Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

El Ministeri d’Hisenda activa una ronda de reunions per tancar el model de finançament 2027

El Ministeri d’Hisenda ha posat en marxa una ronda de reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes amb l’objectiu d’acordar un nou model de finançament autonòmic que puga entrar en vigor l’1 de gener de 2027. El pla del Govern passa per augmentar en 20.975 milions d’euros els recursos que reben els territoris a través del sistema, la qual cosa suposa un salt notable respecte als nivells actuals.

Segons ha detallat el departament, estes reunions es volen celebrar de manera immediata i serviran per a preparar la convocatòria posterior del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest òrgan, en el qual estan representats el Govern central i les comunitats, serà el marc en el qual es busque un acord polític ampli abans que la reforma arribe al Consell de Ministres.

El calendari dissenyat per Hisenda contempla que, després de la fase bilateral i el debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres aprove la proposta de reforma del sistema de finançament. A partir d’ací s’iniciaria el tràmit parlamentari, amb la intenció que la nova normativa quede aprovada abans que acabe l’any, de manera que done temps a la seua aplicació efectiva des de començaments de 2027.

Impacte econòmic del nou model

Hisenda recorda que el compromís adquirit en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera passa per una reforma del sistema que permetria dotar de 20.975 milions d’euros addicionals a les autonomies. D’esta manera, els recursos totals homogenis que el nou model distribuiria en 2027 s’estimen en 224.507 milions.

El propi departament destaca que, per a comprendre la dimensió d’esta xifra, basta comparar-la amb l’últim any liquidat del sistema, corresponent a 2023. En eixe exercici, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions d’euros a través del model de finançament vigent, de manera que la proposta suposaria un augment molt rellevant dels fons que gestiona cada territori.

Per a conduir la negociació tècnica, Hisenda ha encarregat al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, la celebració de les reunions bilaterals amb cada comunitat. Estes trobades podran desenrotllar-se de manera presencial o mitjançant videoconferència, en funció de la disponibilitat i les preferències de cada govern autonòmic, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i no retardar el calendari previst.

El nou esquema de finançament es recolzaria en nous criteris de repartiment i en millores metodològiques que el Govern considera prioritàries. Entre els eixos bàsics figura una nova proposta de població ajustada, que incorporaria més variables per a reflectir millor les necessitats reals de gasto de cada territori. A més, es planteja un increment de la capacitat tributària de les comunitats, amb la idea de reforçar la corresponsabilitat fiscal i vincular de manera més estreta els ingressos que gestionen els governs autonòmics amb les decisions que adopten en matèria d’impostos.

Hisenda subratlla també el reforç del principi de suficiència financera com una peça clau del sistema, és a dir, la garantia que els territoris compten amb recursos suficients per a prestar els servicis públics fonamentals. Amb este plantejament, el Govern defén que el model ha d’assegurar un finançament adequat en àrees sensibles com la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

Una de les condicions que fixa el Ministeri és que el nou model respecte l’statu quo de cada territori, de manera que cap comunitat reba menys recursos que amb l’esquema de finançament anterior. Esta salvaguarda pretén facilitar l’acord polític, ja que reduïx el temor a pèrdues de finançament en algunes autonomies i concentra el debat en el repartiment de l’increment de recursos.

A més, l’administració central es compromís a garantir una aportació addicional per a un anivellament vertical entre territoris. Estos fons es destinarien específicament a finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials, amb la finalitat de reduir desequilibris i assegurar que totes les comunitats poden sostindre uns nivells similars de servicis públics essencials, fins i tot aquelles amb menys capacitat recaptatòria pròpia.

Entre les propostes que Hisenda ha posat sobre la taula destaca també que les comunitats passen a rebre la recaptació de l’IVA generat per les petites i mitjanes empreses situades en els seus territoris. Este canvi reforçaria la connexió entre l’activitat econòmica real de cada regió i els ingressos tributaris que percep, i encaixa amb l’objectiu d’incrementar la corresponsabilitat fiscal i l’autonomia financera dels governs autonòmics dins del nou model.

Últimes notícies

Els apartaments turístics de Benicalap continuen avant: l’Ajuntament garantix que tenen llicència

L’Ajuntament de València assegura que les obres per a convertir baixos de Benicalap en apartaments turístics compten amb llicència després d’una modificació del projecte. Urbanisme defensa que s’aplica una normativa molt exigent i recorda la reducció d’apartaments turístics a la ciutat.

Un nou pla millorarà l’atenció al dolor crònic a la Comunitat Valenciana

Sanitat ha dissenyat un pla específic per a unificar i millorar l’atenció al dolor en totes les etapes de la vida, amb especial focus en el dolor crònic i la coordinació entre nivells assistencials.

La IA arriba als Espais Labora per a traduir en temps real 47 idiomes

Tres Espais Labora d’Alacant, València i Torrevieja han posat en marxa un projecte pilot pioner a Espanya que utilitza Intel·ligència Artificial per a oferir traducció i interpretació simultània en 47 idiomes a persones que no parlen ni castellà ni valencià.

Veïns de Benicalap denuncien noves obres per a apartaments turístics malgrat la prohibició

Compromís per València i el veïnat de Benicalap alerten de noves obres en baixos comercials per a usos turístics, tot i la denegació municipal de la llicència al juliol. Reclamen al consistori i a la Generalitat que actuen amb contundència i declaren la zona de mercat residencial tensionat.

El Levante ultima el traspàs de Tunde al West Brom per quasi tres milions

Levante i West Bromwich Albion han encarrilat el traspàs de l’extrem Kareem Tunde per uns tres milions d’euros, pendent només de tràmits finals i reconeixement mèdic. El jugador, format al club granota i amb contracte fins 2029, ja no ha viatjat a Pamplona per a jugar davant Osasuna.

Els veïns de Gàtova ja poden eixir de casa i reobri la CV-25 després de l’incendi

La Generalitat ha alçat el confinament domiciliari dels veïns de Gàtova decretat per l’incendi de Segorbe i ha reobert la CV-25, encara que les pistes forestals i senders continuen tancats.

Un València exhaust rep un Betis en ratxa en un Mestalla molt exigent

València i Betis es veuen este dimarts en Mestalla en el partit ajornat de la primera jornada, amb el conjunt local cansat i sota pressió i un Betis reforçat pel seu bon inici de Lliga.

Oltra insta les autonomies a acollir els menors que han arribat sols a Ceuta

Mónica Oltra, candidata de Compromís a l’Ajuntament de València, reclama que totes les comunitats autònomes col·laboren per a acollir els xiquets i xiquetes que han arribat sols a Ceuta i que considera en una situació de màxima vulnerabilitat.