Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

El Ministeri d’Hisenda activa una ronda de reunions per tancar el model de finançament 2027

El Ministeri d’Hisenda ha posat en marxa una ronda de reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes amb l’objectiu d’acordar un nou model de finançament autonòmic que puga entrar en vigor l’1 de gener de 2027. El pla del Govern passa per augmentar en 20.975 milions d’euros els recursos que reben els territoris a través del sistema, la qual cosa suposa un salt notable respecte als nivells actuals.

Segons ha detallat el departament, estes reunions es volen celebrar de manera immediata i serviran per a preparar la convocatòria posterior del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest òrgan, en el qual estan representats el Govern central i les comunitats, serà el marc en el qual es busque un acord polític ampli abans que la reforma arribe al Consell de Ministres.

El calendari dissenyat per Hisenda contempla que, després de la fase bilateral i el debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres aprove la proposta de reforma del sistema de finançament. A partir d’ací s’iniciaria el tràmit parlamentari, amb la intenció que la nova normativa quede aprovada abans que acabe l’any, de manera que done temps a la seua aplicació efectiva des de començaments de 2027.

Impacte econòmic del nou model

Hisenda recorda que el compromís adquirit en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera passa per una reforma del sistema que permetria dotar de 20.975 milions d’euros addicionals a les autonomies. D’esta manera, els recursos totals homogenis que el nou model distribuiria en 2027 s’estimen en 224.507 milions.

El propi departament destaca que, per a comprendre la dimensió d’esta xifra, basta comparar-la amb l’últim any liquidat del sistema, corresponent a 2023. En eixe exercici, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions d’euros a través del model de finançament vigent, de manera que la proposta suposaria un augment molt rellevant dels fons que gestiona cada territori.

Per a conduir la negociació tècnica, Hisenda ha encarregat al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, la celebració de les reunions bilaterals amb cada comunitat. Estes trobades podran desenrotllar-se de manera presencial o mitjançant videoconferència, en funció de la disponibilitat i les preferències de cada govern autonòmic, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i no retardar el calendari previst.

El nou esquema de finançament es recolzaria en nous criteris de repartiment i en millores metodològiques que el Govern considera prioritàries. Entre els eixos bàsics figura una nova proposta de població ajustada, que incorporaria més variables per a reflectir millor les necessitats reals de gasto de cada territori. A més, es planteja un increment de la capacitat tributària de les comunitats, amb la idea de reforçar la corresponsabilitat fiscal i vincular de manera més estreta els ingressos que gestionen els governs autonòmics amb les decisions que adopten en matèria d’impostos.

Hisenda subratlla també el reforç del principi de suficiència financera com una peça clau del sistema, és a dir, la garantia que els territoris compten amb recursos suficients per a prestar els servicis públics fonamentals. Amb este plantejament, el Govern defén que el model ha d’assegurar un finançament adequat en àrees sensibles com la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

Una de les condicions que fixa el Ministeri és que el nou model respecte l’statu quo de cada territori, de manera que cap comunitat reba menys recursos que amb l’esquema de finançament anterior. Esta salvaguarda pretén facilitar l’acord polític, ja que reduïx el temor a pèrdues de finançament en algunes autonomies i concentra el debat en el repartiment de l’increment de recursos.

A més, l’administració central es compromís a garantir una aportació addicional per a un anivellament vertical entre territoris. Estos fons es destinarien específicament a finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials, amb la finalitat de reduir desequilibris i assegurar que totes les comunitats poden sostindre uns nivells similars de servicis públics essencials, fins i tot aquelles amb menys capacitat recaptatòria pròpia.

Entre les propostes que Hisenda ha posat sobre la taula destaca també que les comunitats passen a rebre la recaptació de l’IVA generat per les petites i mitjanes empreses situades en els seus territoris. Este canvi reforçaria la connexió entre l’activitat econòmica real de cada regió i els ingressos tributaris que percep, i encaixa amb l’objectiu d’incrementar la corresponsabilitat fiscal i l’autonomia financera dels governs autonòmics dins del nou model.

Últimes notícies

Ontinyent encapçala la nova pujada de temperatures amb 40,6 graus

La calor s’ha intensificat este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb 40,6 graus a Ontinyent i valors pròxims als 40 en diverses localitats de València i Alacant.

L’economia valenciana se situa entre les que més creixen amb un 2,9 % del PIB

L’economia de la Comunitat Valenciana ha crescut un 2,9 % interanual en el segon trimestre de 2026, per damunt de la mitjana espanyola i només per darrere d’Illes Balears. El PIB valencià també ha avançat un 0,8 % respecte al trimestre anterior.

Unai Elgezabal posa fi a la seua etapa al Llevant amb la rescissió del contracte

El central basc Unai Elgezabal i el Llevant han acordat rescindir el contracte, que acabava en juny de 2027, després de dos temporades al club i 54 partits oficials.

El Consell es planteja comprar els pisos de Les Naus per frenar l’especulació a Alacant

El Consell estudia adquirir les vivendes de Les Naus, a Alacant, com a única opció que considera viable per evitar operacions especulatives, mentres defensa l’impuls del Pla Vive amb 6.000 pisos públics en tres anys.

L’oli de les serres Espadà i Calderona obté la protecció de la UE

La Unió Europea ha inscrit l’oli d’oliva de les serres Espadà i Calderona, produït entre València i Castelló, en el registre d’indicacions geogràfiques protegides. Este distintiu reconeix la qualitat del producte i el vincle amb el territori de la Comunitat Valenciana.

El Consell només coneix per la premsa l’arribada de menors migrants a la Comunitat

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, assegura que la Generalitat només ha sabut pels mitjans de comunicació de la possible arribada de menors migrants a la Comunitat Valenciana procedents de Ceuta i denuncia la manca de comunicació del Govern central.

El Consell reclama penes més dures per als piròmans i estudiarà personar-se en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Consell ha demanat endureir el Codi Penal contra els piròmans arran de l’incendi de la Vall d’Uixó i estudiarà personar-se en la causa per reclamar les pèrdues si es confirma que va ser provocat.

Les reserves hoteleres arriben al 86 % a l’agost i apunten a un quasi ple als hotels valencians

La Comunitat Valenciana ha tancat la segona quinzena de juliol amb un 90,2 % d’ocupació hotelera i afronta la primera mitat d’agost amb el 86 % de places ja reservades, amb Benidorm i la província de València com a principals motors turístics.
FILMOTECA D'ESTIU