Mor el surfista valencià Óscar Serra a Mèxic

Dol en el surf i en l’esport valencià i espanyol. Trist dia per al món del surf, que ha perdut una gran promesa. El surfista Óscar Serra va morir este dissabte a Mèxic després de cau d’una ona en la famosa platja de Zicatela (Oaxaca) i sofrir un fort cop mentre es preparava per a surfejar les gegants ones de Port Amagat.

Així ho van confirmar diversos mitjans locals i un dels seus companys, Miguel Castrillón. «Zicatela em distes el millor dia de la meua vida i avui m’has donat el pitjor dia de la meua vida, això és un autèntic malson. Quedem este matí per a entrar junts perquè era el teu primer dia en port i en la primera ona ens vas deixar. Óscar, espere que aquí a dalt continues sent la gran persona que eres. Vaig tenir la sort de conéixer-te fa dos dies a Barra De la Creu i per descomptat que em quedaré amb este bany que ens vam donar junts i amb este somriure que portaves sempre», va assenyalar.

<

>
El valencià, segons detalles els mitjans locals, va entrar en la mar poca després de les 7.00 amb bandera roja, va caure des d’una altura de més de dos metres, es va colpejar amb el fons de la mar i encara que va ser portat a la riba immediatament pels serveis de socorristes, ja no van poder reanimar-li.

La Federació Espanyola de Surf ho va confirmar

La mateixa Federació Espanyola de Surf va confirmar la notícia poc després a través de les seues xarxes socials. «Un dia d’ones grans en Zicatela (Port Amagat) -avui- ens ha donat un cop duríssim… Nostre més sincer condol a familiars i amics per la pèrdua d’Óscar Serra. No hi ha paraules per a descriure tant de dolor… la vida és moltes vegades injusta. a. c. s.

<

>
Per desgràcia, no és la primera tragèdia en la zona, ja que allí també va morir el famós surfista californià Noel Robinson.
 

 

 

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.