Un jurat popular declara culpables dos acusats d’assassinar i descuartitzar el propietari del pis on vivien

Un jurat popular ha declarat culpables d’un delicte d’homicidi un home i una dona per la mort i el posterior descuartizament del propietari de la vivenda on residia la processada, al barri de Verge del Carme d’Alacant, a qui segons l’acusació van matar per quedar-se el pis i la pensió.

Els membres del jurat han emés un veredicte de culpabilitat per set vots a dos. La decisió ha arribat després de més de set hores de deliberació en la seu de l’Audiència d’Alacant.

Segons el qüestionari del jurat, han tingut en compte que, estadísticament, en la majoria dels casos de descuartizament hi ha un crim previ. A més, han considerat provat que el cadàver presentava signes de violència, com ara ossos del nas fracturats, detallats als informes forenses.

Restes del cadàver en una partida rural

Els fets jutjats es remunten a juny de 2024, quan van aparéixer els primers trossos del cos de la víctima. Estaven abandonats en una partida rural d’Alacant, fet que va alertar les autoritats i va activar la investigació policial.

La Fiscalia ha sostingut durant el juí que els dos encausats van matar el propietari de la vivenda amb la intenció de quedar-se l’ús de l’immoble i la seua pensió. Segons l’escrit acusatori, després de donar-li mort, van descuartitzar el cadàver i li van pegar foc per eliminar proves i dificultar la identificació.

D’acord amb la versió de l’acusació pública, la Policia va poder identificar el mort a partir de les seues empremtes dactilars. Este pas ha permés orientar la investigació fins a arribar als dos acusats.

Relació amb la víctima i paper de cada acusat

La Fiscalia descriu la dona encausada com la persona que convivía amb la víctima. Segons l’acusació, havia entaulat una relació d’amistat amb ell i s’havia dedicat al seu cuidat.

El seu company sentimental, també acusat, acudía amb freqüència a la vivenda del barri de Verge del Carme. Per a la Fiscalia, tots dos van actuar conjuntament per aprofitar-se del pis i de la pensió del propietari.

En línia amb esta tesi, l’acusació pública ha sol·licitat una condemna de 17 anys de presó per a cadascun. Els considera autors d’un delicte d’homicidi i, després de llegir-se el veredicte, ha mantingut íntegra la petició de pena.

Les defenses parlen d’un possible infart

Les defenses, exercides pels lletrats Miguel Ángel Cánovas i Miguel Ángel Garijo, han rebutjat la versió de la Fiscalia. Han defensat que l’home podria haver mort per un possible infart, sense intervenció violenta dels seus clients.

Segons els advocats, els dos encausats haurien decidit desfer-se del cos per por de tindre problemes. Argumenten que temien que se’ls poguera atribuir no haver-se adonat de la mort fins temps després.

Per això, durant el juí han sol·licitat la lliure absolució de tots dos. A més, han qüestionat que es poguera determinar, amb base forense, la causa exacta de la mort.

Després de conéixer el veredicte de culpabilitat, les defenses han insistit en demanar l’absolució. De manera subsidiària, han sol·licitat que s’impose la pena mínima possible.

Anunci de recurs davant el TSJCV

Els lletrats han avançat la seua intenció de recórrer en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Consideren que el veredicte de culpabilitat careix de motivació suficient i que el raonament basat en la estadística és ‘endeble’.

Segons han remarcat, els informes pericials assenyalen que resulta impossible determinar quina ha sigut la causa concreta de la mort. Per tant, consideren que no hi ha base per concloure que es tracta d’un homicidi.

Després de la lectura del veredicte, la magistrada que ha presidit el tribunal del jurat haurà de dictar ara sentència. La resolució haurà de concretar la pena i recollir els arguments jurídics que avalen la decisió del jurat.

Últimes notícies

Braxton Key se’n va al Fenerbahce per dos anys després de descartar seguir al València Basket

L’ala-pivot nord-americà Braxton Key ha signat per dos temporades amb el Fenerbahce després de no acceptar l’oferta de renovació del València Basket, club del qual es declara aficionat de per vida.

Hugo Sotelo jugarà cedit al Llevant la temporada 2026-27

El Celta i el Llevant han tancat un principi dacord perquè Hugo Sotelo jugue cedit el curs 2026-27 al club valencià, pendent només de definir una possible opció de compra.

Quatre judicis a València per un intent d’homicidi entre germans, odi LGTBI, estafa i abusos policials

L’Audiència de València jutja la setmana que ve quatre casos greus: un intent d’homicidi entre germans per una herència, un delicte d’odi LGTBI, una presumpta estafa en un torneig de futbol i un cas d’abusos policials.

Pérez Llorca destaca el paper clau dels transportistes en el dia del seu patró

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha agraït als transportistes la seua aportació al 4 % del PIB valencià i als 56.000 llocs de treball que genera el sector, durant la festivitat de Sant Cristòfol organitzada per la FVET a València.

Confirmat a Alacant un cas de virus del Nil en un home de 53 anys ja donat d’alta

Sanitat ha confirmat un cas de virus del Nil en un home de 53 anys a la província d’Alacant, que ja ha rebut l’alta, i recorda les mesures per a evitar picadures de mosquit.

Milers de transportistes omplin València en honor a Sant Cristòfol

Uns mil transportistes amb tres-centes capçaleres tractors han recorregut València en la tradicional cabalgata de Sant Cristòfol, amb presència d’autoritats i de la Fallera Major.

Iniciativa-Compromís planta cara a qui criminalitza les baixes mèdiques i reivindica treball digne

Iniciativa-Compromís ha reivindicat el treball digne, la sanitat pública i els drets laborals davant de les paraules d’Alberto Núñez Feijóo sobre les baixes mèdiques, que qualifica de molt perilloses, i ha definit la seua estratègia política fins a les eleccions de 2027.

València guanyarà més de 700.000 m² de zones verdes amb els nous plans urbanístics

València preveu sumar més de 700.000 metres quadrats de zones verdes gràcies a nous plans urbanístics i a la reactivació de diversos PAI, que també impulsaran quasi 13.000 vivendes, 3.000 d’elles de protecció pública.