ha subratllat que la notificació d’alertes ha estat no només tardana, sinó també errònia, i exigeix responsabilitats sobre la seva gestió.
Després de fer la seva entrada als jutjats, Pradas va expressar la seva intenció de respondre a mitjans al final de la seva declaració, reafirmant que ha estat a la seva disposició per aclarir tots els fets del 29 d’octubre. A més, ha contrastat els seus deures amb les dades presentades en l’informe judicial, que assenyalen que les alertes, tant de mitjans com de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), van ser suficients i previsibles.
Aquest cas obre un debat necessari sobre la gestió de les emergències i el paper de les autoritats en la protecció de la població davant desastres naturals. Les famílies afectades continuen lluitant per la justícia, i la citació de Pradas només és el principi d’un procés que podria ser llarg i complex.
