La jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, ha confirmat este dimarts 14 de novembre l'admissió a tràmit de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els 13 consellers pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels fets relacionats amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), segons explica en una interlocutòria a la qual manté la fiança de 6,2 milions d'euros imposada als investigats.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ha desestimat els recursos de reforma interposats pel vicepresident Oriol Junqueras i els consellers d'ERC Carles Mundó, Dolors Bassa, a més de Raül Romeva, tots ells a presó incondicional des del passat 2 de novembre. Els recorda que els investigats eren «participants» que van efectuar «la seua aportació al pla secessionista que hauria de dur a terme la declaració unilateral d'independència».
En relació amb la quantia de la fiança, la jutgessa insistix que encara que «la Intervenció General de Catalunya haja certificat que només una xicoteta quantitat d'esta partida pressupostària haja estat utilitzada, no implica que no s'haja sufragat el referèndum —del passat 1 d'octubre— amb diners públics no destinats a estes finalitats». De fet, recorda la querella del Ministeri Públic en la qual s'apuntava a la consellera de Governació, Meritxell Borràs, va adoptar les mesures necessàries per obtindre els mitjans amb els quals poder celebrar la consulta.
Els recursos dels exconsellers al·legaven que patixen «una situació d'indefensió evident» i posaven l'accent que «ni existix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de cabals públics, ni prevaricació ni desobediència». A més, impugnava la querella del Ministeri Fiscal sobre la base de tres arguments: la suposada inexistència de competències de l'Audiència Nacional per instruir este cas; la suposada irregular tramitació del procediment i la fiança de responsabilitat civil, que creu improcedent.
A la interlocutòria, la magistrada instructora explica que el fet que s'estiga davant una organització que va treballar per traure endavant el procés, «fa necessària la investigació i l'enjudiciament conjunt, valorant els actes executats per cadascun d'ells i la qualificació jurídica que puguen meréixer».
Recorda que els investigats van maquinar una estratègia de tot el moviment secessionista «perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes» com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, els líders de les quals Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, es troben a presó incondicional investigats per un delicte de sedició.
Els consellers ressalten en els seus escrits d'oposició a l'admissió de la querella que l'Audiència Nacional no és competent per als delictes que se l'imputen, protegint-se en una interlocutòria de desembre del 2008 d'este òrgan judicial que determinava la seua incompetència.
Sobre la responsabilitat civil imposada —6,2 milions d'euros per a tot el Govern destituït, que inclou el president Carles Puigdemont—. L'advocat dels consellers va lamentar que s'haja demanat fins i tot abans d'haver citat els investigats i sense estar present el lletrat. Va insistir que la jutgessa «no explicita cap argument basat en raons per determinar la procedència de l'assegurament de responsabilitat civil», una forma indirecta de sustentar la concurrència d'un suposat delicte de malversació.
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!