Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

El Ministeri d’Hisenda activa una ronda de reunions per tancar el model de finançament 2027

El Ministeri d’Hisenda ha posat en marxa una ronda de reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes amb l’objectiu d’acordar un nou model de finançament autonòmic que puga entrar en vigor l’1 de gener de 2027. El pla del Govern passa per augmentar en 20.975 milions d’euros els recursos que reben els territoris a través del sistema, la qual cosa suposa un salt notable respecte als nivells actuals.

Segons ha detallat el departament, estes reunions es volen celebrar de manera immediata i serviran per a preparar la convocatòria posterior del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest òrgan, en el qual estan representats el Govern central i les comunitats, serà el marc en el qual es busque un acord polític ampli abans que la reforma arribe al Consell de Ministres.

El calendari dissenyat per Hisenda contempla que, després de la fase bilateral i el debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres aprove la proposta de reforma del sistema de finançament. A partir d’ací s’iniciaria el tràmit parlamentari, amb la intenció que la nova normativa quede aprovada abans que acabe l’any, de manera que done temps a la seua aplicació efectiva des de començaments de 2027.

Impacte econòmic del nou model

Hisenda recorda que el compromís adquirit en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera passa per una reforma del sistema que permetria dotar de 20.975 milions d’euros addicionals a les autonomies. D’esta manera, els recursos totals homogenis que el nou model distribuiria en 2027 s’estimen en 224.507 milions.

El propi departament destaca que, per a comprendre la dimensió d’esta xifra, basta comparar-la amb l’últim any liquidat del sistema, corresponent a 2023. En eixe exercici, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions d’euros a través del model de finançament vigent, de manera que la proposta suposaria un augment molt rellevant dels fons que gestiona cada territori.

Per a conduir la negociació tècnica, Hisenda ha encarregat al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, la celebració de les reunions bilaterals amb cada comunitat. Estes trobades podran desenrotllar-se de manera presencial o mitjançant videoconferència, en funció de la disponibilitat i les preferències de cada govern autonòmic, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i no retardar el calendari previst.

El nou esquema de finançament es recolzaria en nous criteris de repartiment i en millores metodològiques que el Govern considera prioritàries. Entre els eixos bàsics figura una nova proposta de població ajustada, que incorporaria més variables per a reflectir millor les necessitats reals de gasto de cada territori. A més, es planteja un increment de la capacitat tributària de les comunitats, amb la idea de reforçar la corresponsabilitat fiscal i vincular de manera més estreta els ingressos que gestionen els governs autonòmics amb les decisions que adopten en matèria d’impostos.

Hisenda subratlla també el reforç del principi de suficiència financera com una peça clau del sistema, és a dir, la garantia que els territoris compten amb recursos suficients per a prestar els servicis públics fonamentals. Amb este plantejament, el Govern defén que el model ha d’assegurar un finançament adequat en àrees sensibles com la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

Una de les condicions que fixa el Ministeri és que el nou model respecte l’statu quo de cada territori, de manera que cap comunitat reba menys recursos que amb l’esquema de finançament anterior. Esta salvaguarda pretén facilitar l’acord polític, ja que reduïx el temor a pèrdues de finançament en algunes autonomies i concentra el debat en el repartiment de l’increment de recursos.

A més, l’administració central es compromís a garantir una aportació addicional per a un anivellament vertical entre territoris. Estos fons es destinarien específicament a finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials, amb la finalitat de reduir desequilibris i assegurar que totes les comunitats poden sostindre uns nivells similars de servicis públics essencials, fins i tot aquelles amb menys capacitat recaptatòria pròpia.

Entre les propostes que Hisenda ha posat sobre la taula destaca també que les comunitats passen a rebre la recaptació de l’IVA generat per les petites i mitjanes empreses situades en els seus territoris. Este canvi reforçaria la connexió entre l’activitat econòmica real de cada regió i els ingressos tributaris que percep, i encaixa amb l’objectiu d’incrementar la corresponsabilitat fiscal i l’autonomia financera dels governs autonòmics dins del nou model.

Últimes notícies

Desarticulada a Castelló una trama que va contractar 52 mòbils d’alta gamma de manera fraudulenta

La Guàrdia Civil ha destapat a Castelló una trama que usava dades fiscals i mercantils d'empreses per a contractar 52 mòbils d'alta gamma, valorats en uns 80.000 euros, i revendre'ls en el mercat de segona mà.

Jornada de calor intensa al sud i vent molt fort a l’interior nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dimarts de màximes en clar ascens en el sud i ratxes de vent molt forts a l'interior nord de Castelló abans d'un notable descens tèrmic demà, sobretot en la mitat sud.

L’atur baixa en la Comunitat Valenciana al maig i se situa en 284.096 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va descendir al maig en 1.654 persones respecte a abril, un 0,58% menys, fins a situar el total d'aturades en 284.096.

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.