Dos homes detinguts a Dolores que realitzaven estafes per mitjà del smishing

La Guàrdia Civil ha detingut a Dolores a dos homes, marroquins de 23 i 27 anys, com a presumptes autors de 25 delictes d’estafa.

Enviaven missatges SMS als telèfons de les seues víctimes amb un enllaç fraudulent, que els dirigia a una pàgina web que emulava la pàgina de banca en línia del seu banc. Amb este simple gest, ja es podien fer amb les claus per a ordenar la transferència de diners a un caixer.

A l’inici de l’any, agents de la Guàrdia Civil de Dolores van donar inici a una investigació relacionada amb l’extracció de 200 euros d’un caixer d’eixa localitat. Pel que sembla els presumptes autors havien ordenat la recollida d’eixos diners des de l’aplicació de la banca en línia de la víctima.

Amb l’operació encara en els seus començaments, els va arribar informació als investigadors que s’havia tornat a produir una altra extracció de diners, de les mateixes característiques en un caixer d’una localitat pròxima.

Prompte el nombre de denúncies relacionades amb esta mena de delictes van ascendir progressivament fins a arribar a vint-i-cinc, no sols procedents d’esta comarca alacantina, la Vega Baixa, sinó de diferents punts d’Espanya. Va ser en este punt on els guàrdies civils de Dolores es van unir als de Pilar de la Horadada, perquè estos últims tenien una altra investigació oberta per fets similars.

 

 

Modus Operandi

 

Totes les denúncies analitzades contenien el mateix relat: els perjudicats havien rebut un missatge procedent del qual creien que era la seua entitat bancària.

El missatge contenia un enllaç que en activar-lo permetia als estafadors accedir a la banca en línia de les seues víctimes, i a les seues claus, que utilitzaven per a traure diners en els caixers sense necessitat de targeta o també realitzar compres en aplicacions.

Sobre els presumptes autors, se sospitava que podien residir a prop, ja que les extraccions de diners s’havien fet principalment en caixers de Dolores, Catral, Albatera, Benejúzar, San Miguel de Salinas, Torrevieja, Aspe, Crevillent, Orihuela costa, fins i tot llocs tan llunyans com Almeria, o València.

 

Detenció

 

 

Amb estes dades, tan sols era qüestió de temps que tornaren a aparéixer en algun, de manera que es va reforçar la vigilància en els llocs que havien freqüentat fins que una patrulla de seguretat ciutadana els va identificar en el caixer d’un supermercat de Dolores, on pretenien comprar 500 euros en bitcoins.

En eixe moment se’ls va detindre com a presumptes autors de 25 delictes d’estafa, en diferents graus, encara que les investigacions continuen obertes i no es descarta que se li continue atribuint l’autoria de, almenys, altres 6 delictes més.

S’han recollit denúncies per les extraccions fraudulentes de diners, realitzades per estos dos individus, a les províncies d’Alacant, València, Madrid, Mallorca, Formentera, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Ciudad Real i La Rioja.

 

El smishing: missatges de text amb enllaços de correu fraudulents

 

La fórmula emprada, per estos dos homes, per a realitzar les estafes es coneix com a smishing, que és una paraula que prové d’una mescla de les sigles SMS (servei de missatges curts) i el phising (enviament de correus electrònics fraudulents), és a dir, l’enviament d’un missatge que conté un enllaç a una pàgina no segura que, en este cas, és quasi idèntica a la de l’entitat bancària.

Les persones que reben el missatge i punxen en ell s’exposen des d’eixe moment al fet que els roben les seues dades bancàries o les seues contrasenyes.

Des de la Guàrdia Civil es recomana desconfiar dels missatges rebuts de remitents desconeguts, i en el cas d’haver sigut víctima d’una d’estes estafes, cridar al banc per a bloquejar l’operació, canviar les claus i, sobretot, denunciar el frau.

Últimes notícies

Pérez Llorca es reunirà dilluns amb el ministre d’Hisenda al Palau de la Generalitat

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, es reunirà dilluns al Palau amb el ministre d’Hisenda, Arcadi España, per tractar assumptes urgents i rellevants per a la Comunitat Valenciana.

Així canviarà el nou reglament de bous al carrer que entrarà en vigor en 2027

El Consell ha aprovat el nou reglament de bous al carrer, que reforça la seguretat, actualitza els requisits tècnics i sanitaris i entrarà en vigor l’1 de gener de 2027.

Així serà el nou reglament de bous al carrer que canviarà les festes a partir de 2027

El Consell ha aprovat el nou reglament de bous al carrer, que reforça la seguretat, actualitza les exigències tècniques i sanitàries i entrarà en vigor l’1 de gener de 2027.

Aules climatitzades i col·legis reformats abans de final d’any a la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha anunciat dos nous plans, EduClima i RECOLE, per a climatitzar totes les aules i reformar col·legis i instituts públics abans que acabe l’any, amb una inversió inicial de 180 milions d’euros dins d’un paquet global de 3.338 milions en quatre anys.

Sergio de Larrea esgota fins dissabte el termini per a decidir el seu futur en el draft NBA

El base del Valencia Basket Sergio de Larrea, de 20 anys, té fins dissabte per a retirar-se del draft NBA 2026, on les previsions l’ubiquen al final de la primera ronda.

Sergio de Larrea esgota fins dissabte el termini per a decidir el seu futur en el draft NBA

El base de València Basket Sergio de Larrea té fins este dissabte per a retirar-se del draft NBA 2026, on les últimes prediccions el col·loquen al final de la primera ronda.

Les víctimes de la DANA reclamen al Constitucional que anul·le l’aforament de Carlos Mazón

L'Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 ha presentat una demanda d'empara al Tribunal Constitucional per a intentar anul·lar l'aforament de Carlos Mazón, que consideren fraudulent, i garantir els drets constitucionals de les víctimes.

Agustinos busca el miracle a Nava per somiar amb l’ascens a l’Asobal

La Fundació Agustinos de Alicante necessita remuntar nou gols este dissabte a la pista del Viveros Herol Nava per aconseguir un històric ascens a la Lliga Asobal, un repte que cap equip de Plata ha assolit fins ara.