Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

El Ministeri d’Hisenda activa una ronda de reunions per tancar el model de finançament 2027

El Ministeri d’Hisenda ha posat en marxa una ronda de reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes amb l’objectiu d’acordar un nou model de finançament autonòmic que puga entrar en vigor l’1 de gener de 2027. El pla del Govern passa per augmentar en 20.975 milions d’euros els recursos que reben els territoris a través del sistema, la qual cosa suposa un salt notable respecte als nivells actuals.

Segons ha detallat el departament, estes reunions es volen celebrar de manera immediata i serviran per a preparar la convocatòria posterior del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest òrgan, en el qual estan representats el Govern central i les comunitats, serà el marc en el qual es busque un acord polític ampli abans que la reforma arribe al Consell de Ministres.

El calendari dissenyat per Hisenda contempla que, després de la fase bilateral i el debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres aprove la proposta de reforma del sistema de finançament. A partir d’ací s’iniciaria el tràmit parlamentari, amb la intenció que la nova normativa quede aprovada abans que acabe l’any, de manera que done temps a la seua aplicació efectiva des de començaments de 2027.

Impacte econòmic del nou model

Hisenda recorda que el compromís adquirit en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera passa per una reforma del sistema que permetria dotar de 20.975 milions d’euros addicionals a les autonomies. D’esta manera, els recursos totals homogenis que el nou model distribuiria en 2027 s’estimen en 224.507 milions.

El propi departament destaca que, per a comprendre la dimensió d’esta xifra, basta comparar-la amb l’últim any liquidat del sistema, corresponent a 2023. En eixe exercici, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions d’euros a través del model de finançament vigent, de manera que la proposta suposaria un augment molt rellevant dels fons que gestiona cada territori.

Per a conduir la negociació tècnica, Hisenda ha encarregat al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, la celebració de les reunions bilaterals amb cada comunitat. Estes trobades podran desenrotllar-se de manera presencial o mitjançant videoconferència, en funció de la disponibilitat i les preferències de cada govern autonòmic, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i no retardar el calendari previst.

El nou esquema de finançament es recolzaria en nous criteris de repartiment i en millores metodològiques que el Govern considera prioritàries. Entre els eixos bàsics figura una nova proposta de població ajustada, que incorporaria més variables per a reflectir millor les necessitats reals de gasto de cada territori. A més, es planteja un increment de la capacitat tributària de les comunitats, amb la idea de reforçar la corresponsabilitat fiscal i vincular de manera més estreta els ingressos que gestionen els governs autonòmics amb les decisions que adopten en matèria d’impostos.

Hisenda subratlla també el reforç del principi de suficiència financera com una peça clau del sistema, és a dir, la garantia que els territoris compten amb recursos suficients per a prestar els servicis públics fonamentals. Amb este plantejament, el Govern defén que el model ha d’assegurar un finançament adequat en àrees sensibles com la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

Una de les condicions que fixa el Ministeri és que el nou model respecte l’statu quo de cada territori, de manera que cap comunitat reba menys recursos que amb l’esquema de finançament anterior. Esta salvaguarda pretén facilitar l’acord polític, ja que reduïx el temor a pèrdues de finançament en algunes autonomies i concentra el debat en el repartiment de l’increment de recursos.

A més, l’administració central es compromís a garantir una aportació addicional per a un anivellament vertical entre territoris. Estos fons es destinarien específicament a finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials, amb la finalitat de reduir desequilibris i assegurar que totes les comunitats poden sostindre uns nivells similars de servicis públics essencials, fins i tot aquelles amb menys capacitat recaptatòria pròpia.

Entre les propostes que Hisenda ha posat sobre la taula destaca també que les comunitats passen a rebre la recaptació de l’IVA generat per les petites i mitjanes empreses situades en els seus territoris. Este canvi reforçaria la connexió entre l’activitat econòmica real de cada regió i els ingressos tributaris que percep, i encaixa amb l’objectiu d’incrementar la corresponsabilitat fiscal i l’autonomia financera dels governs autonòmics dins del nou model.

Últimes notícies

Sagunt a Escena obri la 43a edició amb dos obres inspirades en el Segle d’Or

El Teatre Romà estrena 'El Narciso en su opinión', mentre l''Off Romà' combina teatre clàssic i dansa contemporània

El dèficit de la Comunitat Valenciana baixa al 0,71% del PIB fins als 1.180 milions

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha reduït una dècima fins al 0,71% del PIB, amb 1.180 milions acumulats fins maig, en un context de menor gasto per la dana i superàvit de la Seguretat Social.

1,7 milions de la Diputació per als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha aprovat una modificació pressupostària d’1,7 milions d’euros per a impulsar la recuperació dels municipis danyats per l’incendi forestal declarat el 25 de juliol a la Serra d’Espadà, amb ajudes específiques per a pobles menuts i convenis per a la Vall d’Uixó i Onda.

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
FILMOTECA D'ESTIU