Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

El Ministeri d’Hisenda activa una ronda de reunions per tancar el model de finançament 2027

El Ministeri d’Hisenda ha posat en marxa una ronda de reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes amb l’objectiu d’acordar un nou model de finançament autonòmic que puga entrar en vigor l’1 de gener de 2027. El pla del Govern passa per augmentar en 20.975 milions d’euros els recursos que reben els territoris a través del sistema, la qual cosa suposa un salt notable respecte als nivells actuals.

Segons ha detallat el departament, estes reunions es volen celebrar de manera immediata i serviran per a preparar la convocatòria posterior del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest òrgan, en el qual estan representats el Govern central i les comunitats, serà el marc en el qual es busque un acord polític ampli abans que la reforma arribe al Consell de Ministres.

El calendari dissenyat per Hisenda contempla que, després de la fase bilateral i el debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres aprove la proposta de reforma del sistema de finançament. A partir d’ací s’iniciaria el tràmit parlamentari, amb la intenció que la nova normativa quede aprovada abans que acabe l’any, de manera que done temps a la seua aplicació efectiva des de començaments de 2027.

Impacte econòmic del nou model

Hisenda recorda que el compromís adquirit en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera passa per una reforma del sistema que permetria dotar de 20.975 milions d’euros addicionals a les autonomies. D’esta manera, els recursos totals homogenis que el nou model distribuiria en 2027 s’estimen en 224.507 milions.

El propi departament destaca que, per a comprendre la dimensió d’esta xifra, basta comparar-la amb l’últim any liquidat del sistema, corresponent a 2023. En eixe exercici, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions d’euros a través del model de finançament vigent, de manera que la proposta suposaria un augment molt rellevant dels fons que gestiona cada territori.

Per a conduir la negociació tècnica, Hisenda ha encarregat al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, la celebració de les reunions bilaterals amb cada comunitat. Estes trobades podran desenrotllar-se de manera presencial o mitjançant videoconferència, en funció de la disponibilitat i les preferències de cada govern autonòmic, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i no retardar el calendari previst.

El nou esquema de finançament es recolzaria en nous criteris de repartiment i en millores metodològiques que el Govern considera prioritàries. Entre els eixos bàsics figura una nova proposta de població ajustada, que incorporaria més variables per a reflectir millor les necessitats reals de gasto de cada territori. A més, es planteja un increment de la capacitat tributària de les comunitats, amb la idea de reforçar la corresponsabilitat fiscal i vincular de manera més estreta els ingressos que gestionen els governs autonòmics amb les decisions que adopten en matèria d’impostos.

Hisenda subratlla també el reforç del principi de suficiència financera com una peça clau del sistema, és a dir, la garantia que els territoris compten amb recursos suficients per a prestar els servicis públics fonamentals. Amb este plantejament, el Govern defén que el model ha d’assegurar un finançament adequat en àrees sensibles com la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

Una de les condicions que fixa el Ministeri és que el nou model respecte l’statu quo de cada territori, de manera que cap comunitat reba menys recursos que amb l’esquema de finançament anterior. Esta salvaguarda pretén facilitar l’acord polític, ja que reduïx el temor a pèrdues de finançament en algunes autonomies i concentra el debat en el repartiment de l’increment de recursos.

A més, l’administració central es compromís a garantir una aportació addicional per a un anivellament vertical entre territoris. Estos fons es destinarien específicament a finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials, amb la finalitat de reduir desequilibris i assegurar que totes les comunitats poden sostindre uns nivells similars de servicis públics essencials, fins i tot aquelles amb menys capacitat recaptatòria pròpia.

Entre les propostes que Hisenda ha posat sobre la taula destaca també que les comunitats passen a rebre la recaptació de l’IVA generat per les petites i mitjanes empreses situades en els seus territoris. Este canvi reforçaria la connexió entre l’activitat econòmica real de cada regió i els ingressos tributaris que percep, i encaixa amb l’objectiu d’incrementar la corresponsabilitat fiscal i l’autonomia financera dels governs autonòmics dins del nou model.

Últimes notícies

Les sol·licituds d’asil cauen un 12,6 % a la Comunitat Valenciana fins a les 6.976

Les peticions d’asil a la Comunitat Valenciana han baixat d’un any a l’altre de 7.981 a 6.976, un 12,6 % menys, sobretot per l’enduriment de polítiques migratòries i normatives com el Reglament d’Estrangeria.

La visita de l’ambaixador xinés obri noves oportunitats comercials i culturals per a la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca ha rebut l’ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya per a reforçar les inversions, el comerç i els intercanvis culturals amb la Comunitat Valenciana.

Així serà la rebaixa de l’IRPF valencià que el Consell vol portar prompte a Les Corts

La nova llei d’Acompanyament dels comptes de la Generalitat per a 2026 preveu una rebaixa dels tipus autonòmics de l’IRPF en pràcticament tots els trams, amb especial impacte en les rendes mitjanes i baixes, i canvis en successions i donacions per a afavorir el relleu en l’empresa familiar.

Les persones amb discapacitat guanyen drets a la Comunitat Valenciana amb les últimes lleis del Consell

El Consell reforça la protecció de les persones amb discapacitat, especialment sordcegues, amb noves lleis sobre gossos d assistència i accessibilitat universal consensuades amb ONCE i CERMI.

Condemnat a més de 23 anys de presó per maltractar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi

Un home de 56 anys ha acceptat 23 anys, 6 mesos i un dia de presó per maltractar, amenaçar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi. La sentència també condemna un amic seu per encobriment i fixa altes indemnitzacions per a la família de la víctima.

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.