Dos homes detinguts a Dolores que realitzaven estafes per mitjà del smishing

La Guàrdia Civil ha detingut a Dolores a dos homes, marroquins de 23 i 27 anys, com a presumptes autors de 25 delictes d’estafa.

Enviaven missatges SMS als telèfons de les seues víctimes amb un enllaç fraudulent, que els dirigia a una pàgina web que emulava la pàgina de banca en línia del seu banc. Amb este simple gest, ja es podien fer amb les claus per a ordenar la transferència de diners a un caixer.

A l’inici de l’any, agents de la Guàrdia Civil de Dolores van donar inici a una investigació relacionada amb l’extracció de 200 euros d’un caixer d’eixa localitat. Pel que sembla els presumptes autors havien ordenat la recollida d’eixos diners des de l’aplicació de la banca en línia de la víctima.

Amb l’operació encara en els seus començaments, els va arribar informació als investigadors que s’havia tornat a produir una altra extracció de diners, de les mateixes característiques en un caixer d’una localitat pròxima.

Prompte el nombre de denúncies relacionades amb esta mena de delictes van ascendir progressivament fins a arribar a vint-i-cinc, no sols procedents d’esta comarca alacantina, la Vega Baixa, sinó de diferents punts d’Espanya. Va ser en este punt on els guàrdies civils de Dolores es van unir als de Pilar de la Horadada, perquè estos últims tenien una altra investigació oberta per fets similars.

 

 

Modus Operandi

 

Totes les denúncies analitzades contenien el mateix relat: els perjudicats havien rebut un missatge procedent del qual creien que era la seua entitat bancària.

El missatge contenia un enllaç que en activar-lo permetia als estafadors accedir a la banca en línia de les seues víctimes, i a les seues claus, que utilitzaven per a traure diners en els caixers sense necessitat de targeta o també realitzar compres en aplicacions.

Sobre els presumptes autors, se sospitava que podien residir a prop, ja que les extraccions de diners s’havien fet principalment en caixers de Dolores, Catral, Albatera, Benejúzar, San Miguel de Salinas, Torrevieja, Aspe, Crevillent, Orihuela costa, fins i tot llocs tan llunyans com Almeria, o València.

 

Detenció

 

 

Amb estes dades, tan sols era qüestió de temps que tornaren a aparéixer en algun, de manera que es va reforçar la vigilància en els llocs que havien freqüentat fins que una patrulla de seguretat ciutadana els va identificar en el caixer d’un supermercat de Dolores, on pretenien comprar 500 euros en bitcoins.

En eixe moment se’ls va detindre com a presumptes autors de 25 delictes d’estafa, en diferents graus, encara que les investigacions continuen obertes i no es descarta que se li continue atribuint l’autoria de, almenys, altres 6 delictes més.

S’han recollit denúncies per les extraccions fraudulentes de diners, realitzades per estos dos individus, a les províncies d’Alacant, València, Madrid, Mallorca, Formentera, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Ciudad Real i La Rioja.

 

El smishing: missatges de text amb enllaços de correu fraudulents

 

La fórmula emprada, per estos dos homes, per a realitzar les estafes es coneix com a smishing, que és una paraula que prové d’una mescla de les sigles SMS (servei de missatges curts) i el phising (enviament de correus electrònics fraudulents), és a dir, l’enviament d’un missatge que conté un enllaç a una pàgina no segura que, en este cas, és quasi idèntica a la de l’entitat bancària.

Les persones que reben el missatge i punxen en ell s’exposen des d’eixe moment al fet que els roben les seues dades bancàries o les seues contrasenyes.

Des de la Guàrdia Civil es recomana desconfiar dels missatges rebuts de remitents desconeguts, i en el cas d’haver sigut víctima d’una d’estes estafes, cridar al banc per a bloquejar l’operació, canviar les claus i, sobretot, denunciar el frau.

Últimes notícies

El València Basket es classifica per a la seua quarta final ACB, de nou contra el Barça

El València Basket ha derrotat l'Asisa Joventut en el tercer partit de semifinals de la Lliga Endesa i disputarà la seua quarta final ACB, la segona consecutiva i la segona contra el Barça.

El Valencia Basket torna a la final ACB: quarta de la seua història i segona seguida contra el Barça

El Valencia Basket ha aconseguit el passe a la seua quarta final de la Lliga ACB després de superar l'Asisa Joventut, i repetirà presència per segon any consecutiu, ara davant el Barça, rival que ja el va superar en la final de 2003.

El Valencia Basket s’impon en Badalona i es classifica per a la final de la Lliga Endesa

El Valencia Basket ha guanyat l’Asisa Joventut a Badalona per 73-87 en el tercer partit de la sèrie i s’ha classificat per a la final de la Lliga Endesa, que disputarà contra el Barça al Roig Arena.

Mor un home de 69 anys mentres es banyava a la platja de Daimús

Un home de 69 anys ha mort este diumenge a la platja de Daimús, a la Safor, després de ser rescatat de l'aigua i no superar les maniobres de reanimació practicades pel SAMU.

L’incendi de vegetació de Segart evoluciona de manera favorable i no arriba a ser forestal

Diverses dotacions del Consorci Provincial i de la Generalitat treballen esta vesprada en un incendi de vegetació a Segart, a la Calderona, que evoluciona de manera positiva i encara no s’ha convertit en incendi forestal.

Rescaten un motorista ferit d’una cuneta en un accident a Cortes de Pallás

Bombers del Consorci Provincial de València han rescatat este diumenge un motorista ferit que havia caigut al fons d’una cuneta després de xocar amb un cotxe a Cortes de Pallás. L’home ha sigut estabilitzat in situ i evacuat en helicòpter fins a l’Hospital La Fe.

Un banc de meduses obliga a alçar la bandera groga a la platja de la Goleta de Tavernes

Un banc de meduses ha causat picadures a diversos participants d’un triatló a la platja de la Goleta de Tavernes de la Valldigna i ha obligat a hissar la bandera groga i l’avís específic de meduses mentre es revisa tot el litoral del municipi.

Castelló neteja més de 115 solars municipals i privats en la campanya 2025-2026

L'Ajuntament de Castelló ha impulsat la limpiesa de més de 115 solars municipals i privats entre 2025 i 2026, exigint als propietaris que complisquen amb el manteniment obligatori dels seus terrenys.