Dolores Bastida Navarro tenia 95 anys i abans de morir aquest mes només va deixar escrites dos últimes voluntats: que l’enterraren al costat del seu marit a Cardona, una localitat de Barcelona d’uns 4.500 veïns, i que el sepeli es fera després d’una missa en castellà.
El primer s’ha pogut complir sense problema i la dona, que va morir fa uns dies, ja descansa en el lloc que va demanar al costat del seu espòs. Però això de la missa en castellà no ha pogut ser, almenys íntegrament, com ella desitjava. L’assumpte ha generat un caos que va acabar amb la família de Dolores emportant-se el fèretre en ple funeral en la parròquia de Cardona, l’església de Sant Miquel i Sant Vicenç.
En declaracions a ‘El Norte de Castilla’, el Bisbat de Solsona, al qual pertany aquesta parròquia, assenyala que el sacerdot oficiant, el pare Carles Pubill, va fer la major part de l’ofici en castellà i únicament una xicoteta part en català perquè li van avisar amb poc temps i no va poder preparar els missals en espanyol.
Amb tot, la família de Bastida Navarro denuncia que el religiós es va negar, per la qual cosa van decidir emportar-se el cos de la seua mare abans que acabaren les exèquies i presentar una queixa a la Diòcesi de Solsona, que insisteix que, si se li haguera comunicat amb un marge de temps «de deu o quinze minuts, no hi hauria hagut cap problema a oficiar el cent per cent de la missa en castellà». La família està desolada amb l’ocorregut.
«El mal ja està fet»
El dia de la celebració de les honres fúnebres a l’església de Sant Miquel i Sant Vicenç de Cardona, el sacerdot va començar parlant català. Avisat per la funerària, va canviar al castellà durant uns minuts, per a tornar de nou a oficiar la missa en català. Davant aquesta situació, i després d’intentar negociar amb el capellà, la família de Dolores va decidir posar fi a la celebració de la missa i va demanar a la funerària que traguera el fèretre del temple per a portar-lo al cementeri.
«La meua mare va contractar en vida una assegurança de decessos i hi havia diversos apartats, un d’ells era les últimes voluntats. Allí, va expressar que volia que la seua missa de funeral fora en castellà. En la companyia d’assegurances ens van dir que quan ocorreguera el decés en la funerària ens prendrien nota. Quan ella ja ens va deixar, vam anar a la funerària i omplim un formulari, on vam posar de nou que volíem la missa en castellà».
A més, continua explicant «no obstant això, l’endemà vam anar a fer la missa a l’església de Cardona i allí el sacerdot va començar parlant en català. Jo vaig avisar als de la funerària, que estaven també allí, i ells van parlar amb el sacerdot. Aquest va parar, es va anar i al cap d’uns minuts va tornar amb un altre missal a les mans. Sí que va seguir en castellà una estona, però quan va acabar de llegir els Evangelis, va tornar al català», relata amb desolació Dolores, filla de la morta, que emmarca el trist episodi.
«Quan va tornar al català», prossegueix Dolores en declaracions a ‘Abc’, «el de la funerària es va acostar de nou a l’altar i li va recordar que la meua mare volia la missa en castellà. Llavors, el sacerdot va baixar, es va vindre a nosaltres i ens va dir que ja havia fet una part en castellà i que seguiria en català perquè no tenia els llibres per a continuar en castellà«.
La filla apunta que, «Jo vaig intentar negociar amb ell, li vaig dir que per a nosaltres això presentava un problema, li vaig dir que jo ni tan sols era creient, però res, no va fer cas. Va ser llavors quan vaig veure que hi havia dos camins, o muntàvem una discussió allí, o ens anàvem».
«Vaig decidir evitar un escàndol, així que li vaig demanar a la funerària que traguera el fèretre d’allí, a la qual cosa la funerària em va dir que tenia raó, el van traure i ens vam anar al cementeri. Va ser fort i molt trist per a nosaltres. La meua mare només tenia dos voluntats, missa en castellà i enterrar-se al costat del seu marit, i només hem pogut complir una. Ella era una dona molt exigent i sent que l’he decebuda. No em serveixen disculpes ni excuses. Tampoc sé què va moure al capellà a fer el que va fer, però hauria d’haver sigut més caritatiu i professional. Per a nosaltres el mal ja està fet», conclou la filla de la finada.
«No tenia els llibres»
Després de l’ocorregut, els familiars de la dona han emés un escrit en el qual afirmen estar «consternats» i ratllen l’ocorregut com un «acte d’intolerància«. A més, han elevat una queixa a la Diòcesi de Solsona, que ha excusat al pare Pubill dient que ell no sabia que la missa havia de ser en castellà i que no tenia els materials necessaris per a això.
Igualment Carles Pubill defensa que ningú li va avisar i que va fer la part que va poder en castellà perquè no tenia els llibres. «Vaig fer la part que podia en castellà, vaig seguir en català i anava a acabar en castellà. No em va avisar ni la família ni la funerària. No entenc tot aquest rebombori, si m’hagueren avisat amb temps, ho hauria fet com volien perquè jo ja he fet moltes altres misses i funerals en castellà. Ací a Cardona hi ha molts castellanoparlants», relata el sacerdot en ‘Abc’.
«Per desgràcia, tot això s’està utilitzant políticament«, conclou el capellà, un dels 300 sacerdots que en 2017 va signar un manifest defensant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
«La nostra història amb Cardona ha acabat», conclou la seua filla, que no vol ni sentir parlar de repetir el funeral.
