Les oposicions de mestres arrenquen amb quasi 15.700 aspirants en la Comunitat

Educació ha iniciat este cap de setmana les oposicions d’ingrés al cos docent d’Educació Infantil i Primària, amb 15.697 aspirants per a 1.959 places en tota la Comunitat Valenciana, i amb peticions de màxima transparència per part del sindicat CSIF.

Les dos parts escrites de la primera prova s’han fixat per als dies 12 i 19 de setembre. Estes jornades incorporen mesures per a millorar l’organització, la coordinació i les garanties del procediment selectiu.

La principal novetat de la convocatòria és que les oposicions se celebren en setembre. Esta decisió s’ha acordat amb les organitzacions sindicals i separa el procés selectiu del final del curs escolar.

Segons la Generalitat, el nou calendari ha reduït la càrrega de treball dels docents que formen part dels tribunals en juny i juliol. A més, ha facilitat una millor planificació de la convocatòria.

Esta organització també ha permés consolidar abans de l’inici de curs tràmits clau, com la determinació de llocs, les comissions de servici i l’adjudicació de vacants. D’esta manera, el sistema educatiu disposa de més previsió i estabilitat.

Els aspirants, per la seua banda, han disposat de més temps per a preparar-se. També han pogut aprofitar el període de vacacions per a estudiar les diferents parts de la prova.

Així mateix, s’ha resolt la major part dels recursos d’alçada abans de l’adjudicació definitiva de places. Este fet ha reforçat la seguretat jurídica i la sensació d’equitat del procés.

Canvis en tribunals i seus

Per primera vegada, tots els membres dels tribunals han quedat alliberats de la seua faena docent mentres duren les oposicions. Segons la Conselleria, esta mesura permet una dedicació més gran a les tasques d’avaluació i reforça la qualitat del procés.

La configuració dels tribunals ha sigut un altre canvi destacat. En esta convocatòria s’han constituït 72 tribunals, repartits entre 23 a Alacant, 8 a Castelló i 41 a València. Els seus integrants es veuran substituïts per professorat interí i treballaran durant un període més ampli.

Segons ha indicat Educació, ‘esta fórmula afavorix una aplicació més homogènia dels criteris d’avaluació i millora la coordinació entre els òrgans responsables del procés’.

Les universitats valencianes s’han convertit en les principals seus d’examen. En les províncies d’Alacant i Castelló, les proves es fan a la Universidad Miguel Hernández i a la Universitat Jaume I, respectivament, amb espais adaptats per a acollir a centenars d’aspirants.

A la província de València, el gruix d’opositors es distribueix entre aularis de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’IES Veles e Vents de Torrent. Estos centres concentren la major part de participants del territori.

La convocatòria, en xifres

La Conselleria d’Educació ha oferit 1.959 places d’ingrés lliure al cos de mestres. D’este total, un 10 % s’ha reservat a persones amb discapacitat.

Per especialitats, hi ha 750 places d’Educació Primària i 475 d’Educació Infantil. També s’han convocat 229 places de Pedagogia Terapèutica, 158 de Llengua Estrangera Anglés, 137 d’Audició i Llenguatge, 125 d’Educació Física i 85 de Música.

Del total de 15.697 persones admeses, 5.072 fan les proves a la província d’Alacant. A Castelló es presenten 1.736 aspirants i a la província de València n’hi ha 8.899, el grup més nombrós.

Per especialitats, Educació Infantil concentra el major volum d’inscripcions, amb 5.229 aspirants. A continuació se situa Educació Primària, amb 4.562, i Pedagogia Terapèutica, amb 2.512 persones inscrites.

En Audició i Llenguatge s’han registrat 1.346 participants. En Llengua Estrangera Anglés n’hi ha 835, en Educació Física 815 i, finalment, en Música 398 opositors.

Segons la Conselleria, amb estes oposicions ‘es referma el seu compromís amb l’estabilització i el reforç de les plantilles docents de la Comunitat Valenciana’. També ha destacat que el nou model ‘garantix un procés selectiu més eficient, planificat i adaptat a les necessitats del sistema educatiu valencià’.

CSIF demana transparència màxima

Paral·lelament, el sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria d’Educacióla màxima transparència’ en tot el procés d’oposicions al cos de mestres que ha començat este dissabte.

L’organització sindical ha defensat que cal oferir informació clara sobre les bases, els criteris de puntuació i l’explicació de les notes finals. També ha demanat iniciar prompte la negociació de l’Oferta Pública d’Ocupació de 2027.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris ha remarcat en un comunicat ‘l’esforç realitzat pels milers de participants inscrits’ i la tensió que suporten en una oposició d’estes característiques.

Per este motiu, CSIF considera imprescindible que la Conselleria aporte tots els mitjans necessaris. L’objectiu, segons el sindicat, és que les proves ‘es desenrollen de la millor manera possible’.

El sindicat ha insistit en la importància de la transparència des del principi fins al final del procés. També ha reclamat que qualsevol aspirant que ho sol·licite reba una explicació detallada de la seua nota.

CSIF ha reconegut que en este àmbit s’ha avançat en les últimes convocatòries, però continua demanant millores. Per això exigix a l’Administració que permeta un accés àgil i senzill a totes les proves i als resultats.

D’altra banda, el sindicat ha instat la Conselleria a iniciar ja la negociació de l’OPE de 2027, que afectarà sobretot al professorat de Secundària. Considera fonamental que es convoquen prou places per a reduir la interinitat i reforçar l’escola pública.

CSIF també veu necessari que els futurs participants coneguen amb antelació qüestions bàsiques. Entre estes, el nombre de places per especialitats i les dates aproximades en què es desenrotllaran les proves.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.