Un jurat popular declara culpables dos acusats d’assassinar i descuartitzar el propietari del pis on vivien

Un jurat popular ha declarat culpables d’un delicte d’homicidi un home i una dona per la mort i el posterior descuartizament del propietari de la vivenda on residia la processada, al barri de Verge del Carme d’Alacant, a qui segons l’acusació van matar per quedar-se el pis i la pensió.

Els membres del jurat han emés un veredicte de culpabilitat per set vots a dos. La decisió ha arribat després de més de set hores de deliberació en la seu de l’Audiència d’Alacant.

Segons el qüestionari del jurat, han tingut en compte que, estadísticament, en la majoria dels casos de descuartizament hi ha un crim previ. A més, han considerat provat que el cadàver presentava signes de violència, com ara ossos del nas fracturats, detallats als informes forenses.

Restes del cadàver en una partida rural

Els fets jutjats es remunten a juny de 2024, quan van aparéixer els primers trossos del cos de la víctima. Estaven abandonats en una partida rural d’Alacant, fet que va alertar les autoritats i va activar la investigació policial.

La Fiscalia ha sostingut durant el juí que els dos encausats van matar el propietari de la vivenda amb la intenció de quedar-se l’ús de l’immoble i la seua pensió. Segons l’escrit acusatori, després de donar-li mort, van descuartitzar el cadàver i li van pegar foc per eliminar proves i dificultar la identificació.

D’acord amb la versió de l’acusació pública, la Policia va poder identificar el mort a partir de les seues empremtes dactilars. Este pas ha permés orientar la investigació fins a arribar als dos acusats.

Relació amb la víctima i paper de cada acusat

La Fiscalia descriu la dona encausada com la persona que convivía amb la víctima. Segons l’acusació, havia entaulat una relació d’amistat amb ell i s’havia dedicat al seu cuidat.

El seu company sentimental, també acusat, acudía amb freqüència a la vivenda del barri de Verge del Carme. Per a la Fiscalia, tots dos van actuar conjuntament per aprofitar-se del pis i de la pensió del propietari.

En línia amb esta tesi, l’acusació pública ha sol·licitat una condemna de 17 anys de presó per a cadascun. Els considera autors d’un delicte d’homicidi i, després de llegir-se el veredicte, ha mantingut íntegra la petició de pena.

Les defenses parlen d’un possible infart

Les defenses, exercides pels lletrats Miguel Ángel Cánovas i Miguel Ángel Garijo, han rebutjat la versió de la Fiscalia. Han defensat que l’home podria haver mort per un possible infart, sense intervenció violenta dels seus clients.

Segons els advocats, els dos encausats haurien decidit desfer-se del cos per por de tindre problemes. Argumenten que temien que se’ls poguera atribuir no haver-se adonat de la mort fins temps després.

Per això, durant el juí han sol·licitat la lliure absolució de tots dos. A més, han qüestionat que es poguera determinar, amb base forense, la causa exacta de la mort.

Després de conéixer el veredicte de culpabilitat, les defenses han insistit en demanar l’absolució. De manera subsidiària, han sol·licitat que s’impose la pena mínima possible.

Anunci de recurs davant el TSJCV

Els lletrats han avançat la seua intenció de recórrer en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Consideren que el veredicte de culpabilitat careix de motivació suficient i que el raonament basat en la estadística és ‘endeble’.

Segons han remarcat, els informes pericials assenyalen que resulta impossible determinar quina ha sigut la causa concreta de la mort. Per tant, consideren que no hi ha base per concloure que es tracta d’un homicidi.

Després de la lectura del veredicte, la magistrada que ha presidit el tribunal del jurat haurà de dictar ara sentència. La resolució haurà de concretar la pena i recollir els arguments jurídics que avalen la decisió del jurat.

Últimes notícies

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina duplica participants en la cinquena edició

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina, que se celebra a l'Arniches d'Alacant de l'1 al 4 de juliol, ha rebut 768 projectes, el doble que l'any passat, amb 35 produccions de creadors de la província.

La jutgessa de la dana crida a declarar el responsable autonòmic d’atenció a les víctimes

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha citat com a testimoni l’aleshores director general d’Atenció a les Víctimes i Accés a la Justícia, Francisco Javier Soler Flores, i ha fixat noves declaracions per a setembre.

Docents denuncien a STEPV retallades errònies en la nòmina després de la vaga

El sindicat STEPV ha rebut queixes de professorat de la pública per descomptes excessius en la nòmina de juny després de la vaga indefinida entre l’11 de maig i l’11 de juny.