Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

El Ministeri d’Hisenda activa una ronda de reunions per tancar el model de finançament 2027

El Ministeri d’Hisenda ha posat en marxa una ronda de reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes amb l’objectiu d’acordar un nou model de finançament autonòmic que puga entrar en vigor l’1 de gener de 2027. El pla del Govern passa per augmentar en 20.975 milions d’euros els recursos que reben els territoris a través del sistema, la qual cosa suposa un salt notable respecte als nivells actuals.

Segons ha detallat el departament, estes reunions es volen celebrar de manera immediata i serviran per a preparar la convocatòria posterior del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest òrgan, en el qual estan representats el Govern central i les comunitats, serà el marc en el qual es busque un acord polític ampli abans que la reforma arribe al Consell de Ministres.

El calendari dissenyat per Hisenda contempla que, després de la fase bilateral i el debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres aprove la proposta de reforma del sistema de finançament. A partir d’ací s’iniciaria el tràmit parlamentari, amb la intenció que la nova normativa quede aprovada abans que acabe l’any, de manera que done temps a la seua aplicació efectiva des de començaments de 2027.

Impacte econòmic del nou model

Hisenda recorda que el compromís adquirit en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera passa per una reforma del sistema que permetria dotar de 20.975 milions d’euros addicionals a les autonomies. D’esta manera, els recursos totals homogenis que el nou model distribuiria en 2027 s’estimen en 224.507 milions.

El propi departament destaca que, per a comprendre la dimensió d’esta xifra, basta comparar-la amb l’últim any liquidat del sistema, corresponent a 2023. En eixe exercici, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions d’euros a través del model de finançament vigent, de manera que la proposta suposaria un augment molt rellevant dels fons que gestiona cada territori.

Per a conduir la negociació tècnica, Hisenda ha encarregat al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, la celebració de les reunions bilaterals amb cada comunitat. Estes trobades podran desenrotllar-se de manera presencial o mitjançant videoconferència, en funció de la disponibilitat i les preferències de cada govern autonòmic, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i no retardar el calendari previst.

El nou esquema de finançament es recolzaria en nous criteris de repartiment i en millores metodològiques que el Govern considera prioritàries. Entre els eixos bàsics figura una nova proposta de població ajustada, que incorporaria més variables per a reflectir millor les necessitats reals de gasto de cada territori. A més, es planteja un increment de la capacitat tributària de les comunitats, amb la idea de reforçar la corresponsabilitat fiscal i vincular de manera més estreta els ingressos que gestionen els governs autonòmics amb les decisions que adopten en matèria d’impostos.

Hisenda subratlla també el reforç del principi de suficiència financera com una peça clau del sistema, és a dir, la garantia que els territoris compten amb recursos suficients per a prestar els servicis públics fonamentals. Amb este plantejament, el Govern defén que el model ha d’assegurar un finançament adequat en àrees sensibles com la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

Una de les condicions que fixa el Ministeri és que el nou model respecte l’statu quo de cada territori, de manera que cap comunitat reba menys recursos que amb l’esquema de finançament anterior. Esta salvaguarda pretén facilitar l’acord polític, ja que reduïx el temor a pèrdues de finançament en algunes autonomies i concentra el debat en el repartiment de l’increment de recursos.

A més, l’administració central es compromís a garantir una aportació addicional per a un anivellament vertical entre territoris. Estos fons es destinarien específicament a finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials, amb la finalitat de reduir desequilibris i assegurar que totes les comunitats poden sostindre uns nivells similars de servicis públics essencials, fins i tot aquelles amb menys capacitat recaptatòria pròpia.

Entre les propostes que Hisenda ha posat sobre la taula destaca també que les comunitats passen a rebre la recaptació de l’IVA generat per les petites i mitjanes empreses situades en els seus territoris. Este canvi reforçaria la connexió entre l’activitat econòmica real de cada regió i els ingressos tributaris que percep, i encaixa amb l’objectiu d’incrementar la corresponsabilitat fiscal i l’autonomia financera dels governs autonòmics dins del nou model.

Últimes notícies

Dos hòmens rescatats en helicòpter a Petrer per un colp de calor en plena ona de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de l'Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d'ells patira un colp de calor i quedara en estat greu.

Rescaten dos senderistes a Petrer per un colp de calor en plena onada de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de la Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d’ells patira un colp de calor greu en plena onada de calor.

La ramaderia extensiva es reforça com a barrera contra incendis després del foc de Soneja

Miguel Barrachina defensa la ramaderia extensiva com a eina clau contra els incendis forestals després del foc de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees, i destaca les ajudes i incentius per a mantindre esta activitat en el món rural.

La ramaderia extensiva es reivindica com a clau contra els incendis després del foc de Soneja

El conseller Miguel Barrachina ha defensat la ramaderia extensiva com el cortafoc més eficaç després de l’incendi de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees a l’Alt Palància.

Ecologistes porten a jutjat l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions mediambientals

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València i els dragats a València i Sagunt, que consideren il·legals per falta d’avaluació ambiental actualitzada.

El Marató València guarda les últimes estreles però assegura compromisos, no promeses

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, ha avançat que encara queden atletes d’elit per confirmar per a la carrera del 6 de desembre i ha defés que només anuncien acords tancats. També ha explicat les dificultats econòmiques actuals de l’atletisme i el nou patrocini amb el Valencia Club de Atletismo.

El Marató València guarda encara alguna estrella però només anuncia compromisos ferms

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, avança que queden atletes d’elit per confirmar el 6 de desembre i defensa una política d’anuncis basada en compromisos tancats, en un context de fortes dificultats econòmiques per a l’atletisme.

Ecologistes porten a judici l’ampliació nord del port de València per infringir la normativa ambiental

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions ambientals en els dragats de València i Sagunt.