Funeral d’Estat a València pel primer aniversari de la DANA que va causar 228 víctimes

El funeral d’Estat en memòria de les 228 víctimes mortals causades per la Dana del 29 d’octubre tindrà lloc a València entorn de la data que marca el primer aniversari d’esta tragèdia natural. Així ho han anunciat les associacions de víctimes després de la seua reunió amb el president del Govern, Pedro Sánchez.

Este acte de record serà un funeral totalment laic, en el qual seran presents representants de diferents religions, però sense que tinga caràcter religiós, a diferència del funeral oficiat el 9 de desembre en la Catedral de València. En l’organització participaran les tres associacions d’afectats al costat de la Delegació del Govern, assegurant així un enfocament respectuós i plural.

Un acte de memòria i respecte

Des del Govern s’ha comunicat que el president Sánchez ha atés la petició de les associacions per a celebrar este Funeral d’Estat amb la intenció d’honrar i mantindre viva la memòria dels qui van perdre la vida a causa de la Dana. Este gest representa una mostra de solidaritat i reconeixement per part de les autoritats cap a les víctimes i les seues famílies.

La Dana, un fenomen devastador

La Depressió Aïllada en Nivells Alts, coneguda com a DANA, va ser un fenomen meteorològic que va provocar plugues torrencials i severes inundacions, causant una gran devastació a la Comunitat Valenciana. La commemoració a València reflectix la importància de recordar este esdeveniment, donant espai a la reflexió sobre la gestió d’emergències i la prevenció davant futurs desastres naturals.

Unió i sensibilització davant del futur

El pròxim funeral reafirmarà la unió de les institucions públiques i la societat civil entorn d’una tragèdia que va marcar profundament a la regió, impulsant també la sensibilització respecte als riscos climàtics i la necessitat de preparació adequada per a fenòmens meteorològics extrems.

Últimes notícies

Barcala defén que l’únic acte institucional del 25 de maig és el de l’Ajuntament d’Alacant

Luis Barcala reivindica que l'homenatge del 25 de maig organitzat per l'Ajuntament és l'únic acte institucional pel bombardeig del Mercat Central i evita valorar l'absència de l'oposició.

El Port d’Alacant supera el milió de tones i dispara el seu trànsit de mercaderies i passatgers

El Port d'Alacant ha mogut una mica més d'un milió de tones entre gener i abril, un 16,6% més interanual, amb fortes pujades en contenidors, graneles líquids, vehicles i creuers.

L’oposició tomba en Les Corts el dictamen de la dana i l’acusa d’il·legal i fals

PSPV i Compromís presenten en Les Corts esmenes a la totalitat contra el dictamen de la comissió de la dana de 2024, que veuen il·legal, immoral i allunyat de la realitat viscuda.

Onze jugadors de l’Elx queden lliures a final de temporada i el club ha de definir el seu futur immediat

Onze futbolistes de l'Elx acaben contracte en les pròximes setmanes i la seua continuïtat en Primera Divisió està sense definir, amb diversos casos marcats per cessions, opcions de compra i renovacions pendents.

El PP d’Elx trenca amb Vox i rebutja la seua moció contra la regularització de migrants

El PP d'Elx vota en contra de la moció del seu soci de govern Vox per a frenar la regularització de migrants i s'alinea amb PSOE i Compromís en un ple de forta tensió política.

Desmantellada una xarxa internacional que robava cotxes de gamma mitjana-alta a la Marina Baixa

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil detenen a nou persones i recuperen nou cotxes sostrets després de desarticular una xarxa que robava vehicles de gamma mitjana-alta per a revendre'ls amb documentació falsificada.

Justícia manté el mateix reforç en el jutjat de Catarroja malgrat les crítiques de l’oposició

La consellera de Justícia defén que el jutjat de Catarroja continuarà comptant amb el mateix nombre d'efectius de reforç i sosté que el procés de canvi de personal ha sigut transparent i basat en criteris objectius.

Felipe González defén eleccions generals enguany i reivindica un lideratge no mercenari

Felipe González considera que hauria d'haver-hi eleccions generals este 2026 i vincula la crisi oberta pel cas Plus ultra amb la necessitat d'un lideratge no mercenari, centrat en el benefici de la població.