Els assentaments de persones sense llar de la ciutat d’Alacant estan creixent en la Muntanya Tossal i en el que es denomina la zona de la Muntanya, entre el PAU 1 i el PAU 2, segons expliquen des de Càritas. En la seua majoria, són persones que estaven allotjades en el solar al costat del Centre d’Acolliment i Inserció per a Persones Sense Llar (CAI Alacant) i que van ser expulsades pels serveis municipals.
També persones que pernoctaven en l’Estadi Ric Pérez, sobretot en les zones de taquilles, que eren desallotjades quan hi havia partits. La Muntanya Tossal ha passat de ser llar per a dos persones a donar recer a 20 mentre que en dos llocs de la Muntanya s’ha duplicat la comunitat, passant de 5 a 12 persones i de 3 a 6.
La responsable del servei a Persones sense Llar en Càritas Alacant, Charo Moreno, explica que a la ciutat d’Alacant hi ha comptabilitzades entre 200 i 225 persones sense llar segons les últimes dades creuades fa tres mesos pels tècnics de diverses entitats membre de la Xarxa d’Entitats d’Atenció a Persones Sense Llar d’Alacant.
Després de la posada en vigor de l’ordenança de Convivència Cívica de l’Ajuntament d’Alacant, que prohibeix la pràctica de la mendicitat, de moment, les persones que atén Càritas no han sigut sancionades administrativament i aquestes relaten que la policia local solament ha procedit a la seua identificació. Però tampoc se’ls ha oferit alternatives socials.
«Segons ells (l’Ajuntament) han dit en tot moment el tema, era que aquestes sancions administratives després es passarien a Acció Social perquè es valoraren» amb l’objectiu d’oferir recursos socials. «No ens consta del que ens diuen les persones que hi haja un patrullatge que implique orientar a les persones o veure quina és la situació i derivar-la a la xarxa de serveis socials».
Charo Moreno recorda que entre aquestes persones hi ha moltes amb problemes de salut mental i amb cronificació d’addiccions. I demanen per a elles solucions inclusives, com a recursos residencials específics per a persones amb greu deterioració i una atenció multidisciplinària a càrrec de professionals qualificats, com a treballadors socials, educadors socials o terapeutes.
L’ànim general de les persones sense llar és que «no entenen com es pot regular una cosa així. Viure al carrer no és una opció encara que hi haja moltes persones que pensen que les persones és ací perquè no volen fer res més. Això és ignorar molt el que significa una vida en exclusió severa. Fer un argument molt fàcil que ens eximeix de responsabilitats. Nosaltres som molt ferms perquè portem 33 anys treballant institucionalment amb persones en aquesta situació», afig Charo Moreno.
