Les oposicions de mestres arrenquen amb quasi 15.700 aspirants en la Comunitat

Educació ha iniciat este cap de setmana les oposicions d’ingrés al cos docent d’Educació Infantil i Primària, amb 15.697 aspirants per a 1.959 places en tota la Comunitat Valenciana, i amb peticions de màxima transparència per part del sindicat CSIF.

Les dos parts escrites de la primera prova s’han fixat per als dies 12 i 19 de setembre. Estes jornades incorporen mesures per a millorar l’organització, la coordinació i les garanties del procediment selectiu.

La principal novetat de la convocatòria és que les oposicions se celebren en setembre. Esta decisió s’ha acordat amb les organitzacions sindicals i separa el procés selectiu del final del curs escolar.

Segons la Generalitat, el nou calendari ha reduït la càrrega de treball dels docents que formen part dels tribunals en juny i juliol. A més, ha facilitat una millor planificació de la convocatòria.

Esta organització també ha permés consolidar abans de l’inici de curs tràmits clau, com la determinació de llocs, les comissions de servici i l’adjudicació de vacants. D’esta manera, el sistema educatiu disposa de més previsió i estabilitat.

Els aspirants, per la seua banda, han disposat de més temps per a preparar-se. També han pogut aprofitar el període de vacacions per a estudiar les diferents parts de la prova.

Així mateix, s’ha resolt la major part dels recursos d’alçada abans de l’adjudicació definitiva de places. Este fet ha reforçat la seguretat jurídica i la sensació d’equitat del procés.

Canvis en tribunals i seus

Per primera vegada, tots els membres dels tribunals han quedat alliberats de la seua faena docent mentres duren les oposicions. Segons la Conselleria, esta mesura permet una dedicació més gran a les tasques d’avaluació i reforça la qualitat del procés.

La configuració dels tribunals ha sigut un altre canvi destacat. En esta convocatòria s’han constituït 72 tribunals, repartits entre 23 a Alacant, 8 a Castelló i 41 a València. Els seus integrants es veuran substituïts per professorat interí i treballaran durant un període més ampli.

Segons ha indicat Educació, ‘esta fórmula afavorix una aplicació més homogènia dels criteris d’avaluació i millora la coordinació entre els òrgans responsables del procés’.

Les universitats valencianes s’han convertit en les principals seus d’examen. En les províncies d’Alacant i Castelló, les proves es fan a la Universidad Miguel Hernández i a la Universitat Jaume I, respectivament, amb espais adaptats per a acollir a centenars d’aspirants.

A la província de València, el gruix d’opositors es distribueix entre aularis de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’IES Veles e Vents de Torrent. Estos centres concentren la major part de participants del territori.

La convocatòria, en xifres

La Conselleria d’Educació ha oferit 1.959 places d’ingrés lliure al cos de mestres. D’este total, un 10 % s’ha reservat a persones amb discapacitat.

Per especialitats, hi ha 750 places d’Educació Primària i 475 d’Educació Infantil. També s’han convocat 229 places de Pedagogia Terapèutica, 158 de Llengua Estrangera Anglés, 137 d’Audició i Llenguatge, 125 d’Educació Física i 85 de Música.

Del total de 15.697 persones admeses, 5.072 fan les proves a la província d’Alacant. A Castelló es presenten 1.736 aspirants i a la província de València n’hi ha 8.899, el grup més nombrós.

Per especialitats, Educació Infantil concentra el major volum d’inscripcions, amb 5.229 aspirants. A continuació se situa Educació Primària, amb 4.562, i Pedagogia Terapèutica, amb 2.512 persones inscrites.

En Audició i Llenguatge s’han registrat 1.346 participants. En Llengua Estrangera Anglés n’hi ha 835, en Educació Física 815 i, finalment, en Música 398 opositors.

Segons la Conselleria, amb estes oposicions ‘es referma el seu compromís amb l’estabilització i el reforç de les plantilles docents de la Comunitat Valenciana’. També ha destacat que el nou model ‘garantix un procés selectiu més eficient, planificat i adaptat a les necessitats del sistema educatiu valencià’.

