16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Dos homes detinguts a Dolores que realitzaven estafes per mitjà del smishing

La Guàrdia Civil ha detingut a Dolores a dos homes, marroquins de 23 i 27 anys, com a presumptes autors de 25 delictes d’estafa.

Enviaven missatges SMS als telèfons de les seues víctimes amb un enllaç fraudulent, que els dirigia a una pàgina web que emulava la pàgina de banca en línia del seu banc. Amb este simple gest, ja es podien fer amb les claus per a ordenar la transferència de diners a un caixer.

A l’inici de l’any, agents de la Guàrdia Civil de Dolores van donar inici a una investigació relacionada amb l’extracció de 200 euros d’un caixer d’eixa localitat. Pel que sembla els presumptes autors havien ordenat la recollida d’eixos diners des de l’aplicació de la banca en línia de la víctima.

Amb l’operació encara en els seus començaments, els va arribar informació als investigadors que s’havia tornat a produir una altra extracció de diners, de les mateixes característiques en un caixer d’una localitat pròxima.

Prompte el nombre de denúncies relacionades amb esta mena de delictes van ascendir progressivament fins a arribar a vint-i-cinc, no sols procedents d’esta comarca alacantina, la Vega Baixa, sinó de diferents punts d’Espanya. Va ser en este punt on els guàrdies civils de Dolores es van unir als de Pilar de la Horadada, perquè estos últims tenien una altra investigació oberta per fets similars.

 

 

Modus Operandi

 

Totes les denúncies analitzades contenien el mateix relat: els perjudicats havien rebut un missatge procedent del qual creien que era la seua entitat bancària.

El missatge contenia un enllaç que en activar-lo permetia als estafadors accedir a la banca en línia de les seues víctimes, i a les seues claus, que utilitzaven per a traure diners en els caixers sense necessitat de targeta o també realitzar compres en aplicacions.

Sobre els presumptes autors, se sospitava que podien residir a prop, ja que les extraccions de diners s’havien fet principalment en caixers de Dolores, Catral, Albatera, Benejúzar, San Miguel de Salinas, Torrevieja, Aspe, Crevillent, Orihuela costa, fins i tot llocs tan llunyans com Almeria, o València.

 

Detenció

 

 

Amb estes dades, tan sols era qüestió de temps que tornaren a aparéixer en algun, de manera que es va reforçar la vigilància en els llocs que havien freqüentat fins que una patrulla de seguretat ciutadana els va identificar en el caixer d’un supermercat de Dolores, on pretenien comprar 500 euros en bitcoins.

En eixe moment se’ls va detindre com a presumptes autors de 25 delictes d’estafa, en diferents graus, encara que les investigacions continuen obertes i no es descarta que se li continue atribuint l’autoria de, almenys, altres 6 delictes més.

S’han recollit denúncies per les extraccions fraudulentes de diners, realitzades per estos dos individus, a les províncies d’Alacant, València, Madrid, Mallorca, Formentera, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Ciudad Real i La Rioja.

 

El smishing: missatges de text amb enllaços de correu fraudulents

 

La fórmula emprada, per estos dos homes, per a realitzar les estafes es coneix com a smishing, que és una paraula que prové d’una mescla de les sigles SMS (servei de missatges curts) i el phising (enviament de correus electrònics fraudulents), és a dir, l’enviament d’un missatge que conté un enllaç a una pàgina no segura que, en este cas, és quasi idèntica a la de l’entitat bancària.

Les persones que reben el missatge i punxen en ell s’exposen des d’eixe moment al fet que els roben les seues dades bancàries o les seues contrasenyes.

Des de la Guàrdia Civil es recomana desconfiar dels missatges rebuts de remitents desconeguts, i en el cas d’haver sigut víctima d’una d’estes estafes, cridar al banc per a bloquejar l’operació, canviar les claus i, sobretot, denunciar el frau.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.