Un jurat popular declara culpables dos acusats d’assassinar i descuartitzar el propietari del pis on vivien

Un jurat popular ha declarat culpables d’un delicte d’homicidi un home i una dona per la mort i el posterior descuartizament del propietari de la vivenda on residia la processada, al barri de Verge del Carme d’Alacant, a qui segons l’acusació van matar per quedar-se el pis i la pensió.

Els membres del jurat han emés un veredicte de culpabilitat per set vots a dos. La decisió ha arribat després de més de set hores de deliberació en la seu de l’Audiència d’Alacant.

Segons el qüestionari del jurat, han tingut en compte que, estadísticament, en la majoria dels casos de descuartizament hi ha un crim previ. A més, han considerat provat que el cadàver presentava signes de violència, com ara ossos del nas fracturats, detallats als informes forenses.

Restes del cadàver en una partida rural

Els fets jutjats es remunten a juny de 2024, quan van aparéixer els primers trossos del cos de la víctima. Estaven abandonats en una partida rural d’Alacant, fet que va alertar les autoritats i va activar la investigació policial.

La Fiscalia ha sostingut durant el juí que els dos encausats van matar el propietari de la vivenda amb la intenció de quedar-se l’ús de l’immoble i la seua pensió. Segons l’escrit acusatori, després de donar-li mort, van descuartitzar el cadàver i li van pegar foc per eliminar proves i dificultar la identificació.

D’acord amb la versió de l’acusació pública, la Policia va poder identificar el mort a partir de les seues empremtes dactilars. Este pas ha permés orientar la investigació fins a arribar als dos acusats.

Relació amb la víctima i paper de cada acusat

La Fiscalia descriu la dona encausada com la persona que convivía amb la víctima. Segons l’acusació, havia entaulat una relació d’amistat amb ell i s’havia dedicat al seu cuidat.

El seu company sentimental, també acusat, acudía amb freqüència a la vivenda del barri de Verge del Carme. Per a la Fiscalia, tots dos van actuar conjuntament per aprofitar-se del pis i de la pensió del propietari.

En línia amb esta tesi, l’acusació pública ha sol·licitat una condemna de 17 anys de presó per a cadascun. Els considera autors d’un delicte d’homicidi i, després de llegir-se el veredicte, ha mantingut íntegra la petició de pena.

Les defenses parlen d’un possible infart

Les defenses, exercides pels lletrats Miguel Ángel Cánovas i Miguel Ángel Garijo, han rebutjat la versió de la Fiscalia. Han defensat que l’home podria haver mort per un possible infart, sense intervenció violenta dels seus clients.

Segons els advocats, els dos encausats haurien decidit desfer-se del cos per por de tindre problemes. Argumenten que temien que se’ls poguera atribuir no haver-se adonat de la mort fins temps després.

Per això, durant el juí han sol·licitat la lliure absolució de tots dos. A més, han qüestionat que es poguera determinar, amb base forense, la causa exacta de la mort.

Després de conéixer el veredicte de culpabilitat, les defenses han insistit en demanar l’absolució. De manera subsidiària, han sol·licitat que s’impose la pena mínima possible.

Anunci de recurs davant el TSJCV

Els lletrats han avançat la seua intenció de recórrer en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Consideren que el veredicte de culpabilitat careix de motivació suficient i que el raonament basat en la estadística és ‘endeble’.

Segons han remarcat, els informes pericials assenyalen que resulta impossible determinar quina ha sigut la causa concreta de la mort. Per tant, consideren que no hi ha base per concloure que es tracta d’un homicidi.

Després de la lectura del veredicte, la magistrada que ha presidit el tribunal del jurat haurà de dictar ara sentència. La resolució haurà de concretar la pena i recollir els arguments jurídics que avalen la decisió del jurat.

Últimes notícies

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.

Visites multisensorials perquè les Fogueres d Alacant siguen accessibles per a tots

Un grup d investigació de la Universitat d Alacant i la Foguera Sèneca-Autobusos ha posat en marxa una prova pilot de visites multisensorials per a acostar el monument a persones amb discapacitat. El projecte FogUAccess busca fer l art i la festa més accessibles amb olors, sons, textures i explicacions adaptades.