CSIF demana transparència màxima

Paral·lelament, el sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria d’Educacióla màxima transparència’ en tot el procés d’oposicions al cos de mestres que ha començat este dissabte.

L’organització sindical ha defensat que cal oferir informació clara sobre les bases, els criteris de puntuació i l’explicació de les notes finals. També ha demanat iniciar prompte la negociació de l’Oferta Pública d’Ocupació de 2027.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris ha remarcat en un comunicat ‘l’esforç realitzat pels milers de participants inscrits’ i la tensió que suporten en una oposició d’estes característiques.

Per este motiu, CSIF considera imprescindible que la Conselleria aporte tots els mitjans necessaris. L’objectiu, segons el sindicat, és que les proves ‘es desenrollen de la millor manera possible’.

El sindicat ha insistit en la importància de la transparència des del principi fins al final del procés. També ha reclamat que qualsevol aspirant que ho sol·licite reba una explicació detallada de la seua nota.

CSIF ha reconegut que en este àmbit s’ha avançat en les últimes convocatòries, però continua demanant millores. Per això exigix a l’Administració que permeta un accés àgil i senzill a totes les proves i als resultats.

D’altra banda, el sindicat ha instat la Conselleria a iniciar ja la negociació de l’OPE de 2027, que afectarà sobretot al professorat de Secundària. Considera fonamental que es convoquen prou places per a reduir la interinitat i reforçar l’escola pública.

CSIF també veu necessari que els futurs participants coneguen amb antelació qüestions bàsiques. Entre estes, el nombre de places per especialitats i les dates aproximades en què es desenrotllaran les proves.

Últimes notícies

Rafael Rubio nega ser ‘RR’ i reclama arxivar la seua imputació en el cas Azud

L’exsubdelegat del Govern i exregidor socialista Rafael Rubio ha sol·licitat al jutjat l’arxiu dels delictes de suborn i blanqueig que se li atribuïxen en el cas Azud, en considerar que els indicis són insuficients, especialment la suposada associació a les sigles ‘RR’.

Aemet activa avís taronja dimecres a València per fortes pluges i pedra gran

Aemet ha activat per a este dimecres l’avís taronja a la província de València per ruixats intensos de fins a 40 l/m2 en una hora i pedra de fins a 4 centímetres, sobretot en l’interior i el prelitoral.

Tancat el transvasament Tajo-Segura per una greu rotura del canal a Liétor

La Confederación Hidrográfica del Tajo ha tancat el transvasament Tajo-Segura després de detectar-se una greu rotura del canal al terme de Liétor (Albacete), fet que obliga a buidar el tram afectat i avaluar-ne els danys.

Retirats 1.500 quilos de peixos morts del riu Magre i els treballs acabaran dijous

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha arreplegat uns 1.500 quilos de peixos morts al riu Magre, entre Montserrat, Montroi i Llombai, i preveu completar els treballs este dijous.

Els quatre equips valencians només han guanyat un partit i tres ja estan en descens

Villarreal, Elche i València ocupen els tres llocs de descens després de cinc jornades, en un inici històricament negatiu per al futbol de la Comunitat Valenciana, que només ha celebrat una victòria entre els seus quatre equips.

Un any de Pablo Hernández al Castelló: del pou del descens a liderar LaLiga Hypermotion

Es complix un any de l’arribada de Pablo Hernández a la banqueta del Castelló, període en què ha passat del descens al liderat i ha jugat una promoció d’ascens.

València entra en el rànquing mundial de ciutats i se situa en el lloc 180

València sha situat en el lloc 180 del Índex Global de Ciutats 2026 de Oxford Economics, com a tercera ciutat espanyola darrere de Madrid i Barcelona.

Mirotic tindrà quatre entrenaments amb el València Basket abans de la Supercopa

Nikola Mirotic passarà este dimarts la revisió mèdica amb el València Basket i podrà entrenar-se quatre vegades abans de debutar en la Supercopa de Badalona contra el Barcelona.