La Secció Dècima de l’Audiència Provincial de València ha rebutjat la sentència dictada el passat mes de juliol per la que el Jutjat de Primera Instància 13 de València va estimar la demanda de paternitat presentada pel valencià Javier Sánchez Santos, de 44 anys, contra el cantant Julio Iglesias.
La sala estima d’esta forma els recursos d’apel·lació del cantant i la Fiscalia contra la fallida del jutjat de Primera Instància en apreciar l’excepció de «cosa jutjada» contemplada en l’article 222 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el que impedix que s’entre a analitzar el fons de l’assumpte.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
L’advocat del demandant, Fernando Osuna, ja ha anunciat que recorrerà davant del Tribunal Suprem la decisió en cassació, en entendre que «la cosa jutjada en estos casos decau, no preval» ja que reivindica que la ciència «ha demostrat esta qualitat o condició de fill», a través d’una prova d’ADN obtinguda amb restes que un detectiu privat contractat per Javier Sánchez va obtindre d’un termo d’un dels fills de Julio Iglesias, Julio José. Esta prova, segons defensava la representació de Sánchez, indica que este i Sánchez serien germans en un percentatge pròxim al 97%.
El Jutjat de Primera Instància va estimar el passat 8 de juliol la demanda de paternitat i, amb açò, va reconéixer que el cantant era el pare biològic de Javier Sánchez. Per a conseguir la seua resolució, el magistrat va tindre en compte tant la negativa del cantant a sotmetre’s a la prova d’ADN, com la coincidència de la mare del demandant i Iglesias en una sala de festes en les dates de la concepció.
No obstant açò, havia declarat il·lícita la prova d’ADN obtinguda i, per a això, es va basar en el fet de què es va recollir el termo sense coneixement de Julio José, pel que el magistrat va considerar una vulneració de drets fonamentals, a la privacitat i identitat.
Altres pronunciaments
Ara, segons els magistrats de l’Audiència, s’ha de rebutjar la sentència perquè la reclamació de filiació resolta recentment ja va ser objecte de pronunciament judicial anys arrere en el marc d’altres dos procediments que van concloure amb el rebuig de la pretensió.
El primer d’ells es va iniciar en 1991 a causa de la demanda interposada per la mare de Javier Santos. El jutjat va declarar en aquell moment la paternitat del cantant, però la Secció Octava de l’Audiència de València va revocar la decisió en una sentència d’apel·lació que va ser confirmada després pel Tribunal Suprem i respecte de la que el Tribunal Constitucional va inadmetre en 2003 un recurs.
El segon procediment es va iniciar per una demanda idèntica a l’anterior interposada pel demandant en 2004 davant del Jutjat de Primera Instància 3 de Marbella i que va ser desestimada en un acte per l’Audiència Provincial de Màlaga.
El recurs
No obstant, per al lletrat de Javier Sánchez, «la Justícia en este cas ha de cenyir-se o anar de la mà de la ciència i no a l’inrevés» i es pregunta «per què no ve el cantant a fer-se voluntàriament la prova d’ADN? La resposta és ben senzilla, sap que l’anàlisi genètica el convertirà en pare».
Al seu juí, els punts forts del seu client són les proves biològiques, que no hi ha causa jutjada, que el temps juga en contra del cantant i la seua negativa a sotmetre’s a la prova, que la doctrina del Suprem «ha canviat molt en favor dels fills no reconeguts» o que la filiació «és matèria d’ordre públic; té naturalesa de dret constitucional; és dret natural i internacional».
