Sara Carbonero està passant, sense dubte, per un dels moments més difícils de la seua vida. Després de ser diagnosticada de càncer d’ovari i ser intervinguda fa un parell de mesos, ara ha d’iniciar un llarg i dur tractament en Madrid. Però com a bona periodista, la dona d’Iker Casillas ha decidit ofegar les seues penes amb l’escriptura.
I, a més a més, ha volgut regalar les seues línies de confessió i inspiració als seus seguidors d’Instagram. D’eixa forma, Carbonero ha fet pública una carta resum del seu estiu, prou excepcional, amb una llum especial que li està fent valorar el goig dels xicotets moments. Admetent que està sent un estiu diferent, la periodista explica que «les setmanes transcorren entre metges, proves, incerteses, maletes, molta improvisació d’última hora, hores de descans però, sobretot, estan plenes de moments molt intensos que estic disfrutant com mai».
La bonica anècdota amb seu fill Martín
«De repent, les coses més quotidianes i banals del món han deixat de ser-ho per a convertir-se en instants únics i màgics. Molts problemes se n’han anat de colp. Sent a la meua gent més prop que mai i m’estic riguent, crec, com mai ho havia fet abans. Perquè la vida és d’esta manera, un canvi constant, un regal preciós però enverinat. Una rosa amb espines, com la que m’ha portat este matí del parc Martín al llit». En eixe sentit, Carbonero ha explicat la bonica històrica que implica al seu fill gran i que demostra de forma simbòlica moltes situacions de la vida
«Quan li he preguntat que si s’havia fet mal en agarrar-la, m’ha dit que sí; que, de fet, s’havia punxat, però que valia la pena per fer-me la sorpresa. Després li hem tret les espines i l’hem ficat en un pitxer amb aigua», escrivia.
Finalment, la dona d’Iker Casillas posava punt final a una sincera i personal carta reflexionant sobre que: «Tenia tota la raó, perquè la rosa no deixa de ser bonica per tindre espines ni les espines deixen de fer mal perquè tinguen roses. Sempre hi ha alguna nota de dolor en les coses boniques i molta bellesa en l’adversitat. I en eixes estem, conseguint que els bons moments superen de prou els no tan bons. Perquè, com diria el gran Andrés Montes, la vida pot ser meravellosa».
