Una congressista estatunidenca confon a la Gestapo per la Policia del gaspatxo

La parlamentària ultradretana Marjorie Taylor Greene s’ha convertit en punt de mira dels últims acudits en la política nord-americana en confondre a la policia nazi de la Gestapo i batejar-la com la «Policia del gaspatxo».

La congressista coneguda per les seues postures intolerants i fomentar les faules sobre la covid, li ha portat a ser expulsada de la xarxa social Twitter, però en les últimes hores ha saltat a l’estrellat per la cascada de mems i acudits que ha desencadenat per la seua intervenció durant una entrevista.

Va ser en el canal conservador One America News Network, en el que parlava de la suposada extrema vigilància a la qual estaven sotmesos els congressistes republicans per part dels demòcrates. Greene afirmà que «no sols tenim la presó de DC, que és el gulag de DC, sinó que ara tenim a la Policia gaspatxo de Nancy Pelosi espiant als membres del Congrés, espiant el treball legislatiu que fem, espiant al nostre personal i espiant als ciutadans estatunidencs».

Fins i tot el conegut xef José Andrés, amb nombrosos restaurants en Washington DC ha fet ús de la ironia per riure’s del lapsus de la parlamentària. «La Policia del gaspatxo la vaig crear jo en 1993 perquè ningú li posara tabasco, ni jalalpeños, ni coses rares a la meua benvolguda sopa! Per favor, no culpes a ningú més que a mi… passa per una copa quan vulgues. No oblides la teua màscara i carnet de vacunes!», ha piulat.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.