Un jurat popular declara culpables dos acusats d’assassinar i descuartitzar el propietari del pis on vivien

Un jurat popular ha declarat culpables d’un delicte d’homicidi un home i una dona per la mort i el posterior descuartizament del propietari de la vivenda on residia la processada, al barri de Verge del Carme d’Alacant, a qui segons l’acusació van matar per quedar-se el pis i la pensió.

Els membres del jurat han emés un veredicte de culpabilitat per set vots a dos. La decisió ha arribat després de més de set hores de deliberació en la seu de l’Audiència d’Alacant.

Segons el qüestionari del jurat, han tingut en compte que, estadísticament, en la majoria dels casos de descuartizament hi ha un crim previ. A més, han considerat provat que el cadàver presentava signes de violència, com ara ossos del nas fracturats, detallats als informes forenses.

Restes del cadàver en una partida rural

Els fets jutjats es remunten a juny de 2024, quan van aparéixer els primers trossos del cos de la víctima. Estaven abandonats en una partida rural d’Alacant, fet que va alertar les autoritats i va activar la investigació policial.

La Fiscalia ha sostingut durant el juí que els dos encausats van matar el propietari de la vivenda amb la intenció de quedar-se l’ús de l’immoble i la seua pensió. Segons l’escrit acusatori, després de donar-li mort, van descuartitzar el cadàver i li van pegar foc per eliminar proves i dificultar la identificació.

D’acord amb la versió de l’acusació pública, la Policia va poder identificar el mort a partir de les seues empremtes dactilars. Este pas ha permés orientar la investigació fins a arribar als dos acusats.

Relació amb la víctima i paper de cada acusat

La Fiscalia descriu la dona encausada com la persona que convivía amb la víctima. Segons l’acusació, havia entaulat una relació d’amistat amb ell i s’havia dedicat al seu cuidat.

El seu company sentimental, també acusat, acudía amb freqüència a la vivenda del barri de Verge del Carme. Per a la Fiscalia, tots dos van actuar conjuntament per aprofitar-se del pis i de la pensió del propietari.

En línia amb esta tesi, l’acusació pública ha sol·licitat una condemna de 17 anys de presó per a cadascun. Els considera autors d’un delicte d’homicidi i, després de llegir-se el veredicte, ha mantingut íntegra la petició de pena.

Les defenses parlen d’un possible infart

Les defenses, exercides pels lletrats Miguel Ángel Cánovas i Miguel Ángel Garijo, han rebutjat la versió de la Fiscalia. Han defensat que l’home podria haver mort per un possible infart, sense intervenció violenta dels seus clients.

Segons els advocats, els dos encausats haurien decidit desfer-se del cos per por de tindre problemes. Argumenten que temien que se’ls poguera atribuir no haver-se adonat de la mort fins temps després.

Per això, durant el juí han sol·licitat la lliure absolució de tots dos. A més, han qüestionat que es poguera determinar, amb base forense, la causa exacta de la mort.

Després de conéixer el veredicte de culpabilitat, les defenses han insistit en demanar l’absolució. De manera subsidiària, han sol·licitat que s’impose la pena mínima possible.

Anunci de recurs davant el TSJCV

Els lletrats han avançat la seua intenció de recórrer en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Consideren que el veredicte de culpabilitat careix de motivació suficient i que el raonament basat en la estadística és ‘endeble’.

Segons han remarcat, els informes pericials assenyalen que resulta impossible determinar quina ha sigut la causa concreta de la mort. Per tant, consideren que no hi ha base per concloure que es tracta d’un homicidi.

Després de la lectura del veredicte, la magistrada que ha presidit el tribunal del jurat haurà de dictar ara sentència. La resolució haurà de concretar la pena i recollir els arguments jurídics que avalen la decisió del jurat.

Últimes notícies

Baixen els divorcis contenciosos però pugen els de mutu acord als jutjats valencians

Els jutjats de la Comunitat Valenciana han tramitat 2.690 demandes de dissolució matrimonial en el primer trimestre de 2026, un 7,7 % menys que un any abans, amb descens notable dels processos contenciosos i lleu pujada dels divorcis consensuats.

Ramats en alerta a Los Serranos per nous atacs de voltors a ovelles i corders

AVA-ASAJA denuncia un nou atac de voltors a una ovella i un corder acabat de nàixer a Aras de los Olmos i reclama menys burocràcia i indemnitzacions més justes per als ramaders.

Els caçadors reclamen frenar la prohibició de la munició amb plom en la caça

Les federacions de caça espanyola i valenciana han exigit al Govern Central que s’opose a la prohibició europea de la munició amb plom i que defense una transició basada en criteris científics, tècnics i socioeconòmics.

Es reconeix la tasca de la Generalitat en la reparació de carreteres després de la DANA

La Generalitat ha rebut la Medalla amb Menció Especial de l'Asociación Española de la Carretera per la ràpida recuperació de les vies autonòmiques afectades per la DANA d'octubre de 2024, amb inversions de més de 75 milions d'euros.

Les Arts tanca temporada amb ‘Carmina Burana’ i el Ballet Dortmund a València

El Palau de les Arts programa del 25 al 28 de juny la cantata escènica 'Carmina Burana', amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, el Cor de la Generalitat i el Ballet Dortmund, que porta la coreografia d'Edward Clug.

El sòl urbà es dispara un 25,8 % a la Comunitat Valenciana en l’inici de 2026

El preu del sòl urbà ha pujat un 25,8 % a la Comunitat Valenciana en el primer trimestre de 2026, fins als 260,1 euros/m2, amb València i Alacant per damunt de la mitjana autonòmica.

Quasi 19.000 viatgers han passat pels centres de vacunació internacional de la Comunitat en 2025

Els centres de vacunació internacional de la Comunitat Valenciana han atés 18.950 persones en 2025, un 24 % més que l’any anterior, i encaren 2026 amb la demanda en augment.

Festa de Sant Joan sense incidents a El Campello amb 10.000 persones a la platja

La nit de Sant Joan ha congregat més de 10.000 persones a les platges d’El Campello, un dels pocs municipis d’Alacant que ha permés les fogueres, i ha acabat sense incidents greus.