Una jutgessa de Tenerife permet que una mare no vacune el seu fill per trobar-ne “més riscos que beneficis”

La mare d’un adolescent ha aconseguit que una jutgessa de Tenerife li done la raó per a no vacunar el seu fill de 15 anys, en contra de la seua pròpia voluntat i de la del seu pare que estaven a favor de la inoculació.

La titular del jutjat canari ha resolt a favor de la demandant que reclamava el seu dret a no injectar-li la vacuna contra la covid al seu primogènit. La magistrada ha fallat que la vacunació ha d’anar «precedida d’una ponderació de riscos/beneficis» i en aquest cas troba que el «possible benefici és molt escàs» i els possibles efectes adversos «molt superiors».

És la primera sentència, a la qual ha tingut accés EFE, que dictamina en favor de les tesis antivacunes, ja que fins ara en altres casos similars els jutges havien sentenciat en pro de la vacunació.

Malgrat que pare i fill es mostraven partidaris de l’antídot, perquè el consideren «fiable» i que era «bona per a protegir-lo», la sentència ha recolzat els arguments de la mare que va aportar un estudi de la Universitat Carlos III i el testimoni d’un doctor en ciències químiques.

«És difícil, per no dir impossible, posar en una balança els efectes adversos a mitjà o llarg termini de la vacuna de la covid, quan els mateixos són desconeguts en el moment actual», argumenta la jutgessa.

Al que la magistrada afegeix la jurisprudència de condemnes contra les farmacèutiques i administracions públiques per «pels efectes adversos de vacunes o medicaments que han aparegut temps després de la seua ingesta o inoculació o que anys després s’ha determinat la seua relació de causalitat amb el fàrmac ingerit anys arrere».

Últimes notícies

Nous materials prefabricats sostenibles facilitaran la construcció a la Comunitat Valenciana

La Conselleria dIndustria ha finançat, a través dIvace+i Innovació i amb fons FEDER, el desenvolupament de nous materials ecosostenibles per a elements prefabricats que reduïxen ciment, àrids i petjada de carboni en la construcció.

Feijóo carrega contra el rebuig a la moció per exigir eleccions i parla de degradació màxima del sanchisme

Alberto Núñez Feijóo ha criticat a Sueca que la Mesa del Congrés no haja admés a tràmit una moció per demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions, i ha afirmat que és la degradació màxima del sanchisme.

Metrovalencia bat rècord en maig amb més de 9 milions de viatges

Metrovalencia ha superat en maig els 9 milions de desplaçaments, un 8,64 % més que en 2025, amb la Línia 3 com a més utilitzada i Xàtiva com l’estació amb més trànsit.

El turisme nàutic en la Comunitat Valenciana aconseguix una nota de 8,6 i una gran despesa diària

Els destinacions nàutics de la Comunitat Valenciana han aconseguit una valoració mitjana de 8,6 sobre 10 i un gasto diari de 129,9 euros per persona, amb un perfil de visitant majoritàriament internacional, de llargues estades i alt poder adquisitiu.

Castelló obri ajudes de més de 500.000 euros per a rehabilitar vivendes

L'Ajuntament de Castelló ha obert una convocatòria de 501.428 euros per a rehabilitar edificis residencials, amb sol·licituds fins al 31 d'agost de 2026.

Un camió de Bombers de València donarà suport als bombers voluntaris d’Atalaya, al cor de l’Amazònia

Bombers pel Món presentarà en València la primera fase d’un projecte solidari que inclou la formació de bombers voluntaris i l’enviament d’un camió nodrissa a Atalaya, en plena Amazònia peruana.

La Fe es converteix en centre de referència valencià en consell genètic per a càncer hematològic

L'Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha sigut acreditat com a unitat de referència en consell genètic per a síndromes de predisposició al càncer hematològic per a tota la Comunitat Valenciana, després de superar un exigent procés d'avaluació de la Conselleria de Sanitat.

Veïns de Novelda s’alcen contra dos macroplantes solars que amenaçen 340 hectàrees de camp

Agricultors, propietaris i associacions de Novelda i municipis veïns s’han organitzat contra dos macroplantes solars que podrien ocupar 340 hectàrees de sòl agrícola productiu al paratge de La Horna i entorns.